El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
Articles
Comentaris

 

   La campanya contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, promoguda pel ‘Partido Popular’, -recollida de signatures que molts signants deien que era contra Catalunya- va instigar a un boicot als productes catalans. Roïndat pròpia d’una democràcia de baixa qualitat, d’una mediocritat supina i d’un país endarrerit on encara el caciquisme hi és instal.lat. Com és lògic, això va ser l’inici d’una progressiva i forta reacció dels ciutadans de Catalunya, que va continuar quan els jerarques del ‘Partido Popular’ van presentar un innecessari i injust recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per totes les institucions parlamentàries de l’Estat i referendat pels ciutadans de Catalunya. Desprès de quatre anys, la sentència contra l’Estatut d’Autonomia. La indignació ja havia crescut, va créixer més, va continuar creixent, creix més i ho seguirà fent. I encara hi ha qui, per ignorància, per manca d’informació, per informació tendenciosa o, per mala fe, no volen comprendre l’espoli fiscal que, per part de l’Estat espanyol, pateix Catalunya. Així com l’agressió constant contra la protecció de la llengua catalana. I, fins i tot, hi han els qui -els polítics pitjors- demanen que es tregui l’autonomia a Catalunya, com ja van fer els dictadors Primo de Rivera i Franco. És a dir, instigar no ja només cap a la indignació i el malestar, sinó per la separació. En aquest camí es trova Catalunya. En aquest camí és troven els ciutadans de la nació catalana.

   Catalunya no ha creat cap catalanofòbia. He fet aquesta entrada en el present ‘post’, perquè vaig rebre un comentari -06/09/12- referent a un escrit d’opinió -el lector escriu- que em va publicar el diari El Punt Avui, 05/09/12. El títol de l’escrit és ‘Piulades d’odi’. El comentari que en fa el lector, la senyora Aurora de Castro, de Barcelona, diu entre altres coses: <<…la catalanofòbia l’han creat els catalans que odien i desprecien a la resta d’Espanya. Jo vaig viure a Madrid els anys 50 i 60 (soc de molt més lluny, lluny, lluny…) i recordo l’admiració i respecte que es tenia per Catalunya. “Sois la avanzadilla de Europa”. “Entren en este parque de atracciones (s’acabava d’inaugurar y admiren las fuentes luminosas del ingeniero catalán…” Això ho he viscut i ho recordo amb nostalgia i pena. Ara ja heu inoculat l’odi per a tot  fora  de la “nació”. Esteu derrotats, ja podeu anar celebrant la Diarrea Nacional el proper 11>>.

   Catalunya no ha creat cap catalanofòbia, mai ho ha fet. Sempre ha estat més que solidària amb els altres territoris d’aquesta Espanya que és una nació de nacions. Només cal veure les dades de les balances fiscals quan el govern central les fa  públiques cada vint anys, si és que ho fa. La darrera vegada va ser l’any 2005. Quina por té el govern central, ara del ‘Partido Popular’ amb poder absolut, de ferles públiques? La democràcia no és només un nom venerat per les grans nacions i els seus grans estadistes, no és només una sessió fotogràfica sota quatre càmeres i  focus per veure qui és el més guapo… és una manera de viure amb un gran respecte per la sobirania popular i les aspiracions del poble. Respecte per la transparència política, social i econòmica. És un fet que 16.000 milions d’euros -un 9% del PIB català- surten cada any de Catalunya per anar cap a altres territoris de l’Estat i no tenen retorn. És un greu espoli fiscal que cada vegada amb més conseqüències pateixen els ciutadans de Catalunya i que, a la fi, són ells els qui paguen els impostos. Tot i així, la nació catalana no ha dit mai per mai que no vol deixar d’ésser solidària. El Parlament de Catalunya, màxima representació de la sobirania popular, ha demanat un projecte de justícia fiscal. Parlar i actuar de forma exemplar i democràtica i, per damut de tot, no deixar l’amuntegament dels papers sobre la taula. Aquest és un endarreriment d’Espanya i si la Constitució constitueix un mur que impedeix avançar -als immobilistes això ja els va bé- cal fer-hi les modificacions oportunes de la mateixa manera que ho fan els països moderns i progressistes. Com, per exemple, els Estats Units d’Amèrica que cada quatre anys, aprofitant les eleccions presidencials, hi fan els canvis que aquella gran nació federal necessita per avançar i per el millorar el benestar dels seus ciutadans. Demanar això és fomentar la catalanofòfia?

