“Deixeu que els nens s’acostin a mi…”
24 març 2012 per Enric Figueras
<<Deixeu que els nens s’acostin a mi, no els ho impediu, perquè dels que són com aquests és el Regne de Déu. Jo vos asseguro: aquell que no rebi el Regne de Déu com a nen, no hi entrarà.>> “I abraçava els nens, i els beneïa posant les mans sobre d’ells”. (Mc 10, 14-16). Aquestes paraules les deia Jesús a Judea, a l’altra banda del Jordà.
Unes altres paraules que, mai per mai, ningú no podrà entendre: “Si jo moro, pitjor per a mi, però aniré al paradís…”. Les va dir Mohamed Merah, l’autor confés de la matança de Tolosa de Llenguadoc, que va enregistrar amb una càmera el seu atac contra l’escola jueva en qué van morir un professor i tres alumnes, així com l’assassinat a Montalban dels paracaigudistes de l’exèrcit francés.
Qui mata d’aquesta manera tres infants que eren la representació absoluta de la inocència, bonesa, efecte, tendresa i el somriure de la vida; allò que més estimaven els seus pares i avis i que, perquè els seus fills i néts poguessin viure, haguessin ofert gustosament la vida pròpia, no pot anar a cap paradís. Tampoc hi poden anar, de cap manera, els qui bombardeixen a poblacions civils aliens a objectius militars i miserables guerres, assassinant a dones, homes, ancians i nens. Allà on no hi ha seny, hi campa la violència i aquesta duu més violència. Maleït sigui, per sempre, el complexe militar industrial. De la mateixa manera ho siguin els provocadors de tantes guerres en les que són maltractats, ferits i assassinats tants nens i nenes. Hi ha cínics mandataris que s’emplenen la boca parlant de pau, però consenteixen que en els seus països es fabriquin i venguin armes que serveixen per matar en aquestes maleïdes guerres.
Molt bé ho va proclamar el reverend Martin Luther King Jr., el 10 de desembre de 1964, a Oslo amb motiu del lliurament del Premi Nobel de la Pau: <<Tinc la gosadia de creure que els pobles d’arreu poden tenir diàriament tres àpats per al seu cos, educació i cultura per a la seva comprensió i dignitat, igualtat i llibertat per als seus esperits. Crec poder reedificar el que els homes han destruït. Crec també que la humanitat un dia es doblegarà davant l’altar de Déu i serà coronada amb el triomf sobre la guerra i el vessament de sang, i la bona voluntat no violenta proclamarà el seu regne sobre la terra. “I el lleó i l’anyel jauran l’un al costat de l’altre en harmonia. I cadascun viurà sota la seva vinya i figuera i ningú els espantarà.>> “Encara crec que vencerem”. I així va ser. La victòria de Martin Luther King Jr., ha estat apoteòsica.
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:Io7k-RMHEA4
————————————————————————————-
El Deure i la Glòria
Un president sense por i molt estimat pel seu poble
“5000 nens indis sense escola”
El 5 de febrer de 1963, el president John F. Kennedy, va enviar un missatge de 10.000 paraules al Congrés, sobre les malalties mentals. El 7 avisava als seus compatriotes: <<Recordem cada matí i cada nit el consell del meu paisà de Boston, el reverend Phillips Brooks: <<No demaneu una vida fàcil. ¡Pregueu per ser homes forts! No demaneu feines iguals a les vostres possibilitats. Demaneu força per reptes difícils>>.
El 8 de febrer va dedicar altres 8.000 paraules al problema de millorar la salut de la nació; el 14, 8.000 paraules a la joventut, i el 21, 12.000 paraules a les necessitats dels ciutadans ancians de la nació. El 5 de març va dir a una delegació que representava als indis americans: <<Sé que quan em vaig fer càrrec de la presidència, una de les coses que em van preocupar més era el fet de que hi havia prop de 5.000 nens indis que no tenien escola a on anar. Ara hem construït aules per gairebé 7.000 en els dos darrers anys>>.
El 14 de setembre de 1963, a Bismarck, Dakota del Nort, Robert Kennedy, Fiscal General dels Estats Units, va reconèixer davant el Congrés d’Indis Americans que els nens indis rebien una educació insuficient, que els indis estaven mal allotjats, tot sovint sense feina, i que la seva situació sanitària era la pitjor de qualsevol grup racial dels Estats Units. Va denominar la situació dels indis com <<tràgicament irònica>> davant del fet de que eren l’únic grup del país que tenien el dret d’anomenar-se <<els primers americans>>.
<<Els primers americans dels Estats Units, són ara els últims>>. (Robert F. Kennedy).
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:1yRR08eqoLo
————————————————————————El naixement d’una nació.Què és Catalunya
*LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- D’ençà del segle XIII i per concessió reial, es constituí un consell restringit integrat pels consellers o jurats, els quals eren elegits pels mateixos prohoms. El règim municipal fou semblant a totes les ciutats dels regnes de la Corona: batlle o justícia, magistrats locals i Consell. A Barcelona, el govern municipal era constituït per dos organismes: el trentenari, un consell reduït encarregat de les funcions executives, i el Consell de Cent que progressivament esdevingué merament consultiu. A Ciutat de Mallorca, existí també un organisme doble de govern: el Gran i General Consell i un Consell Menor o Consell de Trenta, que actuava com a diputació permanent. (Ulisses).
* LA PREGUNTA de la setmana.- Per quin motiu Montpeller fou cèlebre a tot Europa?
* EL LEMA de la setmana.- “El millor remei contra la tristesa és aprendre alguna cosa”. M.H. White.
———————————————————————–
