La nova frontera

   A l’esquerra del president, en el costat sud del carrer Elm, de Dallas (Texas), es trobava James W. Altgens, fotògraf de l’Associated Press, que va captar una famosa fotografia del president Kennedy en el moment de rebre el tret al cap. Altgens va explicar a l’advocat de la Comissió Warren -destinada a encobrir no pas a descobrir als organitzadors i autors del complot, cop d’Estat, magnicidi i als assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy- que <<Algunes partícules de carn del seu cap vàren volar cap a la direcció que jo em trobava, en tal quantitat que vaig pensar que la bala havia sortit per el costat esquerra del seu cap>>.

    Un altre testimoni ocular, Charles Brehm, situat amb el seu fill a la vorera sud del carrer Elm, es trobava aproximadament a uns sis metres del cotxe descobert quan la bala va traspassar el cap del president. <<Sense cap dubte, vaig veure l’efecte que va causar la segona bala que va rebre el president>>, va declarar als periodistes i als agents de la llei als pocs minuts de l’assassinat. << Allò que em va semblar un tros del crani, va sortir volant cap a la part darrera del cotxe, i totalment a la seva esquerra. Va volar cap a la vorera de la voravia, a la seva esquerra, una mica cap a enrere>>.

   Seymour Weitzman va declarar que havia trobat parts del crani en el costat sud del carrer Elm, aproximadament a 20 o 25 centímetres de la vorera>>. L’agent B.J. Martin va declarar que quan la bala va impactar al cap del president, la seva moto, parabrises, casc i l’espatlla esquerra del seu uniforme es vàren tacar de sang, partícules de carn i altres substàncies, probablement partícules del cervell del president. El policia Bobby W. Hargis, també a l’esquerra i darrera del cotxe, va declarar també que a ell el vàren <<esquitxar la sang i el cervell>>. Hargis va dir als periodistes que l’impacte de les partícules de carn va ser tan fort, que <<vaig pensar que jo estava ferit>>. L’agent del Servei Secret, Clinton J. Hill, que va córrer cap a el cotxe descobert per empènyer la senyora Kennedy dintre del cotxe, va dir a la Comissió que li va semblar que la senyora Kennedy <<intentava agafar alguna cosa>> que relliscava per la part posterior del cotxe.  

   El doctor Clark va dir que <<va examinar la ferida de la part posterior del cap del president. Es tractava d’una ferida ample a la part posterior dreta del cap, amb teixits del cervell i cerebel danyats i al descobert>>. El doctor McClelland va declarar que <<va poguer veure molt de prop>> la ferida del cap:

   …i vaig notar que la part posterior dreta del crani havia estat destrossada de manera enorme. Havia estat estripada, evidentment, per la força del tret, de forma que l’os parietal va saltar a través del cabells i semblava fracturat gairebé per la seva meitat posterior dreta, com així mateix part de l’os occipital, fracturat en la seva meitat lateral, i els osos esmentats estaven romputs de tal manera que de fet es podia veure la mateixa cavitat del crani i que una tercera part o així, al menys, del teixit del cervell, dels teixits cerebrals posteriors i quelcom de teixit del cerebel havien quedat destrossats…

   El doctor Baxter va declarar que aquesta ferida <<es trobava a la placa de l’os temporal-parietal que es trobava caiguda cap a fora, i hi havia una gran zona, diria que d’uns sis per vuit o deu centímetres, de teijits del cervell destrossats que menaven de la ferida; hi havia una part sobre la taula barrejats amb gran quantitat de sang>>. A les poques hores de la mort del president, el 22 de novembre, el doctor McClelland va escriure i signar un informe descrivint la seva participació en la intervenció d’urgència i en el que afirma: <<La mort va ser a causada per grans lesions en el cap i cervell, produïdes per ferida de tret de rifle a la templa esquerra>>. El capellà Oscar Huber, que va administrar els darrers sacraments al president Kennedy, va declarar que va notar una <<ferida horrible>> per damunt de l’ull esquerra quan va untar amb el sant oli el front del president>>.

