Assemblea Nacional Catalana, Girona

(Imatge: augirona.blogspot.com)

Des que el ‘Partido Popular’, l’any 2006, va portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i des de la sentència quatre anys després, l’any 2010, l’anhel per el dret a decidir i l’independentisme a la nació catalana està creixent a marxes forçades. El govern central, centralista i nacionalista espanyol del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, no para de cometre errors exorbitants que la història jutjarà amb severitat. Vàren ser els jerarques del ‘Partido Popular’, al portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ‘referendat’ pels ciutadans de Catalunya al Tribunal Constitucional, no renovat, els qui van rompre el diàleg amb Catalunya. Ells l’han de refer. És la seva responsabilitat. (Imatge: augirona.blogspot.com).

<<Són els catalans els que han de decidir si volen fer un referèndum>>. Isabelle Durant, vicepresidenta del Parlament Europeu.

Ho va expressar recentment la vicepresidenta del Parlament Europeu, Isabelle Durant. Va dir una altra cosa: “és important que els catalans puguin explicar-se en la seva llengua al Parlament Europeu” i va anunciar que votarà a favor de l’ús del català a l’Eurocambra. La política belga del grup dels Verds -‘El Punt Avui’, 17/3/12- va dir, també, una altra afirmació lògica, normal i democràtica: “cal donar suport i animar les regions que fan un esforç per mantenir serveis públics de qualitat” i va defensar rebaixar la pressió fiscal a les comunitats autònomes que presten més serveis amb objectiu de “repartir l’esforç per penalitzar el menys possible els ciutadans més fràgils”.

Són observacions clares relacionades cap a la pràctica d’una política racional i acertada. No formen part d’un esquema per perdre el temps, cosa molt pròpia d’una Espanya formada per nacions constretes i amargades i que roman en els darrers llocs del progrés europeu. Això és així perquè el govern centralista i nacionalista espanyol, amb poder absolut, del ‘Partido Popular’ frena, frena, frena i va enrere com els crancs. Però és Espanya qui es va situant a la cua. Cada dia la Comissió Europea, el Consell d’Europa i els organismes de govern de la Comunitat Europea, han de dir al govern espanyol com s’han de fer les coses i que esmeni tot allò que no fa bé. Els expedients oberts contra la manera d’actuar del govern espanyol i contra empreses públiques i privades, és notori i de notícia freqüent a la premsa.

Però, qui en són perjudicats són els ciutadans de les nacions d’Espanya en què per primer cop s’han superat els cinc milions de treballadors a l’atur. A Catalunya, 661.817 aturats i nombroses famílies ja es troben en una situació límit. A Catalunya ja es passa fam. El govern central no ho fa bé i això queda palès amb les dades de desocupació a l’Estat que el mes de febrer va ser de 5.040.222 persones, amb 59.444 parats més, el nivell més alt des que es va començar a comptabilitzar l’any 1996. El Decret, primer, i després la Llei de la Reforma Laboral no funciona i ha resultat ser una via per acomiadar més i més treballadors. Em moltíssims casos sense una justificació que pugui avalar un fet tant greu, com és el de deixar als treballadors sense feina.

Moltes d’aquestes empreses se’n van cap a l’estranger i, el que és un fet gravíssim, després exporten els seus productes cap a Espanya per vendrel’s a uns preus rebentats. Com que les bones empreses que romanen a les nacions d’Espanya i que actuen mitjançant un correcte i just treball empresarial, no poden vendre aquests productes a preus rebentats i veuen com baixa la seva producció, han d’acomiadar treballadors. Així l’atur es produeix pel mal fer empresarial com a conseqüència de dos actuacions que esfondren el país i les seves famílies: 5.040.222 treballadors a l’atur el mes de febrer. Per un costat quan practiquen la deslocalització, i per l’altre quan venen els seus productes en el país el qual han abandonat a uns preus tant baixos que castiguen a una correcte gestió empresarial i, de retruc, a milions de ciutadans i les seves famílies que van cap a l’atur.

Com és posible que el govern central espanyol permeti una cosa així? Com es pot deixar de banda allò votat i que expressa l’article 35 de la Constitució: <<Todos los españoles tienen el deber de trabajar y el derecho al trabajo, a la libre elección de profesión u oficio, a la promoción a través del trabajo y a una renumeración suficiente para satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningún caso pueda hacerse descriminación por razón de sexo>>. Com podem veure i comprovar la reforma laboral portada a terme pel govern del president Rajoy, està renyida amb allò que expressa l’article 35 de la Constitució. Molts altres articles no estàn en consonància amb els temps actuals ni amb les aspiracions dels ciutadans de les nacions d’Espanya, principalment, dels 7,2 milions de catalans.

El balanç del primer any de la reforma laboral a Catalunya no podria ser més nefast. En lloc d’incentivar l’ocupació, la reforma ha disparat d’un 71% els expedients de regulació d’ocupació (ERO). El nombre de desocupats a Catalunya s’ha incrementat un 0,51% respecte al gener, en que ja es va registrar la xifra rècord de 661.817 aturats, i un 10,74% més respecte al mateix més del 2012, amb 23.228 parats més que fa un any. Estem parlant del dret al treball. Estem parlant de la dignitat de la persona humana i de milions de famílies. Davant d’aquesta situació és el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, qui s’ha de desvetllar perquè l’atur disminueixi cada dia més i romani reduït a zero. O, que en pensa fer de la seva majoria absoluta?

