La nova frontera

Estudiants de l’academia d’oficials de la Guàrdia Civil d’Aranjuez, en el transcurs d’una visita al Parlament de Catalunya.

   <<El primer, caporal de graduació, el va agredir: va donar-li un cop a la cuixa amb un objecte contundent i va picar-lo al cap en diverses ocasions amb la mà estesa. Mentre es produia l’agressió, el segon agent “s’ho mirava amb cara d’astorament, però tampoc feia res per aturar el seu company“, segons va explicar al diari ‘El Punt Avui’ l’advocat del lletrat barceloní de 27 anys que, quan anava cap a Madrid com cada divendres on estudia un màster sobre fiscalitat, va ser agredit per un guàrdia civil a la terminal de l’aeroport del Prat, perquè parlava català, idioma oficial de la nació catalana i llengua pròpia dels Països Catalans. <<El lletrat va ser vexat després de negar-se a parlar castellà al control de passatgers de l’aeroport i va presentar denúncia a l’oficina del Mossos>>.

   Mentre es produia l’agressió, el segon agent <<s’ho mirava amb cara d’astorament, però tampoc feia res per aturar el seu company>>. Això em recorda que en certa ocasió, a la feina, un cap em va preguntar si sabia el perquè tradicionalment els guàrdies civils, quan patrullen, van de dos en dos. En aquells moments no vaig acertar la resposta que era: “perquè l’un vigila a l’altre”. El fet de conservar les tradicions i donar valor a l’experiència ens estalviarien molts mal de cap. A l’incident, molt greu respecte als drets civils, es va dir: “Caballero, hábleme usted en español“. Voldria oblidar, però no puc, o les continuades agressions contra Catalunya m’ho impedeixen, fets com els que el general i dictador Franco va fer escriure a les façanes de les llars catalanes, “si eres español, habla español“, llars a les quals havíem nascut i les nostres mares ens donaven l’afecte de la parla i l’amor d’infants, en la nostra mil.lenària i estimada llengua que es parla a Catalunya i als Països Catalans. La depuració i el càstig als mestres catalans -després de la guerra ‘incivil’ espanyola-, és una més de les agressions contra la llengua catalana, junt amb altres fets succeïts pel sol fet de parlar català i que fa vergonya explicar-ho. Actualment, en ple segle XXI, la campanya que van realitzar a tot Espanya els jerarques del ‘Partido Popular’ en contra de la reforma de l’Estatut de Catalunya, el seu posterior recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat, contra l’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya, les dues cambres del Congrés, sancionat per el rei d’Espanya i ‘referendat’ pel poble català així com la demolidora sentència del TC, desprès de quatre anys de debats, i altra vegada la presentació de recurs per part del PP contra la Llei d’Educació de Catalunya, posen en evidència la farsa de l’autonomia, la baixa qualitat de la democràcia espanyola i que es produeixin, entre altres, fets com aquest de l’aeroport del Prat. No es comprenen ni es poden acceptar després de 35 anys d’un règim monàrquic parlamentari i constitucional en el si d’un Estat anomenat de dret, autonòmic i democràtic. A Europa i als EUA -Espanya no para d’aparèixer al ‘New York Times’, però, no per bé-, observen astorats.

   <<Eritema i lleu tumefacció al nivell de cara anterolateral (1/3 inferior) muscle esquerra, amb dolor a la palpació, molèsties a la palpació cara lateral esquerra del coll>>. <<A conseqüència dels cops rebuts, la víctima evidenciava ahir al vespre una coixesa>>. Aquest és el comunicat mèdic del CAP Pujol i Capsada, del Prat de Llobregat, que acompanya l’escrit de denúncia presentat davant els Mossos i que ja va fer curs al jutjat de guàrdia corresponent. Segons la informació de Jordi Panella, pel diari ‘El Punt Avui’, tot va començar quan l’advocat barceloní va arribar a l’aeroport del Prat amb temps suficient per agafar el seu vol. En passar per l’arc de seguretat del control de passatgers es va produir el típic incident amb el cinturó, que el vigilant de seguretat li va fer treure “tot i que no havia fet soroll”. Aleshores es va establir un diàleg entre el lletrat i el vigilant que els agents van interpretar com una situació de tensió que els obligava a intervenir. “Té algun problema vostè amb els companys de Prosegur?”. Això és, segons la versió de l’advocat, la salutació que va rebre dels dos agents de la Guàrdia Civil. Va voler treure gravetat a la situació, va dir que no passava res i aleshores li van dir: “No entiendo, hábleme usted en español”.

