La nova frontera

   En Miquel Martí, director del Museu de la Pesca, de Palamós, va explicar al diari El Punt tot allò que vol ser l’Espai del Peix, inaugurat recentment per el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, senyor Artur Mas: <<El Museu es cuida de l’etnografia; la Càtedra, de la recerca, de l’estudi i la difusió i permet ampliar horitzons, ja que es pot navegar de la biologia al dret marítim; Documare, de la documentació i la difusió, i l’Espai del Peix, de la cuina, el medi ambient i la salut i l’alimentació. No descartem establir convenis i acords amb altres institucions, empreses, particulars o iniciatives d’arreu del país, especialment amb clients dels pescadors de Palamós. El Museu ha d’anar més enllà del “pasen y vean”. Hem de posar en valor l’entorn propi. Al cap d’una hora de ser al museu, què es pot fer? L’Espai del Peix tanca el cercle i aporta vivesa>>. I si parlem dels objectius de l’Espai del Peix, recorden als de Maram, el Centre d’Interpretació del Peix de l’Escala: donar a conèixer el peix fresc de la costa catalana, especialment d’espècies amb poca difusió comercial, potenciar el sector pesquer, la gastronomia i el consum saludable respectuós amb el medi i les espècies pesqueres així com la pesca responsable. Per acabar-ho d’aclarir, doncs molts ciutadans encara no saben que és l’Espai del Peix, hi afegirem que vol ser un centre d’interpretació dels fruits marins, una aula gastronòmica i un taller de degustació. Com podem veure aquest centre vol ser moltes coses i a jutjar per la moguda activitat del Museu de la Pesca, crec que pot tenir un futur tant gran com ambiciós per arribar al major nombre de públic possible, principalment a les escoles. No només pel reclam i el color, sinó perquè els seus objectius puguin ser veritables i reals.

   Per tot això, no hi ha dubte que cal estimar el mar. No només des d’una visió comercial i econòmica, sinó de cara a tot allò que ha representat el mar pels nostres avantpassats i els ciutadans d’avui, però, molt més per deixar-ho en les millors condicions pels del demà. No hi ha dubte que ens jutjaran. Que no passi en el món del mar i la vida marina com en el de la construcció, de tant esprémer les llimones i taronges ara no en queda cap i molt menys en el denominat Levante Español, màxim exponent de la miserable especulació urbanística. Amb el mar no es pot especular, és cosa seriosa i perquè el mar  és vida. El cuiner bisbalenc Oriol Blanes, que es cuida de l’aula gastronòmica de l’Espai del Peix, junt amb Ramon Boquera, pescador, va explicar que <<hem d’aconseguir promoure i fer conèixer -sobretot entre els joves- el peix que es llença, poc valorat comercialment, com el gat, la lluça o maire o el pop blanc. Explicar com treballar la sardina, que la gent es queixa que fa pudor, per poder menjar-la a casa. A veure si els restaurants s’impliquen a oferir peix de temporada no valorat i si toca pop blanc en gasten i fan un plat. Serà un èxit si deixem descansar les espècies de més demanda>>. Heus ací una frase clau: <<deixem descansar les espècies de més demanda>>; deixem que el món del mar i del peix, visquin. I per això, diguem-ho clar i català, és imprescindible la reserva marina de les Formigues.

Palamós – Països Catalans- Costa Brava – Catalonia, nació catalana

———————————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:  watch?v=J8dLHZ6jKFc – La veu que mai podran fer callar.

———————————————————————————————————-

Els Països Catalans

Amb l’espoli fiscal de la nació catalana – 22 mil milions d’euros que surten de Catalunya per a no tornar, una tercera part dels impostos que paguen els catalans i un 10 per cent del PIB català- es llencen els diners que costen els aeroports fantasmes de les Autonomies d’Espanya així com el pagament dels funcionaris que són el major nombre d’Europa. Mentre a Catalunya se l’obliga a retallar la Sanitat Pública amb 1000 milions d’euros i l’educació. Mentre les “regiones autonómicas a la fuerza, sin haberlo pedido ni deseado” es malgasten els diners procedents dels impostos dels catalans, al Parlament de Catalunya ja li sembla bé i vota en contra de la independència de la nació catalana. Ni una sola declaració oficial de rebuig contra l’actitud del Govern d’Espanya (PSOE), que no vol pagar els diners dels fons de competitivitat que deu a Catalunya. Ni una denúncia davant el Consell d’Europa. Cal una gran manifestació de tot el poble de la nació catalana, una vaga general i continuar endavant fins a aconseguir la independència. Facin el favor de pagar, immediatament,  la quantitat del Fons de Competitivitat que deuen a Catalunya. Quina vergonya per el Govern espanyol fer un mal fet com aquest! Catalunya té que ser solidària a la força amb qui no ho és amb ella. I mentre, les altres Comunitats autònomes com s’en foten de Catalunya i com riuen. Tants milions d’euros els hi sobren? L’Administració Rodríguez Zapatero (PSOE) fa tot això contra Catalunya perquè vàren perdre les darreres eleccions autonòmiques. La nació catalana no ho oblidarà mai per mai, com tampoc al PP per tot el que ens han fet contra l’Estatut referendat pel poble català.

———————————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El fet de que el comte de Barcelona Borrell II (947-992) no renovà el jurament de fidelitat envers el seu senyor el rei franc, sol considerar-se com l’inici de la independència del país, que ara ja podem anomenar Catalunya, malgrat que els documents continuïn anomenant els habitants com a “francs”, fins a començaments del segle XII.

   LA PREGUNTA de la setmana.- L’Alta Edat Mitjana, què representà per els monestirs de la Catalunya Vella?

   EL LEMA de la setmana.- “L’amor és tan important com el menjar. Però no alimenta”. Gabriel García Márquez.

———————————————————————————————————-