La nova frontera

     La primera Convenció Nacional de Transició de l’Autonomia a la Independència de Catalunya, va tenir lloc recentment a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, organitzada pel Cercle d’Estudis Sobiranistes i amb la col.laboració de Solidaritat Catalana per la Independència (SI). A l’acte hi varen prendre part més de 800 persones de l’àmbit jurídic, econòmic, educacional, cultura i altres independentistes d’orígens diversos i prestigiosos acadèmics del país que <<han provat de contestar qüestions cabdals per a l’independència o com es dur a terme la secessió d’una nació dins d’un estat constitucional>>.

   Hèctor López Bofill, vicepresident del Cercle d’Estudis Sobiranistes: <<Passar de la retòrica independentista a l’acció independentista amb l’establiment d’un full de ruta “clar i inequívoc” a la construcció de l’estat al marge de les normes estatals. A Catalunya aquest procés serà “inconstitucional” però legitimat per la comunitat internacional>>.

   El president del Cercle, Alfons López Tena, va explicar <<que tots els processos que s’han dut a terme al llarg de la història han estat unilaterals, precisament, “perquè els costos d’impedir la independència superaven els beneficis de mantenir l’estat secessionista unit”.

   El secretari general de SI, Uriel Bertran,: << quan diem Espanya ens roba, ens referim a què l’estat espanyol només mira pel centre, que és on resideix el poder polític, i que en conseqüència, els Països Catalans, en estar allunyats del centre de poder pateixen la desatenció d’un estat espanyol “inequitatiu”>>.

   L’economista, Jaume Argerich, va quantificar: <<L’espoli fiscal pel 2011 en un 8% del PIB de Catalunya, això és, 16.170 milions d’euros. Cal abordar el debat de l’ús que se’n faria dels recursos que comportaria la independència política ja que el sanejament econòmic que tindria Catalunya “seria brutal”. Com més es difereixi el moment de la separació, més gran serà l’herència de deutes de la Catalunya autònoma. Hipotèticament, davant d’un boicot comercial espanyol dels més durs que podem imaginar, durant el primer any de l’estat català, el creixement anual de l’economia catalana vorejaria el 5%>>.

   Albert Gendrau: <<La responsabilitat i el lideratge d’empreses, professionals i emprenedors en el procés d’independència atenent d’aquesta manera als valors de la nostra societat>>.

   El diputat i president de SI, Toni Strubell, va comptar amb la intervenció de Jean-Guy Talamoni que va fer una aproximació a la realitat de Còrsega i els canvis constitucionals que està introduint l’estat francès per donar cert reconeixement a la realitat nacional corsa.

   Núria Cadenes: <<la irrupció de l’independentisme no autonomista al Parlament de Catalunya. L’autonomisme ha pujat el to del discurs retòric per seguir instal.lat en l’immobilisme i juga amb l’ambigüitat per silenciar l’acció política independentista>>.

   Jordi Muñoz, politòleg, : <<el suport social a la independència de Catalunya, és majoritari però heterogeni>>. (ACN).

    Catalunya no pot esperar més

   Els anys passen, la gent mort, però el radicalisme malaltís de l’oposició i dels governs de la dreta i ultradreta espanyola, no canvien. És igual, tampoc la nació catalana té perquè canviar. Les proves de l’esmentat i evident radicalisme nacionalista espanyol: un exemple d’ antany, la guerra i pèrdua de Cuba -la joia de la Corona- com a conseqüència del brutal espoli espanyol,  l’incompliment de pactes autonòmics per part de la monarquia i del govern  respecte  l’illa, i la cruel intervenció de l’exèrcit contra els indiketes. Un altre exemple ja de molt abans, el del general Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, -príncipe de Vergara, duque de la Victoria, duque de Morella, conde de Luchana, vizconde de Banderas, grande de España i Virrey de Navarra (1836), els entesos sabran els seus honoraris i prebendes per tot aquest allau de càrrecs i privilegis-, ja ho va dir en la seva coneguda, militar i escabellada frase: ‘a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años’.  Hi va haver una revolta a Barcelona contra la política fiscal d’Espartero. I així tota una penosa història plena de dictadors que van ofegar les aspiracions de les nacions d’Espanya, constretes i amargades. El general Franco, del qual nom no voldria ni recordar- va arrasar a sang i foc l’autonomia, l’Estatut i la Generalitat de Catalunya. El seu President, Lluís Companys i Jover, va ser caçat com un gos per la maleïda, salvatge i criminal Gestapo, portat a Espanya, torturat i vexat per els jerarques del règim franquista i afusellat. 

