La nova frontera

Aeroport de Castelló de la Plana

  Mentre algunes Comunitats autònomes passen l’estona inaugurant aeroports per avions de paper, -te gusta el aereopuerto del abuelo?- li deia Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, a un dels seus néts, Catalunya té que tancar quiròfans dels seus hospitals i reduir en 1.000 milions d’euros la sanitat pública i en molts altres serveis que ja començen a perjudicar als ciutadans. Ciutadans que, emprenyats cada vegada més, veuen com una tercera part dels seus impostos  -22 mil milions d’euros, un 10% del PIB català- s’en va fora de Catalunya per a no tornar. Un vergonyós espoli fiscal. Però, pel que fa a l’escandalós cas de l’aeroport “fantasma” de Castelló, resulta que a Carlos Fabra, president d’Aerocas  -empresa pública promotora d’aquest aeroport- i president de la Diputació de Castelló de la Plana, li faran una escultura per un import de 300 mil euros. Mentres, Catalunya té que tancar quiròfans dels hospitals aquests mateixos establiments -Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic, Hospital Universitari de Bellvitge…- en els quals hi acudeixen tants ciutadans de diferents llocs d’Espanya i que voldríem saber, en honor a la veritat i a la justícia, quans diners deu l’Estat espanyol a la Sanitat de Catalunya en concepte d’aquestes despeses sanitàries. Si la sanitat catalana es veu obligada a retallar 1.000 milions d’euros per culpa de l’espoli espanyol, aquests establiments hospitalaris, d’ençà ara, només atenguin als ciutadans de Catalunya i els d’altres Comunitats que paguin per avançat.

   Mentres aeroports com el Central de Ciudad Real, el de Castelló de la Plana -amb l’anunciada escultura de Carlos Fabra- i altres, són per avions de paper, i tantes línies de trens d’alta velocitat que no serveixen per a res, el president Rodríguez Zapatero i el vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba callen i atorguen davant el 76 per cent del dèficit provocat per l’Estat espanyol i per aquelles autonomies que, a més a més, reben diners provinents dels impostos que paga el poble català i que Catalunya, escanyada per l’Administració del president Rodríguez Zapatero, necessita en nom de la justícia social. A aquest respecte tampoc diu res el líder de l’oposició, Mariano Rajoy, que ja els hi va bé al Partido Popular el calvari que passa el poble català, no en va ens vàren llançar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble català, al Tribunal Constitucional espanyol, caducat i recusat.

   Tampoc veiem que Zapatero, Rubalcaba i Rajoy diguin res a prop dels ministeris repetits, és a dir, aquells que ostenten competències ja traspassadas a les Comunitats autònomes. Quan pujen aquestes despeses?  Què passa amb els milers d’hectàrees de terrenys agrícoles improductius que hi ha a Andalusia? Podrien proporcionar una gran indústria alimentària i molts llocs de treball. O creuen que  és millor, per tal d’ aconseguir vots, que sigui una Comunitat de subsidis. I això va per altres Comunitats autònomes on gairebé el 40 per cent són funcionaris. Ens poden dir senyors del govern socialista espanyol que aporten al PIB espanyol, Melilla i Ceuta?  Per què les altres Comunitats autònomes callen mentres en nom d’una falsa solidaritat s’està asfixiant Catalunya? La nació catalana ha estat sempre tant solidària amb Espanya que, ara, aquesta solidaritat abusiva l’esprem com una llimona o una taronja en una espremedora elèctrica. Qui és ara solidari amb Catalunya? Per què amaguen les balances fiscals? On és la claretat,  transparència, honestedat i lleialtat  que té que imperar en tota veritable democràcia? Què passa amb els senadors i diputats d’ambdues Cambres i els dels Parlaments autonòmics que cobren de l’erari públic i també de negocis privats? Què passa amb els anteriors presidents del govern central espanyol que cobren quantitats astronòmiques de l’empresa privada i continuen cobrant de l’Estat? O “caixa o faixa” deia el general Prim. O cobren d’un lloc o d’un altre; o es dediquen a la política perquè tenen vocació de servei públic, o als negocis privats. Ja està bé home! I mentres, Catalunya té que tancar quiròfans dels hospitals, reduir en 1000 milions d’euros les despeses de la Sanitat i que les nenes, nens i joves catalans hagin de desenvolupar les classes i l’ensenyament en barracots.

