L’encontre amb la mar
5 febrer 2011 per Enric Figueras
No tinc cap embarcació de vela i no sé el que és navegar. És a dir, tot allò que hom pot sentir o experimentar quan deixes enrera, per exemple, el port de Palamós, i vas mar endins o vorejes la costa d’una manera més tranquila, sense preses, si no sorgeix cap tormenta, és clar. Després, tot i que és millor no perdre la calma -tant en terra com en mar és millor que no la perdem mai- si que cal anar a tota vela. Això sí, penso que, en la navegació i més en una embarcació més aviat petita, la seguretat de tocar de peus a terra potser no és tant precisa. Cert que navegar, tot i que deu tenir els seus moments de màgia paisatgística i el sentit d’una naturalesa immensa -que cal cuidar i conservar amb reserves marines- no pot ser igual per a tothom. El qui té que navegar per feina o aquells que ho fan per plaer. Tot i que el mar és la visió que els meus ulls poden contemplar -per ara- cada dia, i veig i entenc moltes coses del mar, no sóc un navegant. Crec que a la vila de Palamós, que és religiosament marinera, hi han molts i bons mariners. Els patrons de les barques de pesca, els pescadors, els mariners de vaixells que han navegat per mig món i alguns que ho han fet a bord de naus petrolieres, els capitans de vaixells, els aficionats a la vela, a la pesca i a tot el món de la nàutica. És lògic que sigui així en un Palamós que sobresurt per una gran història i d’estimació cap a el mar. Tot i que, algunes vegades, encara que ens mostri el seu enfuriament mitjançant les dentades de les seves ones i cops de mar que poden ser terribles, els moments de calma i de pau són extraordinàris. Entre Palamós i el mar existeix un agermanament indestructibles si, a més, entre tots, ajudem a protegir-lo mitjançant, per exemple, la reserva marina de les Formigues que ja hauria de funcionar.
No puc, doncs, explicar-lis el que jo podria sentir navegant, però, si que m’agrada tenir l’imaginació oberta a fer-ho. No podria, mai per mai, deixar de recordar aquells anys d’escolar al Col.legi dels Germans de La Salle, de Palamós. Succeïa cap allà mitjans dels anys 50 i, cap a finals d’estiu, la companyia Cruceros Costa Brava, regentada pel senyor Félix Ribera, ens convidava a un “creuer” per a contemplar el mar i la nostra meravellosa Costa Brava. Després ho era molt més. Penso que, dintre la nostra vasta imaginació de nens i alumnes que ens feien llegir cada dia les aventures i desventures del “famoso hidalgo Don Quijote de la Mancha i de su escudero Sancho”, vàrem començar a estimar el mar i tot el que representa per a la vila marinera de Palamós. També, per la diada dela Verge del Carme, Patrona de pescadors i mariners, aquests ens convidaven a sortir a la mar dalt de les seves barques. Això, avui dia, encara perdura. Eren aquells anys en els que en el “cine Carmen” projectaven dues pel.lícules i “el Nodo” i, quan anàvem en barca, ens creiem aventurers i pirates. 
Jack Kennedy i el seu germà Ted, apassionats de la mar i la navegació.
———————————————————————————————————-
Què és Catalunya
LA RESPOSTA de la setmana anterior.- Als romans s’els deu la introducció de la llengua culta, el llatí, pare del futur català, una consciència jurídica que romandrà en el substrat cultural i el cristianisme que s’introduí al país pels camins de la romanització (hi ha la possible, no pas històrica, predicació de Sant Pau, en 64/66 d. de C.).
LA PREGUNTA de la setmana.- Ens podrien anomenar alguns monuments romans conservats?
EL LEMA de la setmana.- “N’hi ha prou que un home n’odiï un altre perquè l’odi vagi corrent fins a la humanitat sencera”. Jean-Paul Sartre.
———————————————————————————————————-
La imatge dels Països Catalans
LLeida
———————————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé poden puntejar l’adreça de vídeo següent:watch?v=gLhAAYQsJLs
Proper títol del tema del Bloc
“En defensa pròpia”
———————————————————————————————————-
———————————————————————————————————