La nova frontera

   Els representants del ‘Partido Popular’ a la nació catalana, no paren de fer mans i mànigues per aconseguir ‘sortir a la foto’. I si pot ser al costat del president de la Generalitat de Catalunya. Els mitjans de comunicació sempre hi són a punt i, així, la propaganda -la cosa mediàtica-, funciona. El poble, de moment, encegat pels focus sembla romandre als llimbs. És el cas, per exemple, de molts ciutadans del País Valencià. L’aurèola lluminosa al voltant de l’expresident Francisco Camps, els ha enlluernat de manera permanent. Ara, els focus s’han apagat. Del poder a l’abús de poder només hi ha un pas i, quan això es dóna, el poble sobirà no ho té que tolerar mai. La democràcia està en joc.

   El gran rebombori mediàtic per l’abstenció de la formació liderada per Sánchez Camacho en el pressupost del 2011, que va permetre l’aprovació dels comptes i l’escenificació d’un pacte amb el govern pel pla català contra l’atur on l’encaixada de mans entre Mas i Camacho en són una mostra. Imatge beneficiosa que li aporta al PP, l’entesa amb CiU. Per cert, com ha funcionat fins el moment aquest pacte contra l’atur?

   Ningú s’en vol recordar ara d’alló d’anar ‘davant notari’. El que si tenim molt present és la campanya arreu de l’Estat contra l’Estatut, en realitat contra Catalunya i el català, i la seva impugnació, tot i siguent referendat pel poble català, davant el Tribunal Constitucional, caducat. Desprès era quan els jerarques del PP podien ajudar al desenvolupament de la primera llei de Catalunya -ja retallada- i a les justes aspiracions del poble català. No a fomentar l’odi contra una Catalunya espoliada per l’Estat espanyol. Ara, només ho fan per aconseguir majoria absoluta a les properes eleccions generals -qui perd a Catalunya, no guanya a Espanya-, i ja hem experimentat el que succeeix quan el PP obté majoria absoluta. O és que no s’enrecorden del segón mandat d’Aznar? L’expresident Jordi Pujol s’en té que recordar molt bé.

   Tot això em fa pensar amb aquella faula del gran fabulista grec Esopo, on l’escorpí demana a la granota que l’ajudi a creuar el riu. Aquesta li diu: no, que em picaràs i l’escorpí respon que no, que no. Al final la granota accedeix, l’ajuda a creuar-lo a sobre d’ella i un cop a meitat del riu, l’escorpí pica a la granota. Veient que s’enfonsen tots dos mentre s’estén el verí, li pregunta per què?. L’escorpí respon que no ho pot evitar, que no pot deixar de ser qui és ni actuar en contra de la seva naturalesa. Dit això, tots dos desapareixen sota l’aigua del riu.

   Molt de ‘cuidado’.

Faula del gran fabulista grec, Esopo. ‘L’escorpí i la granota’

————————————————————————————-    El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:1daUHfyho-g, FNbd0EfzJ2o

 ————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La seva funció de magatzem estalvià viatges secundaris a les naus de les ciutats itàliques i a les naus catalanes continentals. Els genovesos, com explica Antoni Riera, no havien de tocar el nord d’Àfrica en llurs viatges d’anada a Flandes, perquè a Mallorca podien comprar els productes nord-africans; de tornada a l’illa venien part dels articles que havien comprat a les places de la mar del Nord, com ara draps flamencs, llana anglesa, adquirien un producte tradicionalment eivissenc com ara la sal, i encara hi compraven novament productes nord-africans, ara destinats a la metròpoli. Els catalans del continent, en tots llurs desplaçaments cap a Àfrica o cap a l’Orient, feien escala a Mallorca per tal de completar el carregament; hi podien adquirir part dels articles orientals i flamencs deixats pels genovesos. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- L’agricultura illenca, era en condicions d’assegurar un abastament de productes bàsics?

   EL LEMA de la setmana.- “Encara que no t’ocupis de la política, ella s’ocuparà de tu”. Yves Montand.

————————————————————————————-