D’esquenes al mar
25 desembre 2010 per Enric Figueras
Els visitants que entren per mar, gairebé tots gent de creuers i de vaixells mercants, contemplen un paisatge de doble envergadura: mar i muntanya. O és que potser hauríem de parlar de tres: cel, mar i muntanya. Tripartit o triumvirat són més apropiats per coses de política. De tripartit ja n’hem parlat molt, massa i triumvirat -nom més correcte per la política- el primer va ser el format per Pompeu, Juli Cèsar i Cras. És un nom romà i aquí, gairebé tot ens ha vingut de Roma. El Dret Civil, el traçat de vies principals, el nom de moltes viles, centres de sortida de vi i cereals cap a la capital de l’Imperi Romà…
La Terra, amb el cel i el mar sempre hi han sigut, desde que el món és món i contemplar-los, és una raó de vida de la raça humana. Quan s’ajunten, l’explosió pot ser tremenda. No és per a res, però, el cel, el mar i la muntanya no tenen data de caducitat, per ara. Ara bé, els del tripartit, triumvirat o com els vulguin dir aquests si que poden i han de fer molt a favor de la Terra, el cel i el mar. Es tracta de no embrutar-ho tant o gens. Aquí ja entraríem en el tema educatiu.
En una de les imatges de Palamós que avui els mostrem, el mar no hi aparèix, però a fe de Déu que hi és. Tampoc hi surten a la foto els gratacels de la Costa Brava, aquesta joia representativa de l’arquitectura al servei de l’especulació urbanística. Sense aquests dos ciclops, tot aparèix amb més valor, més humà i bonic. L’agressió al paisatge i a Palamós serà permanent, mentre els dos gratacels no siguin escapçats fins a l’alçada que la llei marca. El blanc i el blau del cel, tant difícil d’arribar-hi; el verd d’unes muntanyes extenses tacades per unes ombres fresquívoles, superiors i que ens volen protegir d’uns perills incerts provinents de més enllà de Fitor. El campanar de l’Església de Santa Maria també hi té molt a dir. És ell que té que estar per damunt de la línia dels terrats i no al revés. Per això es va començar a construir l’any 1334 com a màxima representació del cristianisme a Palamós. És d’una sola nau, va ser restaurada el segle XVI i li fou afegida, el XVIII, l’anomenada Capella Fonda, netament barroca, en contrast amb l’estructura gòtica de la nau del temple.
“Palamós és una població oberta, simpàtica, agradable, situada de cara a ponent, que la fa incomparablement bella pels seus crepuscles, d’una infinita diversitat i d’un prestigi inoblidable”. Josep Pla.
Hem fet una petita referència al paratge de Fitor. És un poble molt antic, però, cada paret, cada pam de terra, cada pam d’herba verda, ens parla del seu temps i dels qui allà hi vàren viure.
Feliç Nadal i un pròsper Any Nou 2011 ple de salut i de treball per a tothom.
Parlem i protegim en tot moment l’idioma de la nostra estimada nació catalana. Visca Catalunya!
Caminants que teniu la sort d’anar acompanyats de la Terra, el cel i les muntanyes
————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els prehistoriadors han trobat, d’aquells temps en què els milers d’anys comtaven ben poc, al país que més endavant serà Catalunya, restes d’homes de la raça de Neandertal i de la posterior de Cromanyó propers ja a nosaltres en les seves característiques físiques. (Què és Catalunya).
LA PREGUNTA de la setmana.- Quins utensilis hi havia en els nombrosos jaciments descoberts?
EL LEMA de la setmana.- “L’afany de perfecció fa algunes persones totalment insuportables”. Pearl Sydenstricker Buck.
NOTA.- Els lectors dels Blocs d’EL PUNT digital que tinguin a bé participar en “la pregunta” de la setmana, ho poden fer mitjançant l’apartat de comentaris. Els hi farem a les mans uns bolígrafs de “LA CAIXA”.
————————————————————————————-