En el “post” del dia 7-5-11, capítol primer (I), parlàvem de l’assassinat del president John F. Kennedy i els mostràvem, molt a contracor, unes imatges terribles de l’autòpsia del president assassinat a Dallas (Texas). Imatges que segons la decisió i paraules del magistrat degà Earl Warren, president de la Comissió Presidencial Investigadora de l’assassinat del president Kennedy -per encobrir no pas descobrir als instigadors, organitzadors i feixistes nazis assassins del president dels Estats Units de Nord-Amèrica-, va garantir que tots els <<materials de la investigació>>, fins i tot les dades considerades de <<duptosa oportunitat o gust>>, s’havien dipositat <<en els Arxius Nacionals, on romandran sempre segurs sota la llei>>. Un assassinat i la posterior actuació vergonyosa dels successius governs dels EUA que continua essent una taca de sang sobre la bandera de la democràcia americana. El Pentàgon i la CIA, callen.
Els “documents del Pentàgon” revelen com, l’octubre de 1963, gairebé dos mesos abans de ser assassinat, el president Kennedy havia iniciat uns plans per a la sortida progressiva dels assessors militars i soldats nord-americans de Vietnam. La xifra d’un miler el desembre de 1963 i la resta, abans de finalitzar l’any 1965. El seu nombre en aquells moments era de 16.732 homes, després de l’assassinat de Kennedy el nombre de soldats aniria pujant fins als 580.000; 2 milions de tonelades de bombes a l’any; 400.000 vols d’atac anuals i, al final, 3 milions de vietnamites assassinats i 55.000 nord-americans. Mai el maleït complexe militar-industrial i, per damunt de tot, els magnats d’helicòpters i avions de guerra havien espoliat tans milions de dòlars dels contribuents nord-americans. No en va el president Kennedy havia dit dels militars, més d’una vegada, que <<estaven tocats del cap>>. El seu enfrontament amb el Pentàgon i la CIA, va ser constant. JFK mai es va ajupir devant d’ells.
El president Kennedy es va negar a ser el “titella” del Pentàgon i la CIA
—————
<<Hem après a volar com els ocells i a nedar com els peixos. Però no hem après pas a conviure en pau>>. (Martin Luther King Jr.)
Després de l’assassinat del president dels Estats Units de Nord-Amèrica, John F.Kennedy, que es va oposar a la guerra del Vietnam i va ordenar la sortida progressiva dels soldats nord-americans, li va tocar el torn a Martin Luther King (1929-1968). Pastor baptista i líder del moviment nord-americà dels drets civils, és una de les figures claus en la lluita contra la segregació racial. L’any 1964 va ser guardonat amb el premi Nobel de la pau. Kennedy es va oposar a la guerra del Vietnam i va ser assassinat. Martin Luther King -quina casualitat!- ho va ser-ho també durant la seva campanya demolidora contra la guerra. Ja l’any 1965 King s’havia manifestat públicament sobre la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament. Si per el Govern dels EUA assassinar al seu president va ser com anar a pixar al carrer, no és rar que els nazis i feixistes actuessin amb tota impunitat assassinant als líders polítics i representants elegits per el poble. La seva mort el 1968, per un assassí a sou, James Earl Ray, fou obra d’una conspiració. La mateixa que va fer assassinar al president Kennedy, a Dallas (Texas), l’any 1963. Mirin com són les coses, -ja fa temps que hem fet la primera Comunió- que, James Earl Ray, assassí a sou, va ser captat en una fotografia en el lloc on transcorria la comitiva presidencial a Dallas (Texas), el 22 de novembre de 1963. Diguem-ho clar i sense embuts, el reverend Martin Luther King, premi Nobel de la pau, va ser sentenciat a mort en el mateix moment de declarar-se en públic en contra de la guerra del Vietnam i havia donat suport al seu acabament.
El el seu valent i demolidor discurs, el 4 d’abril de 1967, a la Riverside Church a Nova York, es va posar de manifest devant la nació nord-americana el seu contundent atac contra el Govern dels EUA, el Pentàgon, la CIA la dreta, l’ultradreta nord-americana i el món dels negocis sense escrúpols que fan enormes fortunes amb les guerres en les que són assassinades milions de persones, nenes i nens innocents. Són uns sanguinaris.
