1 gener 2011 per Enric Figueras
La bombolla immobiliària espanyola, com a conseqüència d’una salvatge especulació del sòl, encara no ha fet prou mal al país i als seus ciutadans, que es resisteix a perdre una obesitat propia d’una golafreria sense límits. Veiem amb certa dosi de vergonya com les detencions, judicis i penes imposades -fluixes per la magnitud del delicte de corrupció urbanística- assolen Espanya. Disbauxa que va començar sense cap concessió al raciocini, durant el govern d’Aznar i amb aquell lema tant repetitiu “Espanya va bien”. Als EUA, país amic i davant d’una manca de responsabilitat tant gran que afecta al correcte desenvolupament econòmic i social del país i pel que fa a la corrupció urbanística, els que l’han provocat no només compleixen la totalitat de les penes imposades sinó que, mai per mai, poden tornar a exercir la seva professió i són expulsats dels col.legis i gremis als quals pertanyen.
Ara, “Espanya va mal” i no és pas que no hi haguessin avisos importants. Ja l’any 2004, el Banc d’Espanya, havia començat a alertar que el parc d’habitatges a l’Estat estava sobrevalorat. I qui ens ho repeteix no és el Govern que hauria d’haver actuat amb responsabilitat, dir la veritat quan era hora i demanar a tots els ciutadans que fessin tot allò que poguessin per el seu país, sinó que una i l’altra vegada és la Comissió Europea qui adverteix que l’economia espanyola “no es recuperarà mentre no completi l’ajustament de preus en la construcció”. L’habitatge a l’Estat espanyol està sobrevalorat el 17 per cent, sis vegades més que la mitjana de la zona euro. Els preus dels pisos han caigut molt més que en altres països, però encara no és suficient i la Comissió Europea ha hagut d’estirar les orelles -orelles de burro- a l’economia espanyola advertin-la que mentre no completi aquest ajustament del sector del totxo no podrà consolidar la seva recuperació i sortir de la recessió. Espanya encara és a anys llum de la zona euro, on la sobrevaloració mitjana és només el 3 per cent. En aquest sentit José Manuel González Paramo, membre del Comitè executiu del BCE, va afirmar que la caiguda dels preus del 3,4% en el tercer trimestre és “positiva però que l’ajust hauria de produir-se amb més celeritat”. Ah! i els lloguers, els més elevats i abusius de la Comunitat Europea: més de 800, 900 i 1000 euros mensuals.
Ja n’hi ha prou! Anteposin els interessos del país i dels seus ciutadans, a l’afany desmesurat de beneficis i poder que ha portat a l’actual situació econòmica i amb l’agreujament de que l’atur espanyol dobla la mitjana comunitària. Apa, home, ja està bé. Com és possible que a Alemanya, a Berlin, el preu dels pisos tant de venda com lloguer sigui la meitat dels preus d’Espanya? I amb els sous que són el doble o el triple que aquí. Seria qüestió d’aprofitar -per la gran quantitat de joves sense feina- les avantatges de la mobilitat geogràfica i anar cap a Alemanya. Salaris i serveis socials superiors; formació professional i aprendre l’idioma; noies boniques i la millor cervesa del món; vivenda a l’abast del ciutadà i una política que afavoreix al conjunt de la població sense l’enorme i vergonyós frau fiscal que existeix a Espanya i que, per culpa del qual, els jubilats no paren de rebre fuetades i prendre-lis el pèl. I moltes altres necessitats socials i de progrés que van cap a enrere. 
———————————————————————————————————-
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els fenicis i els grecs venien moguts per una finalitat comercial, la d’intercanviar els metalls del país pel productes, diguem-ne sumptuaris, que ells oferien. El seu contacte fou beneficiós en el sentit d’elevar el nivell cultural dels pobles ibèrics, des del coneixement de la moneda a les belles formes i a la decoració de la ceràmica. (Què és Catalunya).
LA PREGUNTA de la setmana.- Dos conjunts esplèndids en queden d’aquestes primeres cultures dels fenicis i els grecs, a quines ens referim?
EL LEMA de la setmana.- “No hi ha camí per la pau, la pau és el camí”. Mahatma Gandhi.
———————————————————————————————————-
Un feliç, pròsper i venturós Any Nou 2011, ple de salut, oportunitats i noves perspectives tant a la família com a la feina, per a tots els lectors dels BLOGS del diari digital EL PUNT, en una nació catalana cada vegada més forta i lliure.
———————————————————————————————————-
Relacionats
Afegit a General | Etiquetes ajustament, Alemanya, bombolla, cervesa, ESPANYA, especulació, EUA, golafreria, interessos, jubilats, l'atur, l'economia, l'habitatge, mobilitat, noies..., orelles, responsabilitat | No hi ha comentaris
