Des de fora el camp:La imperfecció blaugrana
1 octubre 2011 per Enric Figueras
He canviat el títol. Hi volia posar el de ‘naturalitat i exemplaritat’, però, he pensat que, potser, m’entendrien millor. O no. Repassant alguns articles que fan referència al recent Vilareal 0 – Barça 5, he pogut copsar que el terme ‘perfecció’ era el més abundant dintre una mar de lletres. Està vist que el Barça és l’ídol del moment. Lleigim: <<el Barça el va ventilar amb una facilitat tant insultant que el va convertir en anècdota>>. <<…va ser un vendaval contra un Vila-real que va convertir-se en una joguina>>. <<El català se la va jugar el dia que menys defenses tenia per convertir el Vila-real en un equip innocu>>. <<Va fer dels de la Plana Baixa un equip que en el minut 15 ja havia claudicat>>. <<El Vila-real no veia pilota>>. <<Era tanta la disbauxa de talent dels blaugrana que els de Garrido deambulaven pel camp sense saber quina línia havien de tallar>>. <<El de Santpedor continua acreditant que possiblement és un dels millors motivadors del món>>…Queda clar que, desprès de perdre el partit i llegir l’endemà els diaris, el doble teló del gran escenari esportiu et cau al damunt i t’aixafa del tot. Són coses del futbol, diuen.
De ben segur, però, que els crítics i entesos en futbol vàren veure, tot i el 5 a 0, algunes o moltes imperfeccions en el joc blaugrana. Com que no vaig veure el partit i no entenc res de futbol, -només m’agrada jugar al futbolí-, com Déu mana que no puc obrir boca pel que fa a tècniques, jugades i reglaments. Només una cosa i ‘des de fora del camp’. La perfecció no existeix. És com una pastanaga que es posa davant d’una mula: poc importa l’esforç que fem, és impossible d’arribar-hi. El Barça pot créixer, progressar, construir, ensenyar, motivar, guanyar, però, mai ser perfecte. De manera que, s’esforci per a ser el millor, que és millor que ser perfecte. (Foto: El Placard “H”).
————————————————————————————-
El vídeo
El somni que no morirà mai. El valor de no oblidar. Heroi blaugrana. Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:nn7J_RQ-IYQ
————————————————————————————-
JFK: <<Més practicants i menys espectadors>>
————————————————————————————-
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La recopilació de les ordinacions, usos i costums marítimes i comercials que tingué autoritat de llei, coneguda amb el nom de ‘Llibre del consolat de mar’, no rebé la redacció definitiva fins al segle XIV. Arribà a adquirir tanta autoritat, que a tota la Mediterrània fou respectat com a font de dret marítim comercial fins a l’aparició dels codis moderns. Als Països Catalans, mantingué la seva vigència fins a la promulgació del codi de comerç espanyol, l’any 1829. (Ulisses 11).
LA PREGUNTA de la setmana.- Bernat Desclot, en la seva ‘Crònica’ (1283-1288), cap. XII, escriu un fragment referit a l’aspecte físic del rei Jaume I de Catalunya-Aragó. Algú tindria a bé donar-nos a conèixer l’esmentat fragment?
EL LEMA de la setmana.- “La vida s’ha de viure, i no passar-la discutint sobre ella”. Isabelle Adjani.
————————————————————————————-
Agraïment
A les 38 visites procedents d’Alemanya que, fins al moment, han entrat a aquest Blog.
Mai més i a cap lloc del món. Visca la llibertat! Visca la democràcia! Visca la dignitat de la persona humana!.
————————————————————————————-