   Què passa president Rodríguez Zapatero i vicepresident Rubalcaba amb aquests 2800 milions d’euros procedents de diners públics i en conseqüència dels impostos dels catalans, que del FROB van cap a la Caja de Ahorros del Mediterráneo, del levante español per el seu rascat? Què passa amb els seus dirigents? Què passa amb l’aeroport fantasma de Castelló de la Plana i tants altres disbarats i desastres de l’Espanya radial? Tants milions els hi sobren a les altres Comunitats autònomes que tothom calla i a costa d’una Catalunya asfixiada econòmicament i moralment? 

 Sa n’adonen perquè  més del 50 per cent dels ciutadans de Catalunya volen la independència? Sa n’adonen perquè 2 milions de catalans es vàren manifestar el 10-J a Barcelona, Euskadi i altres capitals del món en contra de la sentència injusta del Tribunal Constitucional espanyol i a favor de la nació catalana?

   Davant de tot això, Catalunya ho té que tenir molt clar davant les eleccions municipals del mes de maig i les generals de l’any vinent. Ni un sol vot a Espanya. Ni un sol vot a cap partit espanyol. Sí per els partits que UNITS, UNITS i UNITS, representin la sobirania del poble català.

   Als Estats Units d’Amèrica del Nord, conjunt d’estats federals, cap candidat guanya les eleccions presidencials, si no obté els vots de Califòrnia. Ja m’entenen.

    Contra l’asfixia i escanyament econòmic de Catalunya per part del Govern central, de les aspiracions de les empreses, dels treballadors, del món de la cultura i de tota la societat catalana, cal una resposta amb una unitat sense fissures per part del poble català, és a dir de tot aquell que viu i treballa a Catalunya, nació mil.lenària.

   Si us plau, no mirin tanta televisió escombraria,  participin i protestin més.Gràcies.

Aeroport Central de Ciutat Real

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent. És una crida a la llibertat, a la democràcia, al treball, a la investigació i a la recerca, a la ciència de les arts industrials, als nous avenços i descobrimets científics, a la investigació per curar malalties, a la conservació del medi ambient, al treball en equip, a la il.lusió i a l’esperança, a la pau, al federalisme, al progrés, a la cultura…, i com deia l’escriptor Josep Pla: <<contra l’arcaisme i la mentalitat arnada que presenten les mentalitats polítiques en els Estats. Hi ha unes teranyines intocables i sagrades que adornen aquestes mentalitats>>.watch?v=uXP-Uu8j4QA

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El comte de Barcelona, Guifré el Pilós (878-897) aconseguí de reunir també els comtats de Girona-Besalú, d’Urgell i de Cerdanya. Al mateix temps repoblà les terres de la Depressió Central. I malgrat el vassallatge als reis francs, deixà els seus territoris en herència als fills, origen de la casa comtal de Barcelona. A ell s’atribueix la llegenda de les quatre barres -fet no pas històric- quan el rei franc volgué premiar l’ajuda del comte en la lluita contra els normands. El comptat de Barcelona s’anava enfortint, en aquestes darreries del segle IX, respecte als reis francs i als altres comtats. 

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què representà l’atac d’Al-Mansur?

   EL LEMA de la setmana.- “La moral és una convenció privada; la decència, una qüestió pública”.Marguerite Yourcernar.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

Salutacions als nostres germans d’idioma i als lectors dels Blogs d’El Punt digital, de Castelló.

———————————————————————————————————-