La nova frontera

   Un escenari amplíssim obert a la claror del cel i a la verdor de la natura, com el de la Diada Nacional de Catalunya és, per vocació exemplar, obert al cor i a la ment de tots els ciutadans de Catalunya i al món. “I am a catalan” va dir, l’any 1971, el músic i català universal, Pau Casals, davant el ple de les Nacions Unides. I que Catalunya era una de les nacions més antigues del món on, mil anys enrere, ja si parlava de pau. Per la Diada, diem al món que som catalans i que estimem la pau, la llibertat i la democràcia. Volem una veritable autonomia, aquella per la qual ens podem governar per les nostres pròpies lleis, no per les imposades des de la nació castellana. Nosaltres som la nació catalana, des de fa mil anys. Doncs, clar, que tenim raó.

   Hi ho fem amb mitjans allunyats de qualsevol confrontació. La música, el cant, el ball, la poesia, la lectura de texts dels més grans escriptors de Catalunya en vàren ser una mostra. Enguany, tres “estrellats” cuiners catalans hi van dir la seva. Jaume Subirós (Motel Empordà, de Figueres); Carme Ruscalleda (Sant Pau, de Sant Pol) i Joan Roca (El Celler de Can Roca, de Girona). En Subirós, en la seva prosa, va traspassar fronteres i va fer esment, també amb llengua cervantina, del gaspatxo -“gazpacho” en castellà i “gaspacho” en portuguès- tradicional del sud d’Espanya i Portugal.

   El nostre camí és el de la concòrdia, el treball, l’autonomia plena, la democràcia i la llibertat. Hi ho fem ja des de l’escola on totes les nenes i nens aprenen a parlar, llegir, escriure i jugar en català i en castellà. Acaben els seus estudis dominant les dues llengües. Aprenen a compartir i a estimar-se sigui quin sigui la seva condició social i el color de la seva pell. Un general i dictador espanyol deia que “había que bombardear Barcelona cada 50 años”. A la nació catalana ens hem estimar més acollir a la dignitat de la família i de la persona humana. Als nouvinguts procedents de diverses terres del món que, estem convençuts, ajuden i ajudaran encara més al progrés de la nostra estimada nació. Tots en serem beneficiaris. Molts d’ells ja parlen també català i això ens colma d’orgull, al mateix temps que demanen treball per a tothom.

————————————————————————————-

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: AYuVKbEPgoc

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El Consolat de Mar fou la principal institució específicament mercantil de la baixa edat mitjana dels Països Catalans. Cal cercar els seus orígens en la corporació gremial barcelonina anomenada Universitat de Prohoms de la Ribera, legalitzada el 1258 per Jaume I, la qual aprovà unes Ordinacions de la Ribera marítima de Barcelona per tal de regular la navegació comercial. D’ençà del 1282, hi ha constància, a Barcelona, de l’elecció de dos magistrats amb jurisdicció sobre determinades causes marítimes i mercantils. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quin privilegi donà, l’any 1283, Pere el Gran als homes de la mar de València?

   EL LEMA de la setmana.- “Les coses d’aquest món són més bones com més senzilles”. José Luis Martín Descalzo.

————————————————————————————-