La nova frontera

    Any 2006, amb les firmes recollides pel ‘Partido Popular’ contra l’Estatut de Catalunya, referendat pels ciutadans de Catalunya i Llei Orgànica, d’obligat compliment. (Fotografia: http://ccaa.elpais.com).

 Anys més tard: la resposta

                                               ****************

    El senyor Mariano Rajoy, president del govern central espanyol centralista i nacionalista espanyol, va manifestar en un míting electoral i amb el to de predicador apocalíptic que ens té acostumats -predica allò que no creu, perquè fa tot allò que diu que no farà- que l’independentisme és “un disbarat de dimensions colossals” i que no està disposat a aceptar la secessió de cap territori “de cap manera”. Separatisme que els jerarques del ‘Partido Popular’ són els primers en fomentar i expandir d’una forma extraordinària.

   El que va ser un “disbarat de proporcions gegantines i  colossals” fou, l’any 2006, -Catalunya no ho oblidarà ni que l’infern es congeli- el recurs davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i més tard amb recusacions continuades de part dels seus membres -es tractava d’aconseguir la pitjor de les sentències- contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Autonomia…? Quina classe d’autonomia? Una autonomia de pantomima? Una pallassada? Si de veritat es vol viure i actuar amb democràcia, tota veritable autonomia consisteix en l’aplicació de la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. Els Estatuts d’Autonomia així com la Constitució s’han de reformar de tant en tant seguint els canvis,  moviments socials i aspiracions del poble en tota societat moderna i progressista, sinó ens fan retornar a l’Edat de la Pedra via l’immobilisme governamental i col.lectiu.

   Mai per mai els jerarques del ‘Partido Popular’ havien d’haver portat la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -Llei Orgànica d’obligat compliment- al Tribunal Constitucional. Una reforma revisada pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovada pel Parlament de Catalunya, el Congrés, el Senat, sancionada per el rei i referendada per els ciutadans de la nació catalana. A Europa ni als Estats Units d’Amèrica es podria acceptar semblant disbarat.

   No només hi vàren portar l’Estatut, si vàren sentir empesos els ciutadans de la nació catalana que el van referendar. Abans d’aquest fet tan lamentable, perillós i d’una aixafada del poder legislatiu per part del poder judicial, va tenir lloc la campanya  de recollida de signatures arreu de les nacions d’Espanya en contra de la Reforma de l’Estatut i que molts dels espanyols signants deien a la premsa que era per “anar contra Catalunya”. I de tot aquest maremàgnum organitzat pel ‘Partido Popular’, després a l’oposició, per tal d’aconseguir més vots dels espanyols -sempre contra Catalunya- en va sortir el boicot en contra dels productes catalans. 

   Aquí va començar el gegantí i colossal foment de l’independentisme a Catalunya. Així ho haurien de reconèixer els jerarques i dirigents del ‘Partido Popular’, però, el poder absolut fa perdre els sentits en la manera de pensar, parlar, discursejar, actuar i governar. I totes aquestes coses que la Catalunya pagadora i solidària no va voler començar i que s’ha esforçat considerablement per intentar arreglar, repercuteixen a Europa i en el món. I no pas per culpa de l’independentisme, sino per culpa dels qui l’han fomentat i el segueixen fomentant.

   La nació catalana ja ha començat el camí cap a l’autodeterminació. Acció per la qual un poble decideix lliurament el seu futur polític. A les urnes. El dret dels pobles a l’autodeterminació. Milions de ciutadans de Catalunya ja han expressat les seves aspiracions i el seu suport. L’Onze de Setembre de 2012, Diada Nacional de Catalunya, a Barcelona, el món sencer ho va contemplar. Amb anterioritat, 10-J 2010, a Barcelona, manifestació davant la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, contra la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

   Ara, és la nació catalana qui té la paraula. A les urnes!!!

El vídeo

   Si tenen a bé, poden puntejar les adreça de vídeo següent: d394Y_a-awA

——————————————————————

**************************************************

  El Deure i la Glòria

“L’altre dia vaig llegir en un diari que el senador Goldwater va demanar suport a les classes obreres davant dos mil homes de negocis d’Illinois. He vingut avui aquí per demanar el suport de les classes obreres a un programa per els Estats Units”. (President John F. Kennedy, Convenció AFL-CIO, Nova York, 15 novembre 1963).

   (AFL-CIO: American Federation of Labor y Congress of Industrial Organizations)

 <<Em sento content de venir a aquesta Convenció, i crec que l’AFL-CIO en aquesta Convenció, i mirant cap a endarrere, contemplant molts anys d’aquest segle, pot sentir-se ple d’orgull de tot quan ha realitzat; ple d’orgull de la seva labor total, no només en benefici del comandament del treball nord-americà, sinó en benefici dels Estats Units com a nació. I no ha estat ni és simple casualitat… Amb la vostra ajuda i suport, amb la vostra preocupació, treballem per  millorar a tot el conjunt de ciutadans dels Estats Units>>.

   <<I aquí, en els Estats Units, hem estimulat la integració de les escoles en dos cents trenta vuit districtes, dels teatres en cent quaranta quatre ciutats, dels restaurants en cent vint-i-nou ciutats i de cafeteries en cent llocs més, al mateix temps que s’estàn prenent mesures per obrir les portes als nostres ciutadans en les terminals de transports, en els llocs de votació i ens les ocupacions públiques i privades>>.  

   <<I, finalment, treballem per a reforçar l’economia dels Estats Units mitjançant la llei de Desenvolupament de l’any 1961, mitjançant la llei d’Urgència per Obres Públiques de 1962, i mitjançant la llei de Desenvolupament i Formació de la Mà d’Obra també de 1962>>.

   <<Hem incrementat la capacitat i desitjos de la indústria per a contractar treballadors mitjançant la més ampla i prometedora llei d’Expansió Comercial de tota la nostra història, comptant per això amb la llei de Reformes Urbanes, i amb un crèdit de mil milions de dòlars als petits comerciants>>. (President John F. Kennedy, Convenció AFL-CIO, Nova York, 15 novembre 1963. El 22 de novembre seria assassinat a Dallas (Texas).

   Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:oOd4m0fCJ0s

————————————————————————————-

 El naixement d’una nació. Què és Catalunya

   *   LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Metges cèlebres foren Jaume d’Agramunt (m. 1350), mestre de la universitat de Lleida i autor d’un ‘Regiment de preservació a epidèmia e pestilència e mortaldats’, escrit arran de la ‘Pesta Negra’ del 1349; Abraham ben David Caslar (m. 1377), jueu de Besalú, tractadista així mateix sobre pestilència; Joan Jacme, de Lleida (m. vers 1384), canceller de l’escola mèdica de Montpeller, metge de Pere III i dels papers d’Avignó. etc. (Ulisses).

   *   LA PREGUNTA de la setmana.- Durant el regnat de quin rei, l’escola de medicina de Lleida rebé la permissió de disseccionar un cadàver humà?

   *   LA CITACIÓ de la setmana.- “Només és digne del seu poder el que el justifica dia rere dia”. Dag Hammarskjöld.

————————————————————————————-