   Luís Companys i Jover, President màrtir de la Generalitat de Catalunya.

 Les idees emanades del poder absolut i d’un centralisme estrenyidor que vol ofegar el catalisme com a impulsor del progrés social i econòmic de la nació catalana, no han canviat. Ho vàrem veure i patir quan el ‘Partido Popular’ a l’oposició, va practicar una campanya a tot Espanya contra la necessària reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat i, una vegada aprovat per el Parlament de Catalunya, el Congrés de Diputats, el Senat, signada la Llei Orgànica pel rei i REFERENDAT per els ciutadans de Catalunya, els jerarques del ‘Partido Popular’ el varen llançar al Tribunal Constitucional, caducat, i amb continuades recusacions per part del PP. No poden suportar ni veure la ja de ‘pandereta’ i menyspreada autonomia de Catalunya i amb el poder absolut del PP, amb decrets llei un rere l’altre, no pararan fins a ofegar l’Autonomia constitucional i estatuaria de Catalunya que és una nació. Són tant curts de vista, de raciocini i de pensament -aquest i altres governs espanyols- que, ni per els segles dels segles, han vist que ofegar Catalunya és ofegar Espanya. Una mediocritat absoluta. No és d’estranyar, doncs, que Catalunya vulgui i treballi per la seva independència.

   Espanya, nació de nacions, constretes i amargades, no es mou ni es mourà de ser la darrera d’Europa junt amb Grècia i Portugal. Trist paper el de l’Espanya actual amb 5 milions de treballadors i joves sense feina. No veuen, home, que el que cal és una reforma mental no pas laboral! Tanta roba, tan poc sabó i tan neta que la volen.

    Federico Trillo, que es va retirar com a comandant l’any 1989, per a dedicar-se a la política, va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat, i amb continuades recusacions dels seus membres per part del PP.   

 Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:O4N4EaUZLO8

————————————————————————————-

       El deure i la glòria

   Al finalitzar el seu discurs -27 abril 1961-, dirigit als empleats federals, el president Kennedy va anunciar la redacció d’una norma prohibint:

   a) L’acceptació de regals per part dels empleats federals.

   b) La utilització per part dels empleats federals, amb finalitats de lucre personal, d’informació que estigués sense poder oferir al públic.

   c) L’ús de la seva autoritat per part dels empleats federals per indicar a tercers que els proporcionin objectes de valor.

   d) L’acceptació de qualsevol treball addicional, sempre que es pogués considerar ‘incompatible’ amb el seu càrrec del Govern.

   Va afegir que tenia el propòsit de promulgar normes molt més detallades respecte a la conducta dels càrrecs d’anomenament presidencial. Finalment, va anunciar que es designaria a un membre del Gabinet presidencial per a coordinar totes les qüestions amb relació a la moralitat del Govern.  

   Vist el vergonyós grau de corrupció -ho veiem cada dia- que existeix a l’Estat espanyol i, principalment, en aquests moments, a València i a les illes Balears,-amb Governs del PP- segons denúncia aquella premsa valenta que vol dir la veritat i complir la seva obligació, el Govern amb poder absolut del ‘Partido Popular’, hauria de recordar o anunciar les normes establertes a les nacions d’Espanya que tenen que complir tots els empleats del govern estatal i de les autonomies. Això no pot continuar de cap manera, ni amb el vergonyós frau fiscal espanyol que ja arriba al 23 per cent del PIB. No diu ni fa res el president Mariano Rajoy a aquest respecte? El poble té que pagar per la corrupció gens cristiana d’alguns poderosos i no tan poderosos?

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: KDgFFycLzwo

———————————————————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La conquesta de Gerba, com destaca Reyes Fontanals, <<rematava el domini català de totes les illes de la Mediterrània central>>. Un cop annexionada, l’almirall Roger de Lloria es proclamà príncep de Gerba i de les illes dels Quèrquens -petit arxipièlag pròxim a l’illa, conquerit dos anys més tard-, i féu construir la fortalesa d’al-Qastil, on deixà una guarnició encarregada d’assegurar les recaptacions d’impostos. (Ulisses).

   LA PREGUNTA de la setmana.- Quins fets es produïren a la mort de l’almirall Roger de Lloria?

   EL LEMA de la setmana.- “La natura ens ho dóna tot, fins i tot els mitjans per destruir-la”. Joaquín Araújo.

————————————————————————————-