La nova frontera

El retorn d’Espanya cap a el franquisme i el subdesenvolupament econòmic, social, cultural…és una evidència davant la política de retrocés, autoritària i de poder absolut del ‘Partido Popular’. Catalunya, la nació catalana ja ha dit prou! Atenció, molta atenció Europa perquè el greu problema d’Espanya no és pas només econòmic. Cal, urgentment, una reforma de la Constitució i avançar cap a un nou model d’Estat de les nacions d’Espanya, real no pas ‘inventat’.    

Papers i més papers damunt la taula del despatx del dictador. Expedients, carpetes, documents i plecs i més plecs. Un apilonament amb una manera de veure les coses, els fets, les solucions i resolucions. Segons quines, però, ja ho crec que van tenir lloc de manera ràpida, expeditiva i dramàtica. Cal molta empenta per portar endavant els problemes d’una nació. I més, com és el cas d’Espanya, una nació de nacions constretes i amargades. Durant el camí de la dictadura -Espanya és un país de dictadures- cap a la democràcia, Catalunya, la nació catalana, no va veure complerts els seus anhels i aspiracions. Les coses no es van fer bé. Ja fa molts anys que es va parlar d’una confederació d’Estats, d’un Estat federal. Els papers vàren romandre apilonats damunt la taula. Per sortir del centralisme franquista i fer-ho millor amb relació a la nació catalana, calia més atenció cap a una reforma progressiva. Polítics millors i més ben preparats. La desidia, la mandra i ‘qui anys passa anys empeny’, no valen en política. El president Suárez va agafar un bon camí, però, les encamellades de l’immobilisme i l’intent d’una altra dictadura, van consolidar el més de mig segle d’endarreriment amb relació als nostres veïns europeus. Endarreriment econòmic, social, polític, democràtic, de l’educació, la instrucció, la recerca… Molta especulació i molt poc senderi i entesa. Catalunya va intentar agafar un gir democràtic -no era pas la primera vegada- : la Reforma de l’Estatut d’Autonomia. El nacionalisme espanyol únic, la dreta i l’ultradreta, els conservadors i ultraconservadors vàren presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat.  Recurs i posterior sentència a una Llei Orgànica ja retallada- d’obligat compliment, aprovada per totes les institucions parlamentaries, sancionada pel rei i referendada!!! pels ciutadans de Catalunya. No deixin més papers sobre la taula. Ja veuen quines han estat les conseqüències. La nació catalana no retrocedirà ni un pam. 

El president del ‘Partido Popular’ basc i candidat a lehendakari, Antonio Basagoiti, ha afirmat recentment en un acte al port vell d’Algorta, a la localitat biscaïna de Getxo, per presentar les candidatures de la seva formació en les pròximes eleccions autonòmiques -diari El Punt Avui, 23/09/12- que el PNB i CiU “simbolitzen i persegueixen el mateix”, i que si Iñigo Urkullu aconsegueix “un gran suport” en les eleccions autonòmiques reclamarà també “la independència i sembrarà l’odi a Espanya”.

   El senyor Basagoiti repeteix i diu el que sempre han dit, diuen i diran els dirigents del ‘Partido Popular’ tant si són del nord, del sud, oest o est de les nacions d’Espanya, autonomies o el nom de ‘regiones’ procedent del franquisme. Són com un disc ratllat. No saben dir ni fer quelcom més. Per a ells, el nacionalisme únic espanyol és el bo, els altres són dolents. D’aquesta manera han aconseguit uns rendiments electorals que els han dut al govern central, amb poder absolut. Han de demostrar als ciutadans espanyols que a Espanya, la finalitat del govern central és fer la vida impossible a les nacions anomenades comunitats autònomes que volen gaudir d’una veritable autonomia -no una pantomima-, és a dir, governar-se per les seves pròpies lleis. Quan el Parlament de Catalunya, per exemple, aprova una llei, els del ‘Partido Popular’ no saben fer res més que presentar recurs davant el Tribunal Constitucional. 

   Que l’autonomia de la nació catalana no tingui cap sentit, simplement, una gestoria funcionarial. Que les autonomies siguin un bluf. I en el cas de la mil.lenària llengua catalana, no saben fer res més que posar totes les encamellades que poden en contra de la seva protecció. Es veu de manera diàfana amb l’impediment de que TV3 -en català/valencià- es pugui veure al País Valencià. És un fet gravíssim contra la llibertat d’expressió.

   Basagoiti va assegurar que el PNB i CiU “simbolitzen i persegeuixen el mateix”. El PNB i CiU persegueixen la grandesa, la prosperitat, el benestar i la llibertat de governar-se per les seves pròpies lleis. I en el cas de la nació catalana -el País Basc ja gaudeix d’un concert econòmic- aconseguir un sistema fiscal més just, una justícia fiscal que ja l’any 2006 demanava mitjançant la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i convertida en una Llei Orgànica d’obligat compliment. Ja hem vist tot el que pot passar a l’Estat espanyol, amb una important i trascendental Llei Orgànica procedent de la democràcia del poder legislatiu. Ja estem veient les conseqüències. Catalunya, la nació catalana vol salvaguardar la seva dignitat. El govern actual de la Generalitat així ho està fent, sota l’empara de la democràcia i les aspiracions dels ciutadans de Catalunya. Així ho van fer ben palès els 2 milions de persones que vàren assistir i representar a moltes altres a la manifestació, a Barcelona, amb motiu de l’11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya. I, en una veritable democràcia, no es pot menysprear la veu del poble. L’Estat ha de romandre al servei dels ciutadans i no els ciutadans al servei de l’Estat.

