La nova frontera

El president dels EUA, Franklin D. Roosevelt, va ser elegit l’any 1932 i va governar fins l’abril de 1945, any en el que va morir malalt. Hagués governat durant setze anys o més. Va ser un gran president, i junt amb Abraham Lincoln i John F. Kennedy, figuren com els tres presidents més valorats i estimats pel poble nord-americà.

El president Rodríguez Zapatero va ser elegit per un primer mandat i un segon. No es presenta per un tercer perquè sap que no seria elegit. Tot i que semblava que podia arribar a ser un president destacat, ho ha fet molt malament. Els catalans el recordarem com el president  ofegador del progrés econòmic i social de la nació catalana i que permet l’espoli brutal de Catalunya per part de l’Estat espanyol. No ha fet res per transformar Espanya -nació de nacions- en un Estat federal, fort, modern, europeu i progressista. L’Estat de les Autonomies tutelades, de pandereta, de subsidis abusius i d’una falsa solidaritat fa que aquestes no puguin funcionar amb una forta competitivitat perquè no  poden governar-se per les seves pròpies lleis. És el cas de Catalunya, amb la seva primera Llei -referendada per el poble català- llançada per el PP al Tribunal Constitucional espanyol, en aquells moments caducat i recusat. Es tracta d’ofegar l’autonomia de Catalunya. El desprestigi de la Sanitat Pública catalana ja ha començat per manca dels impostos dels ciutadans de Catalunya que van cap a Madrid i no tornen. No ho oblidarem mai per mai, president Rodríguez Zapatero.

Que un president de govern espanyol plegui, després de romandre vuit anys en el poder, hauria de ser un fet normal de tota democràcia forta. A la més antiga, poderosa i representativa del món -els Estats Units d’Amèrica- el seu president només ho pot fer-ho quatre anys, i si ho ha fet bé, indefectiblement en economia, el poble el pot tornar a votar per quatre anys més. I prou. Després, cap a donar classes a la universitat i a fer de conferenciant, cobrant una bona picossada, o escriure les seves memòries sobre els anys transcorreguts a la Casa Blanca i les seves intrigues. Però això, no ha estat pas sempre així. El president Franklin D. Roosevelt, el del New Deal, va guanyar les eleccions el 1932 i va decidir tornar-se a presentar, a les de 1940 i 1944, és a dir, hauria governat durant setze anys o més, però, va morir, malalt, l’abril de 1945. Després de la seva mort, l’esmena XXII de la Constitució estableix la impossibilitat de que un president es mantingui en el poder més de vuit anys.

   A Espanya, segons la Constitució encotillada, inamovible i arnada -així ens van les coses-, un president del govern central o autonòmic, pot presentar-se les vegades que vulgui i, de sortir elegit, pot romandre anys i més anys en el poder. Tot té un tuf a dictadura i a democràcia de baixa qualitat. Què passa amb la ILP (Iniciativa Legislativa del Poble) de Televisió Sense Fronteres, que pretén la supressió dels obstacles per l’emissió de TV3 al País Valencià i en tots els territoris que comparteixen la mateixa llengua? Què passa amb les 651.000 signatures que la van subscriure i de les quals 253.000 provenen del País Valencià? Per què aquesta ILP roman aturada en el Congrés? No veuen que la prohibició de veure TV3 al País Valencià, va contra de l’Article 20 de la Constitució Espanyola? No veuen que si no es poden parlar les llengües d’un país quedarem tots muts i a la gàbia. I al Congrés, oh, quina vergonya!, els parlamentaris no poden fer ús del gallec, el basc i el català. Si una cosa tan fàcil com aquesta no es pot solucionar, com tindrà solució el gravíssim problema de l’atur? I a Catalunya, el cinema, tot en castellà, tant difícil és fer la meitat en ambdós idiomes? Això és un exemple, però, n’hi han molt més.