   El lletrat afirma que, en un primer moment, no va voler canviar d’idioma per “la manera com m’ho van demanar”. A partir d’aquí la tensió va créixer fins que un agent li va dir: “Aquest vol no l’agafes“. Aleshores el van conduir a una petita habitació, sense finestres, on es va produir l’agressió, “tot i que jo ja els parlava en castellà perquè veia que el tema s’havia complicat i volia rebaixar la tensió“. Així, llegim al diari ‘El Punt Avui’: <<A l’aeroport del Prat no s’hi pot parlar en català, si més no davant la Guàrdia Civil, i si es fa es corre el risc d’acabar en un habitacle minúscul, acompanyat de dos agents tractant-te de “polaco de mierda”  i agredit per un d’ells.   En el paper de denúncia de la Guárdia Civil li imputen, entre altres fets, “insults al vigilant jurat i insults i menyspreu a la institució”.

   Escoltin, tothom sap, així es practica i sempre s’ha practicat, que els ciutadans de la nació catalana i, particularment, tothom qui parla català, canviem d’idioma tan punt algú ens parla amb la llengua de la nació castellana. És un exemple de democràcia i tolerància, tot i que som conscients que aquest canvi d’idioma no hauria de ser agafat com una habitud ja que, després, el nouvingut perd unes possibilitats de pràctica de l’idioma tan important pel que fa a la feina i a la seva integració. Ells mateixos, moltes vegades, demanen que els parlem en català. Dóna la sensació que no volen que s’integrin a Catalunya.

   Fa unes setmanes, vaig estacionar el cotxe a l’aparcament que hi ha davant els cinemes Oscar, de Girona. Quan anava cap a la ciutat vaig passar per el costat d’un minyó assentat a les escales del cinema i que semblava esperar algú. El seu semblant, d’espabilat, denotava la seva pertanença a una família de l’Amèrica del Sud. Vaig aprofitar la seva mirada per preguntar-li d’on era i, amb un català magnífic, amb va contestar que la seva família era d’Hondures i que vivien a Girona. Exemples com aquest i molts d’altres, a milers. Mirin, el meu nét es diu Ernest Figueras i Rodríguez; els meus nebots Norbert i Ariadna Figueras i Díaz. Tots parlen, escriuen, llegeixen, estudien, miren la televisió, van al cinema, conviuen amb les llengües de la nació catalana i castellana. No puc comprendre, doncs, de cap manera, com en el segle XXI, els guàrdies civils que viuen i treballen a Catalunya, no poden parlar en català amb els ciutadans de Catalunya. Tan difícil és? 

   Mentre, per tal d’afrontar la situació límit del país, SI proposa a CiU, ERC, i ICV un acord per iniciar la transició a la independència.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents: anOg3t1TNqY, g3Kplr7RafM

————————————————————————————-

El Deure i la Glòria 

Combatre la segregació   

 <<…en un recorregut de cinc-cents quilòmetres, al vespre, fou dut amb cadenes als peus i les mans, i vigilats per gossos. Hi havia el perill que el fessin callar “a causa d’un accident”, “en la fugida”, “per suïcidi”. El posaren juntament amb criminals perillosos al penal estatal de Reidsville.  La seva família ho intentà tot, com també Stanley Levison. Prou sovint, negres impopulars i enutjosos eren morts a trets per equivocació en una ‘revolta presidiària’ o bé assassinats pels altres reclusos. Llavors intervingué John F. Kennedy, senador i candidat a la presidència pels demòcrates. Harris Wafford Jr., un dels seus col.laboradors, advocat i admirador de Gandhi, li havia referit el cas. El 26 d’octubre, pocs dies abans de les eleccions, Kennedy trucà a Coretta King. <<Bon dia, senyora King. Li parla el senador Kennedy…voldria expressar la meva simpatia per la sort del seu marit. Sé que ha de ser molt difícil per a vostè. M’han dit que espera un fill i només li voldria dir que penso en vostè i el seu marit. Si puc fer res per vostè, faci-m’ho saber sense compliments.>> <<Sé apreciar la seva simpatia -li va dir ella-. Li estaria agraïda per tot el que pogués fer per nosaltres.>>Robert Kennedy, el germà del candidat a la presidència, trucà al jutge Mitchell. King fou posat en llibertat a canvi d’una fiança. Volà tot seguit cap a Atlanta. A l’Ebenezer Baptist Church, s’hi havien aplegat vuit-centes persones. En el servei d’acció de gràcies i de pregària, King Jr., digué: <<Hem d’estar preparats per a sofrir, per a sacrificar-nos, i fins i tot per a morir. Hem de continuar tenint el valor per a combatre el sistema de segregació racial allà on es manifesta: en escoles, parcs públics, esglésies cristianes, menjadors o biblioteques públiques.>> Gerd Presler, 1984. ‘Martin Luther King’.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: j6mxL2cqxrA

———————————————————————————————————————————————————————————–