El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/enricfigueras
  • Inici

La nova frontera

Dietari dels ideals possibles

Articles
Comentaris

“¡Todos los catalanes son una mierda!”: “Dignitat contra xuleria”

16 març 2013 per Enric Figueras

(Una versió)

<<Tots els catalans són una merda>> El director de ‘La Vanguardia’ imposat l’any 1939, Luis de Galinsoga, va interrompre el juny de 1959 un sermó en català en una església de Barcelona, cridant “¡Todos los catalanes son una mierda!” Aviat es va escampar una campanya de boicot contra el diari, amb una disminució de vendes, baixada de suscripcions i retirada de publicitat, així com unes accions al carrer, que vàren acabar amb la destitució de l’esmentat director.

Uns mesos més tard, el públic assistent a un recital de l’Orfeó Català, en el que hi eren presents alguns ministres, es va posar a cantar el ‘Cant de la senyera’ -que havia estat censurat del programa-, en senyal d’afirmació catalanista. Amb relació a aquests fets, Jordi Pujol i altres personalitats van ser sotmesos a un consell de guerra i comdemnats a varis anys de presó.

(Imatge: lordismo.blogspot.com)

(Versió actualitzada)

L’afer Galinsoga foren una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc a Barcelona entre el juny de 1959 i febrer de 1960, provocats pel director del diari ‘La Vanguardia’, Luis Martínez de Galinsoga, en proclamar en públic la frase <<tots els catalans són una merda>>. Galinsoga ja havia escrit en temps de la guerra un ‘Delenda est Cataluña’ (<<Catalunya ha de ser destruïda, anihilada>>) i havia publicat en ‘l’Heraldo de Aragón’ un al.legat contra el separatisme per falsejar el fet diferencial construint una cultura, tradició i llengua segons el patró fanfarró francès esqueixat de la tradició hispànica. El 1939 va ser nomenat director de ‘La Vanguardia Española’ pel Consell de Ministres.

(Imatge: www.fnff.es)


El 21 de juny de 1959, Galinsoga va assistir a una missa a l’església de Sant Ildefons de Barcelona. Durant el sermó predicat en català (la missa era en llatí) es va aixecar ostensiblement per dirigir-se a la sagristia. Davant d’un sacerdot que es trobava a la sagristia va protestar que el sermó es fes en català. El sacerdot li va explicar que els diumenges es feien sis misses en castellà i dues en català, tot i que la majoria de feligresos són de parla catalana. Galinsoga va respondre “pues diga al señor cura que él y todos sus feligreses son una mierda, i li va allargar una targeta de visita. Sortint de l’església va deixar anar todos los catalanes son una mierda.

L’endemà, el rector de Sant Ildefons, Narcís Saguer, va escriure a Galinsoga tornat-li la targeta i advertint-lo que probablement algú l’havia suplantat atacant la seva honorabilitat amb unes formes incorrectes i frases grolleres. Galinsoga va respondre confirmant que havia estat ell mateix i que trobava indignant i sorneguer que es prediqués en català.


Mossèn Narcís Saguer i Vilar, rector de la parròquia de Sant Ildefons, de Barcelona, des de l’any 1948 al 1968. (Imatge: comunitatdesantildefons.blogspot.com).

Carta que, l’endemà dels fets, mossèn Narcís Saguer va escriure a Luis Martínez de Galinsoga, director de ‘La Vanguardia Española’. (Imatge: comunitatdesantildefons.blogspot.com).

Un grup de joves catòlics, Cristians Catalans, liderats per Jordi Pujol i Soley, va organitzar al costat d’altres grups de similar ideologia una campanya contra ‘La Vanguardia Española’. Durant l’estiu es van donar a conèixer els fets repartint manifests clandestins sota el lema <<Dignitat contra xuleria>>. Alguns dels actes realitzats durant aquesta campanya van consistir en trencar exemplars del diari al carrer. Cap a final d’any la campanya havia provocat baixes de subscriptors i un descens de la publicitat. El comte de Godó, Carlos Godó Valls, va demanar la destitució de Galinsoga, però el Consell de Ministres no es va pronunciar.