   Ara, el president Rodríguez Zapatero, diu que no es tornarà a presentar a les eleccions generals de l’any vinent. És que les perdria. Amb els del Partido Popular seria molt pitjor, però, les perdria. Ho ha fet molt malament, sobretot en aquesta darrera legislatura -en la primera no va fer res més que badar- que és quan podia haver aconseguit l’aprovació de lleis importants i necessàries per el progrés d’Espanya, nació de nacions, i que ha quedat molt endarrerida respecte a Europa. Durant la segona legislatura ha reaccionat massa tard, i amb draps calents i a mitjes tintes. El president Rodríguez Zapatero, amb 4.300.000 treballadors sense feina, apartats de la ja deficitària productivitat del país, no pot tornar ser elegit com a cap del govern. Què li pregunti al president Barack Obama i veurà quina és la resposta. Només un president de govern espanyol, Adolfo Suárez, va tenir el coratge d’agafar el toro per les banyes i començar a combatre els mals endèmics d’Espanya. Va ser apartat quan més lluitava per aconseguir-ho; el vàren obligar a dimitir. Quina vergonya! Ja ho deia l’escriptor empordanès Josep Pla: <<…moltes coses són irrealitzables no pas per raons tècniques, sinó per l’arcaisme i la mentalitat arnada que presenten les mentalitats polítiques imperants en els Estats. Hi ha unes teranyines intocables i sagrades que adornen aquestes mentalitats>>. La vagància, la covardia i la manca de responsabilitat política, han impedit als presidents de govern espanyols transformar Espanya -nació de nacions- en un Estat federal, fort, modern, progressista, i competitiu que podria ser el capdavanter i no el darrer d’Europa. L’Estat de les autonomies tutelades tenia que haver donat pas al federalisme competitiu i no a l’Estat dels subsidis, del “que inventen ellos”; de l’Espanya com a platja i parc temàtic d’Europa -“sin turismo no somos nadie”; de la salvatge especulació urbanística i de romandre sempre xuclan de les mamelles de Catalunya: un 10 per cent del PIB català, 22 mil milions d’euros, una tercera part dels impostos que paguem els catalans -tot aquell que viu i treballa a Catalunya- i que surten de la nació catalana per a no tornar. I encara el Govern espanyol vol esprémer més Catalunya fins a ofegar-la, quan és aquest govern que ha provocat el 76 per cent del dèficit espanyol. I encara aquests del “Financial Times” no s’han enterat de res. És per tot això i moltes coses més que el president Rodríguez Zapatero perdria les eleccions generals de l’any vinent. Perquè la nació catalana no va votar al PSC a les darreres eleccions autonòmiques i no votarà al PSOE, ni molt menys al PP. I tothom sap el perquè. Tant a les properes municipals com a les generals, el poble català votarà als representants de la sobirania del poble de Catalunya -tots UNITS-, sense vots en blanc i anant tothom a votar. Ja ho crec! que es parlarà català al Congrés de Diputats. Tampoc fóra elegit Rodríguez Zapatero per una qüestió econòmica i financera d’un pes enorme a Espanya i, principalment, a Catalunya: les Caixes d’Estalvi i Mont de Pietat. L’Administració del president Rodríguez Zapatero les ha esclafades; algunes amb més de 150 anys d’existència; les institucions amb més gran confiança de tot el país. Les han posat totes a la mateixa pila, les que funcionaven bé i algunes que no. El coeficient de solvència total del conjunt de caixes en el 2009 és del 12,2% respecte del 8% mínim. 

   En el proper capítol parlarem una mica més de les Caixes d’Estalvi i de l’actitud rabiosa i venjativa del president Rodríguez Zapatero contra Catalunya, en el mateix moment en que el PSC-PSOE perd les darreres eleccions autonòmiques i surt José Montilla (PSC) de la Presidència de la Generalitat. 

Els ex-presidents del Govern espanyol, Felipe González i José Maria Aznar. Si un ho va fer malament, l’altre va ser un desastre, el de “España va bien”, i ara en paguem les conseqüències. No fer res per transformar Espanya -nació de nacions- en un Estat federal competitiu i sense corrupció ha estat un gran error, fatal.

Adolfo Suárez, el millor president del Govern espanyol des del final de la dictadura franquista. Capaç de canviar Espanya sense mitjes tintes ni draps calents. Un polític amb vocació de servei públic i amb coratge. Va ser obligat a dimitir pels qui han portat Espanya a ser el cul de sac d’Europa.

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar el vídeo següent: watch?v=1hJRLncXXsE

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els regnes cristians de la Península Ibèrica temien els musulmans, més rics, més forts i més ben organitzats políticament i militar. Dependència que alternaven amb expedicions de bona voluntat o amb lluites parcials contra els governadors sarraïns, com a casa nostra els de Tortosa i de Lleida. En temps del comte de Barcelona Borrell II (947-992), el ministre del califat de Còrdova, Al-Mansur -el seu nom vol dir “el Victoriós”-, en el curs d’una campanya militar per la costa mediterrània, destruí completament la ciutat de Barcelona (985). L’ajuda que el comte català havia demanat en virtut dels llaços feudals al rei franc no arribà i el vassall no renovà el jurament de fidelitat envers el seu senyor. 

   LA PREGUNTA de la setmana.- Què va originar el fet de no renovar el jurament al rei franc?

   EL LEMA de la setmana.- “Recorda que mai et compraran la vaca si poden obtenir la llet gratis.” Kelly Bundy.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans 

         Com deia JFK: “anem cap a endavat”

———————————————————————————————————