   La senyora Aurora de Castro recorda que va viure a Madrid, “jo hi vaig viure els anys 50 i 60 (sóc de molt més lluny, lluny, lluny…) i recordo l’admiració i respecte que es tenia per Catalunya. “Sois la avanzadilla de Europa”. Escolti, això no ha pas canviat. Una cosa són les relacions entre els ciutadans dels pobles d’Espanya i l’altra les actuacions dels partits nacionalistes espanyols -ultradreta i ultraconservadors- que  organitzen campanyes de recollida de signatures a tot el territori espanyol en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -sembrar discòrdia- fet que va provocar un boicot contra els productes catalans  i el recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, caducat i amb recusacions constants, contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat per totes les institucions parlamentaries de l’Estat, sancionat pel rei, referendat pels ciutadans de Catalunya i convertit en Llei Orgànica d’obligat compliment i que la sentència, molt desafortunada del Tribunal Constitucional va deixar fora de banda al poder legislatiu. Aquí va començar tot. Aquí va començar el desastre. La massiva manifestació de l’any 2010 a Barcelona contra aquesta sentència, va ser un exemple de les aspiracions dels ciutadans d’una nació. Per part del govern central no es va fer un pas per ajudar a millorar la situació. Al contrari. S’ha atiat un meyspreu contra la protecció de la llengua catalana. Matussera actuació política. Resultat: l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, a Barcelona, 2 milions de persones i gairebé tot Catalunya representada, expressen el seu malestar, les seves aspiracions i ja no clamen contra una sentència sinó que, ara, ja demanen la independència. Catalunya, la nació catalana vol ser un nou Estat d’Europa. El ‘Partido Popular’ en l’oposició va començar aquesta escomesa, ara que governa amb poder absoluta i fent ús del que hauria de ser la política -ciència i art de governar-, podria haver iniciat un nou camí, però, ho fa tot al revés. Fins i tot Europa i els Estats Units d’Amèrica no poden comprendre aquesta política del ‘Partido Popular’. 

   Són els ciutadans de Catalunya els qui fomenten la catalanofòbia?

   No, no són els ciutadans de Catalunya els qui han creat catalanofòbia no, no i no…tothom sap qui són. La nació catalana estima la pau, la concòrdia, la tolerància, el treball, el progrés econòmic i social, l’instrucció i l’educació, la recerca i la investigació, l’europeisme,  els serveis socials a la societat i als més pobres i marginats, la justícia, la democràcia, la llibertat… És un poble acollidor. Milions de persones han vingut a viure i a treballar a Catalunya. Català és tot aquell que viu i treballa a Catalunya, amb una igualtat d’oportunitats per a tothom. Pensis com pensis, siguis d’on siguis. Sempre s’ha volgut que fos així. Per aquest motiu Catalunya sempre ha expresat, desitjat l’anhel de gaudir d’una veritable autonomia: poder governar-se per les seves lleis. No una autonomia de pantomima. Que la Constitució sigui un camí, no un mur. Que l’Estatut sigui un camí, no un mur. Que tant la Constitució com l’Estatut siguin un camí obert al servei dels ciutadans, no al servei de l’immobilisme, l’endarreriment i d’amargar la vida al poble. Tantes amenaces des de Madrid contra Catalunya -membres del govern central del ‘Partido Popular’, diaris d’ultradreta i ultraconservadors i de desinformació general- i, fins i tot,  Aznar (‘Partido Popular’) l’expresident del govern, amb aquest to amenaçador “de aténganse a las consecuencias”. Però, qui es creu qui és aquest senyor? Qui l’ha votat i a qui representa? És ell el cap del govern espanyol, o el president Rajoy? Hi ha dos governs centrals a Espanya? Existeix un govern paral.lel? Hi ha un govern que per sistema va en contra de l’autonomia de Catalunya?

   Són els ciutadans de Catalunya els qui fomenten la ‘catalanofòbia?

