Sol colgant, en català
30 octubre 2010 per Enric Figueras
En el món existeixen un sense fi de postes de sol, però, no cal que cerquem igualtat en el nucli d’un dels espectacles més potents per la visió humana. Cada acomiadament de la corona solar no té res a veure amb l’anterior, l’actual o posterior. La diferència de colors entre núvols, terra, resplandor i foc, fa que cada imatge sigui diferent. Cada obra pictòrica o fotogràfica reflexa una visió distinta a cada segon, minut, hora dia… Així, el pintor que aposenta la seva tela davant un paisatge, i va pintant el mateix durant tota la jornada, al final de dia veurà que cap és igual. Per això el sol colgant o sol ponent -posta de sol-; el sol post o sol colgat -immediatament després de pondre’s el sol- no té res a veure amb un lloc o un altre del planeta Terra en el qual reflecteixi la potentíssima força del seu foc coronat. La diferència entre una posta de sol rere les muntanyes d’una planura africana; rere les de la tundra àrtica o rere les de la Costa Brava, és increïble. Les modernes tècniques cinematogràfiques -a pantalla gran- ens ho mostren, de tant en tant, de la mà d’un bon reportatge. Qui ho ha vist en directe, no ho oblidarà mai i difícilment ho pot expressar.—————————————————–Qui no es va cansar de contemplar-ho, va ser el palafrugellenc, periodista i escriptor Josep Pla: <<La badia de Palamós és un dels fenòmens més extraordinaris del nostre litoral. És d’una bellesa, d’una elegància, incomparables. De la terrassa que hi ha davant del Casino dels senyors –a diferència de Palafrugell i Sant Feliu de Guíxols que ho vàren saber conservar, a Palamós ja no queda res- es veu el mateix esplèndid panorama de la badia, que, diguin el que vulguin, no té pas comparació possible. A sobre, hi teniu el campanar. A baix, el port i la platja. Més enllà, la costa i la mar. És delicat.>>———————I dic “Sol colgant, en català” perquè des de la injusta i equivocada sentència del Tribunal Constitucional, caducat, nacionalista espanyol i sempre en contra de la nació catalana, cal que estimem i respectem amb coratge la nostra llengua altra vegada prohibida i perseguida per la dreta, ultradreta i el nacionalisme espanyol intolerant, totalitari i dictatorial. Mai per mai, Catalunya, la nació catalana podrà oblidar l’actuació del Partido Popular que va llançar el nostre Estatut d’autonomia al TC i que segueix amb el ball de patacada contra la nostra llengua i, en conseqüència, contra la nostra manera de ser, de pensar, de viure i la llibertat a favor de la qual de manera tant dura vàren lluitar els nostres antecessors. El proper 28-N cal anar a votar en massa per defensar la nostra llengua, la llibertat i una veritable autonomia. Si no és així, la independència de la nació catalana en el si d’Europa i com a quart Estat europeu. No podem esperar més. Visca la llengua catalana!, parlada per tots els catalans -tothom que treballa i viu a Catalunya-, visca Catalunya! des del record als presidents Macià, Companys i del president dels EUA, John F. Kennedy, tant amic del mestre Pau Casals, músic de la llibertat i en contra del colpista general Franco.—————
—————————-Si els plau poden veure el vídeo següent: watch?v=fVOVxaGP6Js —————————–
—————————————