La nova frontera

    O ‘no saben ni la a’. És el pitjor mal d’aquesta nació de nacions no confederades i endarrerides: la manca d’instrucció, educació, recerca, investigació…,o, mantenir-les com a la ventafocs. Per què es pensen, doncs, que els maleïts empatolls de l’alta economia financera, dominada des de Madrid, -deu autopistes ‘radials’ duplicades que no serveixen per a res i en fallida- ha portat Espanya a l’enfonsament econòmic i social i a protagonitzar les desventures d’un Estat -no federal- pidolaire? Ha costat però a la fi, el govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut i sense oposició, ha demanat el rescat al govern d’Europa. Cada dia transcorregut sense fer la petició, ha enfonsat encara més els mercats borsaris -a nivells de principis de l’any 2000- i augmentat la prima de risc que gairebé ja és com ‘de la família’. I la resposta a la pregunta feta més a dalt: doncs, per manca d’instrucció i educació anem cap a enrere.

   I els qui van encara més enrere són els del govern del ‘Partido Popular’ de la ‘región’ d’Aragó. Els jerarques del ‘Partido Popular’ són partidaris de les ‘regiones’ de l’Estat franquista i menystenen les autonomies. Van enrere i a l’inrevés. Per ells el Diccionari General de la Llengua Catalana no va de la ‘a’ a la ‘z’, sinó de la ‘z’ a la ‘a’. I no en parlem del conjunt d’estructures morfològiques i sintàctiques pròpies de la llengua catalana. Els del govern d’Aragó no hi entenen res de res. Suspens total. Ridícul total. Fins i tot d’això s’en avergonyiran les futures generacions d’aragonesos. Ara resulta que per els del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, la mil.lenària llengua catalana no és el català, sinó ‘l’aragonès oriental’. De  bogeria. La ciència que estudia el funcionament del llenguatge, per els del ‘Partido Popular’ no existeix i no serveix per res. Tampoc els filòlegs i els estudiosos com Pompeu Fabra i altres d’Aragó, Catalunya i de fora, així com la gent d’Aragó fidel a la seva llengua materna. Fidelitat i estimació cap a la llengua i cultura dels Països Catalans. No existeix democràcia ni llibertat allà on la llengua és perseguida. Ni molt menys una veritable autonomia. No cal que ho vulguin tapar amb fets vergonyosos com canviar el nom de l’idioma català per el ‘d’aragonès oriental’. Ja veiem el que estan fent els governs del ‘Partido Popular’ de les illes Balears i el de València en contra de la llengua catalana. Constitueix una veritable persecució i ens recorda les actuacions abominables del general i dictador Miguel Primo de Ribera, en contra de la nostra estimada llengua catalana. Diguem-ho alt, clar i fort i ja retruny a les sagrades montanyes de Montserrat: és la fòbia i l’odi contra la nació catalana, els ciutadans de Catalunya i l’idioma català. Que ho sàpiguen quan viatjin cap a l’Aragó.

  (Fotografia: Galeria de xcaballe-200). 

Esborrar el nom de la mil.lenària llengua catalana que es parla a l’Aragó, només podria provenir de l’autoritarisme, totalitarisme i abús de poder de quan la dreta conservadora i l’ultradreta governa tant malament Espanya. Mai han sabut governar. Naturalment que aquesta llei impulsada per la consellera aragonesa d’Educació, Universitats i Cultura, la ripollesa Dolors Serrat i Moré -pobre educació, pobres universitats i pobre cultura- serà canviada en honor a la veritat i a la dignitat de la llengua catalana i dels 10 milions de ciutadans que la parlen, molts d’ells emigrants d’altres països del món. Gràcies per fer-ho.

   D’aquesta manera ho escriu Miquel Riera en el diari El Punt Avui (23/6/12): <<No ho podia haver dit més clar i català l’altre dia el president Artur Mas en referir-se a la polèmica sobre la nova llei de llengües d’Aragó, que defineix la nostra llengua com a ‘aragonès oriental’. El català, va dir Mas, no és patrimoni només dels catalans. Ho és també dels aragonesos, dels valencians i dels balears, va considerar el president. I nosaltres hi afegiríem: i dels murcians, dels algueresos i dels catalans del nord. I tant que sí. Aquest és el veritable quid de la qüestió i no pas cap altre. Per què, doncs, si tot és tant senzill, des dels governs d’aquests territoris s’atia el foc contra la llengua? Pel rèdit electoral que el tema dóna en una població majoritàriament sotmesa en la ignorància i manipulada per uns mitjans de comunicació que ignoren la cultura i la llengua comunes. I també perquè hi ha una clara voluntat política d’imposar definitivament la llengua castellana arreu. El menyspreu cap a la llengua pròpia, el menysteniment d’aquesta, no donant-li el paper que hauria de tenir en la societat, són només el primer pas per destruir el català fora del Principat. I l’estratègia fa anys que s’està desenvolupant sota l’ampara del Partit Popular. Diguem-ho també ben clar i català>>.

   A fe de Déu que no ho aconseguiran ni que l’infern es congeli. Visca Catalunya i Aragó! Visca els Països Catalans! Visca la nostra estimada llengua catalana! 

 Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreçes de vídeo següents:zXMzIBGrPEo, i15eFc_BCu4

————————————————————————————- 

El Deure i la Glòria

   Educació, instrucció, idiomes, coneixements, recerca, investigació…

   <<Cap país pot avançar, cap societat lliure pot perdurar, si no compte amb ciutadans educats les quals cualitats de la ment i el cor els permetin prendre part en les decisions complicades i cada vegada més embrollades que recauen no només sobre el president i el Congrés, sinó sobre els ciutadans que, en darrera instància, exerceixen el poder>>. (President John F. Kennedy, Universitat de l’Estat de Sant Diego, 6 de juny 1963).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: 3JHeAQ4rn9Q

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   * LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Dins el segle XIV, a l’inici de la ‘darrera escolàstica’, cal destacar Nicolau Eimeric (Girona, 1320-1399), teòleg oficial de la seu papal d’Avinyó, inquisidor general de Catalunya-Aragó, polemista contra lul.listes, astròlegs, alquimistes, joaquimistes, nigromàntics; Guiu de Terrena (Perpinyà, vers 1270-Avinyó, 1342), autor d’una summa contra heretges; Guillem Rubió, nat a Vilafranca del Penedès, mestre de teologia a París; Bernat Oliver (València, ?- Tortosa, 1348), comentarista de Pere Llombard, mestre de teologia a diversos indrets; Francesc Eiximenis (Girona, vers 1327-Perpinyà, 1409), escotista, membre d’una junta de teòlegs encarregada de cercar la fi del Cisma d’Occident, autor de ‘Lo Crestià’ i, segons Jill R. Webster, <<el darrer gran escriptor català de l’època medieval>>, interessant, sobretot, pel coneixement que ens aporta de la seva època. (Ulisses).

   Nicolau Eimeric, autor del Manual dels Inquisidors

 * LA PREGUNTA de la setmana.- Més cap a la centúria següent, excel.liren dos grans autors, un valencià…ens podrien dir els seus noms?

   * EL LEMA de la setmana.- “La fe, fins i tot la profunda, mai és completa”. Jean-Paul Sartre.

————————————————————————————-