La nova frontera

   “Serà una campanya positiva i constructiva. Vull deixar totalment clar que no pretenc atacar al meu adversari demòcrata, criticar la seva trajectòria ni entrar en discussió o en debat amb ell. Em proposo parlar bé d’ell cada vegada que esmenti el seu nom. A més, demano a tothom qui en aquest Estat treballi en nom meu que segueixin aquests principis. No es tracta d’una campanya contra algú, sinó per la presidència”. (John F. Kennedy, ciutat de Madison, Estat de Wisconsin, eleccions primàries, roda de premsa preliminar, 16 de febrer de 1960.)

   L’actual desenvolupament de la campanya electoral a Catalunya per a la presidència de la Generalitat, m’ha fet pensar en aquest compromís del senador J.F. Kennedy, quan es va presentar a les eleccions primàries per tal de ser escollit candidat per el partit demòcrata a les eleccions per a la presidència dels EUA. És una manera d’expressar els sentiments i la ferma voluntat d’una vocació política al servei públic, al servei del país, al servei dels Estats Units de Nord-Amèrica. Aquí, a casa nostra, és molt difícil, avui per avui, comprendre això. Una nació com Catalunya menyspreada i no acceptada per l’Estat espanyol; amb una autonomia tutelada i entesa per part d’Espanya com de pandereta; amb el llançament, per part del Partido Popular, del nostre Estatut d’Autonomia a un Tribunal Constitucional, caducat; la persecució de la llengua catalana i en conseqüència de la nostra manera de ser i pensar; la campanya permanent contra Catalunya per part del nacionalisme espanyol, la dreta i  ultra-dreta, fa que Espanya sigui el cul de sac d’Europa i amb una democràcia de baixa qualitat. Es tracta de que a les properes eleccions del 28-N el poble de la nació catalana s’aparti de l’abstenció. Es comprenen les raons de molts ciutadans per fer-ho, però, cal que els ciutadans de Catalunya siguem valents, tinguem coratge i donem una oportunitat a la democràcia i a la política: Ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors. Que també és poden equivocar i fer les coses no tant bé com els ciutadans voldríem, però, per això hi han les eleccions cada quatre anys per canviar a tots aquells que la majoria considera que no van per el bon camí i que el poble en pateix les conseqüències dels seus desencerts i males actuacions. L’abstenció dóna força als qui el sentit de la seva política és el de la campanya permanent contra la nació catalana i la nostra llengua; els del atado y bien atado, els que tracten a Catalunya com la perifèria. Cal anar a votar en massa el proper 28-N i aconseguir que la nació catalana sigui el quart Estat europeu, mitjançant la indepedència o el federalisme. Cal donar suport i continuar la fe i valentia dels 2 milions de catalanas que el 10-J vàren manifestar de manere democràtica les seves aspiracions, i una nació justa que creu en el progrés i la llibertat no pot deixar de banda les aspiracions dels seus ciutadans. Anar a votar en massa el 28-N voldrà dir plantar cara a una Espanya que menysprea Catalunya i en fa de l’espoli una vergonya permanent – 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, un 10% del PIB català-. La veritable força d’un poble radica en les urnes, no acatar tot allò que va contra el progrés i la llibertat de la nació catalana i continuar, amb voluntat d’acer, lluitant sense defallir per tot allò que han aconseguit les generacions anteriors i tot allò que esperen de nosaltres les futures generacions. Que no es puguin avergonyir de qui els vàren precedir.

   “No conec res més esplèndid, un exercici millor, una digestió millor, una proba més positiva del passat i el resultat triomfant de la fe en la raça humana, que unes eleccions nacionals nord-americanes ben disputades.” Walt Whitman, <<Democratic Vistas>>.

   (El proper capítol tractarà sobre la campanya electoral de JFK a Virginia Occidental, una de les més punyents de les primàries per a la presidència dels EUA.)

   Si tenen a bé poden veure el vídeo següent: watch?v=wJyb9R_TL8M

 ————————————————————————————————————————

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La pacificació interior, aconseguida arran de la submissió (1059) de Mir Geribert i dels altres barons revoltats, també resulta del succés de les campanyes militars contra els sarraïns iniciades el 1044. Els nous èxits militars comportaren un trencament amb el vell sistema dels regnats de Ramon Borrell I i Berenguer Ramon I basat únicament en l’obteniment de l’or musulmà en pac dels ajuts de caire mercenari; Ramon Berenguer el Vell instituí el sistema de les paries, això és, de tributs imposats a les sobiranies veïnes com a reconeixement de domini. Les renumeracions de base mercenària foren, així, substituïdes per les exaccions tributàries, més expeditives i basades en una política d’imperi.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin nom va rebre la política practicada pel sobirà Berenguer Ramon el Fratricida (1076-1097)?

   EL LEMA de la setmana.- “Com  menys es creu en Déu, més es comprèn que els altres hi creguin”. Jean Rostand.

————————————————————————————————————————-