   El comandant Humes, que va dirigir el procés de l’autòpsia, va manifestar que es vàren fer de 15 a 20 fotografies i de 10 a 12 radiografies per ajudar als metges en el desenvolupament de l’autòpsia. Aquestes proves de valor <<incalculable>> no es vàren ensenyar a la Comissió Warren. Tant les fotografies com les radiografies vàren ser entregades al Servei Secret; fins i tot, les fotografies vàren ser confiscades abans de ser revelades. Humes va afirmar que ni tan sols havia vist les fotografies fetes com a mitjà d’ajuda per ell i altres metges. La Comissió Warren hauria d’haber entregat , pel seu estudi, les fotografies i radiografies a un equip de metges  no sotmesos al Govern ni al comandament militar, per després publicar el resultat de l’estudi. Això no es va fer. El menyspreu de testimonis pertinents i la destrucció de proves de pes no va ser en cap aspecte tan evident com en lo referent a les ferides del president i del governador Connally. Es va prescindir de les declaracions de la senyora Kennedy que feien referència a les ferides, i agents de la Policia federal vàren confiscar les decisives fotografies i radiografies així com les cintes magnetofòniques de la Ràdio i Televisió. 

   La Comissió va garantir que tots els <<materials de la investigació>> , fins i tot les dades considerades de dubtosa oportunitat o mal gust, s’havien dipositat  <<en els Arxius Nacionals, on romandran sempre segurs>> sota la llei. Malgrat això, és evident que les fotografies i radiografies no hi vàren ser dipositades. El no haver publicat ni posat a lloc segur aquestes proves no resulta gens favorable a una Comissió d’inútils i perjurs, destinada a encobrir i no pas a descobrir als feixistes, nazis i covards assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F. Kennedy.

   El seu assassinat, durant la seva visita a Dallas, Texas, el 22 de novembre de 1963, va commoure al món sencer. La gran majoria de nord-americans es vàren sentir tan brutalment colpejats, com si haguéssin perdut un familiar seu. Així ho han reflexat sempre les enquestes a peu de carrer. Les realitzades darrerament, ens mostren que el president Kennedy destaca com un dels presidents més valorats, estimats i recordats, junt amb Lincoln i Roosevelt, malgrat els constants intents per part de l’extrema i ultradreta  nord-americana per a embrutar el seu nom. Enquestes que reflexen que un 80 per cent dels nord-americans estàn convençuts que l’assassinat del seu president va ser organizat i finançat per un complot -les tèbies investigacions del Congrés realitzades els anys 70 i altres posteriors així ho demostren- en el que hi vàren participar militars del Pentàgon, la CIA, amb la col.laboració de sectors mafiosos, part de la policia de Dallas i el silenci còmplice de l’FBI.

   Més lluny de la meva voluntat que ensenyar aquestes horribles fotografies. Més que de l’assassinat del president Kennedy, sempre he volgut parlar-lis de la seva acció política, molt abundant i profitosa durant els tres anys que va romandre a la Casa Blanca, i molt més que altres presidents que han governat vuit anys i no han fet res. Aquestes fotografies vàren ser difoses, amb el consentiment del Govern dels Estats Units de Nord-Amèrica, per amenaçar, espantar, descoratjar, desprestigiar, destrossar a  polítics que, veritablement, vulguin actuar amb coratge com a President del seu país, com a president dels  EUA amb vocació de servei públic i que estimen al seu poble. Kennedy es va negar a ser un esclau i ninot del Pentàgon, la CIA i del poder fastigós d’algunes del centenar de famílies multimilionàries dels Estats Units de Nord-Amèrica.

   Ara,  el Pentàgon i la CIA volen escampar arreu del món, per venjança i per l’imperi de la <<justícia>> del vell Oest americà, les horribles imatges del cadàver d’ Osama Ben Laden. L’Administració del president Obama ha dit que no, per ara. També, les imatges de l’autòpsia del president Kennedy s’havien dipositat <<en els Arxius Nacionals dels EUA, lloc en el que romandran segurs sota la llei>>. El president Kennedy, combatent i condecorat amb una de les màximes condecoracions de l’exércit naval dels EUA, deia que els almiralls de la marina <<tot el que toquen ho espatllen>>. Tenia tota la raó. 

   Durant el seu mandat i quan més progressava Amèrica, les enquestes fetes al poble nord-americà, el donaven com a guanyador de les eleccions per un segón mandat de més d’un 62 per cent. Els trets dels <<contra la llibertat, la democràcia, el progrés i la pau>> vàren enfonsar les aspiracions i el veritable canvi que volia i vol la majoria del poble nord-americà.

————————————————————————————- 

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: AYuVKbEPgoc

————————————————————————————-

Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Oliba (971-1040), abat de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic, fou el pare de la idea de la Treva de Déu, uns períodes a l’any en què l’Església prohibia lluitar, que després fou estesa des de l’abadia francesa de Cluny.

   LA PREGUNTA de la setmana.- Des d’on es construïa la Catalunya feudal?

   EL LEMA de la setmana.-“L’home d’avui no és heroic, en té prou sentint-se poderós“. Mercè Rodoreda.

————————————————————————————-