Isabelle Durant, la política belga del grup dels Verds-Aliança Lliure i vicepresidenta del Parlament Europeu

I amb relació a Catalunya, alguns dirigents europeus tenen clar que el topall de l’objectiu de dèficit pel 2013, situat en l’asfixiant 0,7% del PIB, s’hauria de relaxar. Així ho va explicar la vicepresidenta del Parlament Europeu, Isabelle Durant, que en una entrevista a l’agència de notícies ACN manté que s’hauria de rebaixar la pressió fiscal a les comunitats autònomes que presten més serveis per tal de “repartir l’esforç i per penalitzar el menys possible els ciutadans més fràgils”. La política belga del grup dels Verds-Aliança Lliure Europea va trobar inadmissible que serveis com ara l’educació o la sanitat es vegin ressentits per les mesures d’austeritat i va alertar que, si es continua en aquest camí, el remei de la crisi aconseguirà “agreujar la malaltia” i fins i tot “matar el malalt”. El que és pitjor per Catalunya i clama al cel, és que cada any surten de la nació catalana 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- dels impostos dels seus ciutadans i no tenen retorn des del govern central. La manca de transparència fa que no es facin públiques les balances fiscals.

Pel que fa al procés català del ‘dret a decidir’, va insistir que “són els catalans els que han de decidir si volen fer un referèndum” i va anunciar que votarà a favor de l’ús del català a l’eurocambra perquè “és important que els catalans puguin explicar-se en la seva llengua al Parlament Europeu”.

També ho és i resulta incomprensible i inadmissible que no ho puguin fer, de manera normal i assossegada, en el Congrés i el Senat espanyols.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents:jWsQ-OJP1Bg, v1tUX1O40GY

———————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<Sobretot, si hem de complir amb els nostres compromisos a l’estranger, hem d’augmentar les nostres exportacions. Els nostres homes de negoci han de mostrar-se conscients i competitius en el camp de l’exportació. Les nostres polítiques de tributació deuen fiblar la modernització de les nostres plantes industrials. Els preus i salaris deuen mantenir-se en harmonia amb la productivitat per sostenir l’equilibri dels preus…>>. (President John F.Kennedy, Segon Missatge de l’estat de la Unió, Washigton, D.C, 11 gener 1962).

<<El nostre objectiu deu ser el d’aconseguir un raonable equilibri en la nostra balança de pagaments. Amb la cooperació del Congrés, el comerç, el traball i els nostres principals aliats, aquest objectiu pot ser fàcilment assolit>>.

<<Continuarem atraient turistes estrangers i inversions al nostre país; continuarem buscant el que els nostres aliats augmentin aquí les seves compres militars, per ajudar així a les firmes americanes; seguirem recomanan que altres nacions afortunades ajudin a aquelles que no ho són tant; seguirem buscant lleis de tributació que no afavoreixin les inversions de capital nord-americà a altres nacions industrialitzades, i no cessarem en recomanar amb afany la coordinació de la política fiscal i monetària amb l’objectiu de desanimar i pertorbar als grans moviments de capital>>.

<<Sobretot, si hem de complir amb els nostres compromisos a l’estranger, devem augmentar les nostres exportacions. Els nostres homes de negocis han de mostrar-se conscients i competitius en el camp de l’exportació. Les nostres polítiques de tributació deuen fiblar la modernització de les nostres plantes industrials. Els nostres assoliments en el camp dels preus i salaris deuen mantenir-se en harmonia amb la productivitat per a sostenir l’equilibri dels preus. El nostre crèdit d’exportació i campanyes de promoció per les indústries nord-americanes deuen continuar augmentant…>>. (President John F. Kennedy, Segón Missatge de l’estat de la Unió, Washington, D.C., 11 gener 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: uWvyseUw-LU,

———————————————————————————————————–

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Des de Nàpols, Alfons IV realitzà la seva política itàlica destinada a salvaguardar els interessos dels regnes catalans continentals davant França i a mantenir la influència a tota la Mediterrània. En aquest sentit, les pràctiques expansionistes del monarca tenien l’objectiu de controlar les línies comercials i fer front a la potència de Gènova, secular antagonista comercial dels Països Catalans. (Ulisses).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Què va provocar l’amenaça turca?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “La civilització és una carrera entre l’educació i la catàstrofe”. H.G. Wells. HG Wells broadcasting for the BBC in 1929. Photograph: BBC/Corbis

Herbert George Wells (Bromley, Kent, 21 de setembre de 1866 – Londres, 13 d’agost de 1946) fou un escriptor anglès molt conegut per les seves novel.les de ciència ficció, de les que es poden destacar: La guerra dels mons, L’home invisible, L’illa del doctor Moreau i La màquina del temps. Fou un escriptor polític prolífic que entrà per dret propi a la història de la literatura i que escrigué obres de gairebé tots els gèneres, incloent contes i obres que no són ficció. Era obertament socialista, i moltes de les seves obres contenen notables comentaris polítics i socials. (De Viquipèdia).

**********************************************************************************************