   Escoltin, a la nació catalana ens hem barrejat, és el que passa a les grans nacions que volen ser modernes, progressistes i miren cap a el futur amb esperança. Mirin, la meva família som del Baix Empordà. De l’Empordà d’en Josep Pla,  gran periodista i escriptor. Venim de pagès. La meva nora es diu Emma Rodríguez i el meu primer nét, Ernest Figueras i Rodríguez; el meu segon nét que naixerà aviat, Nicolau Figueras i Rodríguez. La meva cunyada es diu Carme Díaz, els meus nebots Norbert  i Ariadna Figueras i Díaz…,formem part de la nació catalana perquè tenim una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència, i una voluntat d’organització i participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. No som millors ni pitjors, som ciutadans de Catalunya i volem decidir el nostre futur. Formem part de les nacions d’Espanya a la qual sempre hem respectat i ajudat. Allò que ha demanat Catalunya -recent entrevista presidents Rajoy i Mas- és justícia fiscal, en diuen ‘pacte fiscal’ i això no és ni vol ser un problema per Espanya, sinó la solució. A la darrera manifestació a Barcelona de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, no vaig veure cap demostració en contra d’Espanya i del seus pobles. A Catalunya no es fan aquestes coses. A Catalunya no es recullen signatures en contra de cap Estatut d’Autonomia, ni de cap nació, comunitat o ‘región’ d’Espanya. Tot i demanar voler ser un nou Estat d’Europa, mai Catalunya ha dit que vol trencar amb Espanya.

   La sardana: donar-se les mans, l’enteniment, la concòrdia, el diàleg, la serenor, la pau…

 

   La catalanofòbia no l’han pas creada els ciutadans de la nació catalana. I estic convençut de que si Espanya es governés des de la Generalitat de Catalunya, aquesta nació de nacions seria molt més pròspera, poderosa, democràtica, respectada i feliç.

   El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:Mg2AZiHo7fs

————————————————————————————-

 

 

El Poder i la Glòria

“…però, estem cansats de viure en un món lliure?, o pot ser esperem que aquest món que no ens agrada es transformi en vint-i-quatre hores en una nació com els Estats Units? Romandrem, ara, quiets, parats simplement perquè no hem aconseguit un èxit complet?…” (President John F. Kennedy, discurs davant el Consell Protestant de la Ciutat de Nova York, Nova York, 8 novembre 1963).

  

   <<…Aquest Congrés ja ha reduït el pressupost d’ajuda d’aquest any en sis-cents milions de dòlars per sota de la quantitat recomenada per la Comissió Clay. Per ventura aquesta nació està declarant obertament que no es pot permetre gastar sis-cents milions de dòlars més per ajudar a les nacions necessitades del món a que siguin més fortes, més lliures i més independents…, quantitat inferior a la despesa anual d’aquest país en barres de carmí, crema per la cara i xiclets? Per ventura estem declarant solemment que no podem ajudar a dinou veïns necessitats a Amèrica Llatina i fer tant per a ells com el bloc comunista està fent per Cuba?>>

   <<Alguns diuen que estan cansants de la seva tasca. Estem cansats dels problemes mundials i de les seves complexitats. Estem cansats d’escoltar a aquells que reben la nostra ajuda i no estan d’acord amb nosaltres. Però, estem cansats de viure en un món lliure? O pot ser esperem que aquest món que no ens agrada es transformi en vint-i-quatre hores en una nació com els Estats Units? Ens aturarem simplement perquè no hem aconseguir un èxit complet?>>

   <<No crec que els nostres adversaris estiguin cansats; i no puc creure que els Estats Units d’Amèrica, en l’any 1963, estiguin cansats>>. (Discurs del president Kennedy davant el Consell Protestant de la ciutat de Nova York, Nova York, 8 novembre 1963).

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:TnYTLqhrZEs

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- ‘Verge dels Consellers’, Museu d’Art de Catalunya, obra del valencià Lluís Dalmau. El retaule li fou encarregat el 1443 per a la capella de la Casa de la Ciutat. És una taula de gran tamany (285 x 310 cm) i està firmada i datada el 1445. Es coneix com la Verge dels Consellers perquè hi ha cinc regidors municipals barcelonins postrats davant la Verge, presentats per Santa Eulàlia i Sant Andreu. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Què comparava ‘El Llibre de la intercalacio’? (segle XII).

   *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Desconfia dels lavabos sense pintades”. Bob Dylan.

   *   NOTA.- Si tenen a bé, els lectors dels BLOGS del diari El Punt Avui, poden participar en ‘la pregunta de la setmana’ en l’apartat de comentaris. Ens plaurà fer-lis a les mans uns bolígrafs de “la Caixa”.

————————————————————————————-