Heus ací les paraules del reverend King:
<<Aquesta manera de resoldre els problemes no és correcta. Aquesta mena d’ocupació de cremar éssers humans amb napalm, d’omplir les cases del nostre país de vídues i orfes, d’injectar odi verinós a les venes de la gent, d’enviar a casa homes dels camps de batalla sangonosos i tenebrosos, mutilats físicament i desequilibrats mentalment, no pot estar mai d’acord amb la saviesa, la justícia i l’amor. Un poble que des de ja fa anys despèn més diners en defensa militar que en el desenvolupament de reformes socials és a prop de la mort esperitual.>>
El 6 de febrer de 1968, en la conferència anual de l’associació <<Eclesiàstics i laics preocupats pel Vietnam>>, que <<la gent, malgrat tot, ha après a construir enormes ponts sobre les mars; a escurçar les distàncies mitjançant avions i posar cadenes al temps. S’han construït edificis enormes. Ens hem obert pas arreu del món i en les profunditats del mar; però a la “casa del món”, on tots els homes poden conviure, ningú no hi construeix. Amèrica té un avantatge tècnic i, alhora, un endarreriment moral. Tots sabem que la guerra del Vietnam ha enfortit el complex militar industrial del nostre país… Fa servei a una generació per a posseir els mitjans tècnics, aparells de televisió, automòbils i llum elèctrica, i per, al capdavall, perdre la seva ànima. Les paraules de Jesús són també veritables en un altre sentit. L’home no viu tan sols del pa de la televisió en color, sinó també d’una paraula de l’amor, de la justícia, de la veritat…I el problema rau aquí, que massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…Vivim en una nació que és actualment la més gran proveïdora de violència. Una nació que gasta milions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa… i de tant en tant dóna una almoina per a reformes socials, s’acosta a la pròpia perdició espiritual>>.
Ho entén tot això president Barack Obama? A vosté li han atorgat el premi Nobel de la pau, com l’any 1964 l’hi vàren atorgar al seu compatriota -per cert, de color com vostè- Martin Luther King i encara continuen als Estats Units de Nord-Amèrica que “massa gent en posicions de poder intenta fer viure a Amèrica de coses falses…? Encara viuen en una nació que es gasta bilions de dòlars del pressupost anual en objectius de defensa…? I de tant en tant -com deia el reverend King- el seu Govern dóna” una almoina per a reformes socials que fa que la seva nació s’acosti a la pròpia perdició espiritual?”
Què espera president Obama per a canviar tot aquest muntatge bestial?
Poques setmanes abans de la seva mort, Martin Luther King, féu una prèdica a Atlanta, el 4 de febrer de 1968, on parlà de la guerra del Vietnam. Aquesta prèdica la podran llegir en el proper “post” dedicat a aquest tema.
————————————————————————————-
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:92-r05TH9qs
————————————————————————————-
El naixement d’una nació – Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- L’expansió cap al sud tingué una fita important amb Ramon Berenguer III (1096-1131), que conquerí i repoblà Tarragona (1118). En canvi fou efímera la conquesta de l’illa de Mallorca de mans dels sarraïns, que piratejaven per la Mediterrània occidental. Pel seu matrimoni amb Dolça de Provença es convertia en senyor dels comtes provençals i donava motiu a un intercanvi d’influències culturals, l’exponent més brillant de les quals serien les poesies dels trobadors en la llengua d’oc.
LA PREGUNTA de la setmana.- Com es produí la unió amb el regne d’Aragó?
EL LEMA de la setmana.- “El dòlar civilitza amb els canons”. Maxime Ndêbêke.
————————————————————————————-
Els Països Catalans
Les nenes, nens i joves de la nació catalana, aprenen en català i en castellà. Estudien, escriuen, llegeixen, treballen i parlen en català i castellà, a la família i al carrer. Al pati de les escoles i a la llar. Veuen televisió en català -molt poca- i en castellà, moltíssima. Totes les grans i poderoses cadenes són en castellà. Llegeixen els diaris en català -pocs- i en castellà, gairebé tots. Van al cinema a veure les pel.lícules en castellà, gairebé cap en català. El cinema és només en castellà. Després d’una gran tasca dels centres escolars, instituts… els alumnes acaben els seus estudis sabent el català i el castellà. I això és gràcies a l’exemplar model lingüístic educatiu de Catalunya. Qui digui al contrari diu mentides. Segons la Plataforma per la Llengua, el Tribunal Suprem intenta “forçar un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”, considera que el “degotall de setències només té una lectura política” i busca “construir un conflicte social inexistent”. “I tampoc s’hauria d’extralimitar de l’objecte propi d’aquestes dues sentències (que responen a les denúncies presentades per dues famílies), ni intentar forçar, com fa de facto, un canvi de model lingüístic educatiu a Catalunya”.
Que la nació catalana es mantingui ferma, sinó, acabarem com a València i les Illes Balears, on la llengua catalana és perseguida, denigrada i menyspreada. Si perdem la nostra llengua, perderem la nostra identitat de nació i de poble. La nació i la llengua catalana tenen tot el dret d’existir. O és que només ho té que fer la nació castellana? Qui es creuen qui són? Ja n’hi ha prou!, estem més que farts de tantes dictadures, de tants dictadors i de tant espoli fiscal.
————————————————————————————-