Cap dels partits polítics, llavors a la clandestinitat, es va unir a la campanya, encara que sí que ho van fer a títol personal alguns dels seus militants. El gener de 1960 es van trencar els vidres de la seu de ‘La Vanguardia’ al carrer Pelai. El 19 de gener, intentant posar fi a les protestes, Galinsoga va escriure un editorial en el que negava que hagués pronunciat aquella frase i es definia com “amic de Cambó”. Els organitzadors de la campanya van contestar amb un text imprès que van llançar espectacularment des del quart pis del Liceu. La resposta popular no va ser l’esperada per Galinsoga i es van intensificar les protestes que van provocar que el diari perdés p

Pel diumenge 7 de febrer es va organitzar una manifestació de clàxons a la sortida del camp del Barça. Dies abans, el 5 de febrer, Galinsoga va ser destituït pel Consell de Ministres, sent substituït en la direcció de ‘La Vanguardia” per Manuel Aznar Zubigaray, avi del futur president del Govern pel Partido Popular, José María Aznar.

Aquesta “victòria” popular va enfortir l’oposició catalana al franquisme i va obligar a una visita de Franco a Barcelona, en el marc de l’anomenada <<Operación Cataluña” per mostrar una cara amable del règim als catalans. Tanmateix, la repressió existent va dur poc després a actes com els fets del Palau de la Música que ja al principi hem comentat. (De Viquipèdia).


El dictador Franco a Barcelona, amb comandaments militars i de Falange

En uns moments difícils i tràgics per la democràcia i la llibertat a Catalunya i a Espanya -nació de nacions-, molts ciutadans de la nació catalana vàren tenir el coratge suficient per lluitar mesos i mesos, fins a aconseguir la destitució del director de ‘La Vanguardia Española’, Luis Martínez de Galinsoga. Ciutadans que, en una vasta dictadura, tenien a la seva contra tots els aparells de l’Estat controlats i amb submissió absoluta al govern dictatorial del general Franco. Per Europa, Espanya no existia o, només, pels seus propis interessos. Però ja ho va pagar prou car amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial provocada pel feixisme. Entre el juny de 1959 i febrer de 1960 -afer Galinsoga-, el poble català de Barcelona va aconseguir saltar el mur del poder absolut i dictatorial sota el lema <<Dignitat contra xuleria>>. Però va voler enviar al franquisme un missatge inequívoc: <<No n’hi ha prou amb la destitució de Galinsoga. Volem que el Govern sàpiga que tots els catalans estem disposats a lluitar pel total restabliment d’una vida normal a Catalunya, i que la vida normal vol dir, entre altres coses, escoles catalanes, premsa catalana i ús públic de l’idioma català. Sense tot això a Catalunya no hi ha normalitat sinó tirania>>.

I a fe de Déu que ho vàren aconseguir. Eren dones i homes valents, molt valents. I a fe de Déu que, avui més que mai, ho hem de defensar.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: pU92-WYdpA0

———————————————————————————————————

El Deure i la Glòria

<<No conec la raó de que només  el 6 o el 7% de tota la costa atlàntica sigui de domini públic i la resta propietat de ciutadans privats i estigui prohibit el seu accés a molts milions dels nostres compatriotes>>. (President John F. Kennedy, 24 setembre 1963, discurs a Ohio (Oest).