   I que si Iñigo Urkullu aconsegueix “un gran suport” a les eleccions autonòmiques reclamarà també “la independència i sembrarà l’odi a Espanya”, va afirmar el senyor Basagoiti. Dir les coses, fer afirmacions i asseguracions només dintre una vessant electoral, és un mal servei a la veritat, a la democràcia i a la política. Pot portar a situacions com les que el govern, el Parlament i els ciutadans de la nació catalana, es veuen obligats a prendre. Fins i tot, agafar el camí cap a la independència política. “Sembrar l’odi a Espanya”? Qui ha sembrat l’odi a Espanya? Qui va dur a terme una campanya de signatures -per tot Espanya-, en contra de la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya? Molta gent deia, davant la premsa, que ho feien contra Catalunya. Boicot en contra dels productes catalans? Això és normal en un país europeu modern i avançat? Catalunya, la nació catalana que gaudeix d’una ‘gran autonomia’, segons proclamen des d’el govern central, no té dret tal i com va fer de forma democràtica, a una reforma del seu Estatut? O és que Catalunya ha de romandre estancada, ofegada i tornar a la Edat de la Pedra? Si una Constitució o un Estatut són inamovibles i no responen a les exigències d’una societat canviant, no serveixen al progrés sinó al immobilisme i aquest porta cap a l’endarreriment social i econòmic. O no és l’immobilisme i l’endarreriment els que han portat Espanya a la situació actual?

   Qui va presentar recurs davant el Tribunal Constitucional, caducat, i amb recusacions posteriors, contra la Llei Orgànica -d’obligat compliment- de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament, el Congrés -que ja el va retallar-, el Senat, sancionada pel rei i referendat!!! per els ciutadans de Catalunya? Qui impedeix el desenvolupament d’una veritable autonomia presentant continuats recursos contra les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya? Qui impedeix la normalització i protecció de la llengua catalana a les Comunitats Autònomes governades pel ‘Partido Popular’ i que, per evidència històrica i per l’idioma, formen part dels Països Catalans? Hem de tornar a parlar de l’espoli fiscal, un 9 per cent del PIB català? Si per part del govern central Catalunya és tractada, any rere any, com una Comunitat Autònoma, només ‘pagadora’, -solidaritat sense límits- per què no eixuga part del seu endeutament? Per què unes Comunitats Autònomes s’han d’esforçar, si unes altres -pagadores- els hi paguen tot?

   No hi ha cap “batussa catalana”, hi ha una indignació creixent per part dels ciutadans de la nació catalana. Hi ha una errada, un erradament, una actuació errònia constant del partit del govern central, amb poder absolut, vers la nació catalana.

   Ja veuen les conseqüències. A la vista estàn.

   Hi ha tema per un altre ‘post’.

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça del vídeo següent:e5iFSTaKgE4

———————————————————————————————————-

  El Deure i la Glòria

   <<S’han esquinçat els vels. Hem vist la llum i no és el nostre desitg tornar a sumir-nos en la fosquedat>>. (Simón Bolívar).

(Flip Schulke Photography)

   <<Bolívar, en una carta escrita quan estava exiliat i la causa de la llibertat semblava estar perduda, va dir: <<S’han esquinçat els vels. Hem vist la llum i no és el nostre desig tornar a sumir-nos en la fosquedat>>. En la nostra època novament s’han esquinçat els vels. Els milions d’habitants dels nostres pobles que han viscut i viuen en la pobresa més desesperant; els que han patit i pateixen fam, injustícia social i ignorància, han vist un raig de llum, d’esperances d’una vida millor i més abundosa per si mateixos i pels seus fills. I no tenen la més mínima intenció de tornar a sumir-se en la més completa fosquedat>>.

   <<L’Aliança per el Progrés està ideada per a transformar aquestes esperances en una realitat. Necessita d’un esforç immediat i ampli per part de tots els americans que satisfaci les necessitats bàsiques dels nostres pobles en quant es refereix al treball, terres, llars i escoles. Ferem tot el possible perquè dintre els propers deu anys, la dècada del desenvolupament es trobi en el camí de satisfer totalment aquestes necessitats bàsiques>>.

   <<Ja s’ha fet molt des de que es va anunciar el pla per l’Aliança per el Progrés, el dia 13 de març. I avui, a Techo, he vist alguns dels resultats d’aquest esforç. Allà, el president Lleras i jo hem signat un projecte per la construcció de vivendes mitjançant el qual més de vuitanta mil persones coneixeran per primera vegada allò que significa viure en una llar en la qual es puguin educar decentment els seus fills. També vàrem inaugurar la primera de les divuit escoles en les quals trenta mil nens i nenes, la més preuada riquesa d’aquest hemisferi, tindran oportunitat d’estudiar i de formar-se un esdevenidor>>. (President John F. Kennedy, Palacio de San Carlos, Bogotá (Colombia), 17 decembre 1961).

   Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: ty16yMTHP6o

————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya  

 *   LA RESPOSTA  a la pregunta de la setmana anterior.- Catalunya refermà la seva posició de cruïlla de les grans correnties culturals, que propiciava, posem per cas, l’aparició de textos com ‘El Llibre de la intercalació’, que comparava els calendaris àrab, hebreu i cristià, del jueu barceloní Abraham Bar Hiyya, matemàtic i astrònom del segle XII, així mateix autor d’una ‘Geometria pràctica’, en hebreu i traduïda al llatí en 1145, que féu escola. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- A què ens referim quan parlem ‘d’ars magna’?

   Ars Magna

  *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Un error només es converteix en falta quan es persevera“. Ernst Jünger.

————————————————————————————-