La nova frontera

La democràcia a Espanya és d’una baixa qualitat que fa basarda. A  Catalunya, per exemple, se li vol fer creure i empassar -com els ànecs d’engreixament-, que gaudeix d’una gran i exemplar autonomia. El règim no deixa de vanagloriar-se d’unes comunitats dites “autònomes” que amaguen a unes nacions constretes al servei d’un Estat centralista, devorador i d’una mediocritat supina. Ja veuen cap a on han portat el país, els governs espanyols, sobretot aquell de “España va bien”. L’autonomia de Catalunya és una farsa. Hi ho és perquè per la intel.ligència, la raó i la democràcia, una veritable autonomia és la facultat que té un poble de governar-se per les seves pròpies lleis. I ja veuen que ha fet l’Estat espanyol mitjançant la sentència del TC, caducat, contra l’Estatut referendat pel poble català i llançat al TC per part dels jerarques del “Partido Popular”. El mateix partit que ja va començar -encara continua- una campanya contra l’Estatut, però, que, en realitat, era i és contra la nació catalana, la nostra llengua i per la continuïtat del miserable espoli fiscal. 

No deixem mai d’estimar i parlar la nostra estimada llengua. La llengua de la nació catalana. La llengua dels Països Catalans.

   Pel que fa a la protecció i defensa del català, la Constitució espanyola està vist que no serveix per a res. Seríem uns covards i uns irresponsables si els Països Catalans no lluitem i defensem el nostre idioma; el dels nostres avantpassats, avis i pares i que és part essencial de la identitat d’un poble. Ningú ens obligarà a trair-los. A la nació castellana, si volen, que defensin la seva llengua; a la nació catalana defensem el català que és la nostra. I el primer que hem de fer tots -units- és ajudar a que l’aprenguin els ciutadans que han deixat el seu propi país per venir ací a treballar. 

   <<L’enemic és a casa. I l’enemic és més poderós que mai. A Aragó, la futura presidenta ja ha anunciat l’atac contra la protecció del català a la Franja. El govern balear ha anat més enllà i ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha sentenciat l’ensenyament en l’idioma propi, liquidant l’exigència del català per accedir a l’administració pública i derogant el decret de mínims que en garanteix la paritat a l’ensenyament. Al País Valencià, on els populars governen des de fa anys, la corrua d’atacs i manipulacions contra la unitat lingüística i les operacions per aprofundir en l’arraconament del valencià com és sabut no tenen ni fi ni compte. L’ofensiva, però, no es limita a les àrees on la llengua comuna té més problemes polítics de supervivència, sinó que s’ha desencadenat de manera lenta però inexorable a Catalunya mateix. Arran de la coneguda sentència del TC contra l’Estatut, la posició del català ha quedat altament debilitada en molts fronts, a mercè de la voluntat d’uns tribunals espanyols que, naturalment, entenen l’espanyolitat només en castellà i la catalanitat com un deure de ser castellanoparlant i prou. El panorama és negre. I només s’aconseguirà fer-lo revertir, començant per Catalunya per donar exemple, marcant unes clares línies vermelles en la política respecte de les relacions amb els partits que posen en perill el nostre patrimoni més preuat.>> (EL PUNT AVUI).

   Sí, fa basarda la baixa qualitat de la democràcia espanyola. Entre molts altres, clama al cel el “cas” del president de la “región” valenciana, Francisco Camps, i altres tres alts càrrecs del seu Govern i del PP, es sentin davant el tribunal de València acusats d’acceptar regals d’aquests últims a canvi -suposadament- de més de 8 milions d’euros en contractes a dit de l’Executiu valencià. Segons la Fiscalia Anticorrupció, Camps hauria acceptat de la xarxa corrupta -Gürtel- peces de vestir per un import de més de 14 mil euros. Davant la gravetat del cas, el secretari general del PSPV-PSOE, Jorge Alarte, ha insistit que Camps ha de presentar la seva renúncia com a president de la Generalitat. Per Alarte, Rajoy “ha de retirar a Camps de les seves responsabilitats” i decidir ja “si deixa que el president de la Generalitat sigui jutjat”, una qüestió amb la que “es juga part de la seva credibilitat, davant el seu propi partit i davant Espanya sencera”. En la seva opinió, si el líder del PP “avala a Camps estarà també donant suport als implicats i imputats en els casos Brugal, el cas Fabra o Emarsa”. Per la seva part, el secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, sospita que “alguna cosa no haurà fet bé” el valencià i considera “poc normal” que un president de Comunitat Autònoma com Francisco Camps “estigui processat” mentre està exercint el càrrec. A cap país europeu o als EUA un polític amb les mateixes circumstàncies que Camps o, fins i tot, menors, s’hagués pogut presentar a les darreres eleccions com a president de la Generalitat valenciana. Cada vegada hi ha més gent que creu que el “cas” Camps, només és la punta del iceberg d’una situació molt més greu al País Valencià.

   Francisco Camps ha presentat la dimissió de president de la Generalitat Valenciana (Països Catalans). Renuncia a declarar-se culpable i s’enfrontarà al judici. En aquests casos la justícia ha de ser implacable i, fins i tot, a més a més, establir per votació una comissió judicial en el Congrés de Diputats amb plens poders per investigar, interrogar i jutjar aquesta classe de fets. La democràcia i el prestigi del país estàn en joc.

————————————————————————————-

El vídeo

   Això sí que és un insult a la llengua catalana, al poble de la nació catalana i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, referendat pel poble català. “Si eres español, habla español” vàren fer escriure els franquistes feixistes causants del cop d’estat i de  la guerra incivil espanyola, a les façanes de les llars catalanes. Som catalans, formen part de la nació catalana i parlem i parlarem el català fins que l’infern es congeli. I al Congrés de Diputats i al Senat, de Madrid, s’han de poder parlar les llengues de les nacions d’Espanya, amb tota llibertat. Mal pesi al totalitarisme del PP. Amb qui pacten senyors del Govern de la Generalitat de Catalunya? Però que fan?

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:H2Tn0wfUI-M 

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Qué és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Els vaixells catalans portaven oli, draps de llana, ferro, mercuri, cera, mel, safrà i teixits de lli, mentre que de les illes gregues i de la Romania treien cotó, sucre i esclaus, sobretot dones, que foren  una de les càrregues més renumeradores d’aquell tràfic. Tanmateix, apunta Pierre Vilar, <<de les illes -Rodes i Xipre, si no Càndia-, venien també les espècies. I en aquest sentit, eren ja l’Ultramar>>. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- A què es refereix el terme l’Ultramar?

   EL LEMA de la setmana.- “La lluita de l’home contra el poder, és la lluita de la memòria contra l’oblit”. Milan Kundera.

————————————————————————————-

   Gràcies als 70 lectors dels EUA que, fins el moment, han visitat aquest Blog del diari EL PUNT AVUI, digital.

El músic,  mestre i català universal Pau Casals amb el president John F. Kennedy,  amb les seves respectives esposes a la Casa Blanca.

————————————————————————————-

————————————————————————————-