El 24 de setembre de 1963 el president Kennedy va sortir per realitzar un viatge cap a l’Oest. <<Estem assolint els límits de les nostres necessitats fonamentals, d’aigua per beure, d’aire pur per a respirar, d’espais oberts per a disfrutar, de fonts d’energia abundant per fer la vida més fàcil… Hem pensat alguna vegada per què és tant petita la proporció de les nostres platjes que es troba disponible per l’ús públic, per què tantes de les nostres grans ciutats s’han desenvolupat sense parcs ni terrenys de joc, per què, tants dels nostres rius estàn contaminats, per què l’aire que respirem és tant impur, o per què s’ha permès avançar en l’erosió de la terra en una escala tant gran com en aquest estat de Pensilvania, i a Ohio, i així fins la costa oest?… No conec la raó de que només el 6 o el 7% de tota la costa atlàntica sigui de domini públic i la resta propietat de ciutadans privats i sigui prohibit el seu accés a molts milions dels nostres compatriotes>>. (President John F. Kennedy, 24 setembre 1963, discurs a Ohio (Oest).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:ftUwOFRrDz4

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La cort de Nàpols esdevingué ràpidament un focus de cultura humanista i s’imbuí ràpidament de l’esperit del ‘quatrocento’ itàlic. La seva fastuositat i volada cultural tenien expressió en les persones que envoltaven el monarca: el Panormita, Lorenzo Valla, Giovanni Pontaro, Bartolomeo Facio, Gianozzo Manetti; la cultura catalana es beneficià d’aquest patrocini reial: Andreu Febrer tingué càrrecs a Sicília; Joan Olzina, Arnau Fenolleda, Francesc Martorell, Jordi Català, Jordi de Sant Jordi, Ausiàs Marc, i altres van sojornar-hi. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Des de Nàpols, Alfons IV ‘el Magnànim’, de quina manera realitzà la seva política itàlica?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Cada poema constitueix un fracàs i, per això mateix, és un estímul per seguir escrivint.” José Hierro.

(Imatge: www.laalcazaba.org)

José Hierro del Real (Madrid, 3 d’abril 1922 – Madrid, 21 desembre 2002), conegut com José Hierro o Pepe Hierro, va ser un poeta espanyol. Pertany a l’anomenada primera generació de després de la guerra dins de l’anomenada poesia existencial.

***********************************************************************************

Comparteix això:

  • Click to share on Twitter (Opens in new window)
  • Click to share on Facebook (Opens in new window)

Related

Afegit a salvar la democràcia | Etiquetes campanya, català, Cataluya, catòlics, conciutadans, DEMOCRÀCIA, Franco, Galinsoga, l'Església..., l'oposició, La Vanguardia, llibertat, manifestació, manifests, nació, Ohio, president John F. Kennedy..., sermó, subscriptors, victòria | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxiu

    • abril 2021 (1)
    • març 2021 (2)
    • febrer 2021 (3)
    • gener 2021 (2)
    • desembre 2020 (2)
    • novembre 2020 (3)
    • octubre 2020 (1)
    • setembre 2020 (2)
    • agost 2020 (1)
    • juliol 2020 (2)
    • juny 2020 (1)
    • maig 2020 (2)
    • abril 2020 (1)
    • març 2020 (2)
    • febrer 2020 (2)
    • gener 2020 (1)
    • desembre 2019 (1)
    • novembre 2019 (2)
    • octubre 2019 (1)
    • setembre 2019 (2)
    • agost 2019 (2)
    • juliol 2019 (2)
    • juny 2019 (1)
    • maig 2019 (3)
    • abril 2019 (2)
    • març 2019 (3)
    • febrer 2019 (1)
    • gener 2019 (2)
    • desembre 2018 (2)
    • novembre 2018 (1)
    • octubre 2018 (2)
    • setembre 2018 (1)
    • agost 2018 (1)
    • juliol 2018 (1)
    • juny 2018 (1)
    • maig 2018 (2)
    • març 2018 (2)
    • febrer 2018 (2)
    • gener 2018 (1)
    • desembre 2017 (2)
    • novembre 2017 (2)
    • octubre 2017 (1)
    • setembre 2017 (1)
    • agost 2017 (1)
    • juliol 2017 (1)
    • juny 2017 (2)
    • maig 2017 (1)
    • abril 2017 (1)
    • març 2017 (1)
    • febrer 2017 (2)
    • gener 2017 (1)
    • desembre 2016 (2)
    • novembre 2016 (2)
    • octubre 2016 (2)
    • setembre 2016 (2)
    • agost 2016 (1)
    • juliol 2016 (2)
    • juny 2016 (2)
    • maig 2016 (1)
    • abril 2016 (2)
    • març 2016 (2)
    • febrer 2016 (2)
    • gener 2016 (3)
    • desembre 2015 (3)
    • novembre 2015 (3)
    • octubre 2015 (2)
    • setembre 2015 (3)
    • agost 2015 (3)
    • juliol 2015 (2)
    • juny 2015 (3)
    • maig 2015 (3)
    • abril 2015 (4)
    • març 2015 (1)
    • febrer 2015 (1)
    • gener 2015 (5)
    • desembre 2014 (3)
    • novembre 2014 (5)
    • octubre 2014 (4)
    • setembre 2014 (4)
    • agost 2014 (4)
    • juliol 2014 (5)
    • juny 2014 (4)
    • maig 2014 (3)
    • abril 2014 (4)
    • març 2014 (5)
    • febrer 2014 (3)
    • gener 2014 (4)
    • desembre 2013 (4)
    • novembre 2013 (5)
    • octubre 2013 (4)
    • setembre 2013 (4)
    • agost 2013 (5)
    • juliol 2013 (4)
    • juny 2013 (5)
    • maig 2013 (4)
    • abril 2013 (5)
    • març 2013 (5)
    • febrer 2013 (4)
    • gener 2013 (4)
    • desembre 2012 (5)
    • novembre 2012 (4)
    • octubre 2012 (4)
    • setembre 2012 (5)
    • agost 2012 (4)
    • juliol 2012 (4)
    • juny 2012 (5)
    • maig 2012 (4)
    • abril 2012 (4)
    • març 2012 (5)
    • febrer 2012 (4)
    • gener 2012 (4)
    • desembre 2011 (5)
    • novembre 2011 (4)
    • octubre 2011 (6)
    • setembre 2011 (5)
    • agost 2011 (4)
    • juliol 2011 (5)
    • juny 2011 (4)
    • maig 2011 (4)
    • abril 2011 (5)
    • març 2011 (4)
    • febrer 2011 (5)
    • gener 2011 (5)
    • desembre 2010 (5)
    • novembre 2010 (5)
    • octubre 2010 (4)
    • setembre 2010 (3)
    • agost 2010 (4)
    • juliol 2010 (5)
    • juny 2010 (3)
    • maig 2010 (3)
    • abril 2010 (3)
    • març 2010 (3)
    • febrer 2010 (2)
    • gener 2010 (3)
    • desembre 2009 (3)
    • novembre 2009 (3)
    • octubre 2009 (4)
    • setembre 2009 (5)
    • agost 2009 (5)
    • juliol 2009 (4)
    • juny 2009 (3)
    • maig 2009 (2)
    • març 2009 (1)
  • Categories

    • CANVI CLIMÀTIC (2)
    • Catalunya cap a una Nova Frontera. (61)
    • DEMOCRÀCIA (4)
    • dignitat (4)
    • Doble objectiu (3)
    • EDUCACIÓ (19)
    • General (122)
    • JFK (20)
    • JUSTÍCIA SOCIAL (38)
    • llibertat (4)
    • natura i paisatge (16)
    • Palamós (8)
    • Respostes als lectors dels BLOGS del diari "EL PUNT". (7)
    • SALUT (3)
    • salvar la democràcia (29)
    • sempre contra Catalunya (92)
    • TRAMES DE CORRUPCIÓ (4)
    • Un país educat i net (1)
    • Variant-autovia de la Bisbal (1)
    • Watergate (8)
  • Pàgines

      • "Meta"

        • Entra
        • Vàlid XHTML
        • XFN
        • WordPress

      Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.