Julián Grimau

(www.antiwarsongs.org)

Aquesta va ser tota la declaració de Grimau davant la policia al ser detingut i torturat, abans de ser llançat per la finestra de la Direcció General de Seguretat. Va ser acusat de rebel.lió continuada des del 18 de juliol de 1936 fins el moment de la seva detenció el novembre de 1962, com si la guerra civil durés ja vint-i-sis anys sense interrupció.

Davant el consell de guerra va declarar: <<He exercit el meu càrrec de funcionari d’un règim perfectament legítim, la meva tasca de funcionari de la República, per la que havia lluitat des dels setze anys d’edat, d’aquesta República que defensava perquè era la que millor que assegurava els interessos del poble que encarna la veritable democràcia…Quan la policia m’ha interrogat, ha tractat de saber si havia tingut una activitat comunista; no ho he negat …He ingressat en el PC l’any 1936. Sóc membre del CC. He tornat a Espanya a traballar per la instauració d’un règim democràtic que havia donat al poble espanyol el màxim de llibertat i de benestar…Sóc comunista i ho seguiré sent tota la meva vida. Actuaré com a comunista sempre que tingui ocasió>>.

IU Las Cabezas de San Juan: A la memoria de Julián Grimau

(Imatge: asambleacabezassanjuan)

En consell sumaríssim, sense testimonis, va ser condemnat a la pena de mort. De res van servir les protestes en tot el món, la intervenció personal de Khruchov, primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica (1953-1964) i primer ministre (1958-1964); el laborista Wilson, Primer Ministre del Regne Unit; de la reina mare de Bélgica, de totes les forces democràtiques franceses i italianes…Julián Grimau va ser afusellat el 22 d’abril de 1963. (Imagenes y Recuerdos 1959-1970).

(Imatge:agrupacionjuliangrimau.blogspot.com)

Sentència complida <<Ha sido cumplida, en la madrugada de ayer, la sentencia de pena capital dictada por la jurisdicción competente contra Julián Grimau García>>. (L’única informació apareguda sobre l’execució de Julián Grimau: un petit requadre en la pàgina de successos del diari ABC).

Julián Grimau García republicà i comunista va ser afusellat el 22 d’abril de 1963, per ordre del feixisme franquista comandat pel general colpista i dictador Franco. Feia 24 anys que, es deia, havia finalitzat la guerra ‘incivil’ espanyola, però, 24 anys després, a Espanya -nació de nacions constretes i amargades- encara s’afusellava per ser republicà espanyol. Del govern constitucional i legal de la República votat a les urnes pel poble sobirà. Milers de republicans espanyols exiliats a l’estranger, altres malalts i morts a les presons franquistes, altres afusellats, 24 anys després de la guerra ‘incivil’ espanyola. Julián Grimau García, afusellat a Madrid el 22 d’abril de 1963. Catorze anys després, el 9 d’abril de 1977, el Partit Comunista d’Espanya va ser legalitzat després d’haver estat prop de 40 anys proscrit. Va ser inscrit en l’anomenat ‘Registro de Asociaciones Políticas del Ministerio de la Gobernación’. Julián Grimau García i molts altres republicans ja havien estat afusellats uns anys abans. Tot just en feia 40 dels criminals bombardejos feixistes i nazis sobre la població civil de Guernica i Barcelona. <<A Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años>>. Ho va dir, l’any 1842, el general espanyol Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro. L’any 1938, els dies 16, 17 i 18 de març, durant 72 hores, un altre bombardeig aeri massiu sobre la població civil de Barcelona. Més de 1300 persones mortes i més de 2000 ferides. El salvatgisme per raciocini.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: bvW9AGUNLXU, D2N1CJBLnPY (Contra les dictadures).

************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<És un alt honor per a qualsevol ciutadà de la gran República parlar en aquest lloc i precisament en el Dia de la Independència. Parlar com a president dels Estats Units als caps executius dels nostres cinquanta Estats és una oportunitat i una obligació. La necessitat d’una deferència entre el Govern nacional i els varis Estats és una indeleble lliçó de la nostra història>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962).

(Imatge: neildiamond.com)

<<Avui, cent vuitanta sis anys més tard, aquesta Declaració, les quals línies gairebé il.legibles sobre pargamí groguenc vaig veure la darrera setmana en els Arxius Nacionals de Washington, és encara un document revolucionari. Llegir-lo avui és com escoltar la crida d’un clarí. Doncs aquesta Declaració va deslligar no simplement una revolució contra els britànics, sinó que, així mateix, va produir una veritable revolució en els assumptes humans. Els seus autors, indubtablement, coneixien la seva importància mundial, i George Washington va declarar que la llibertat i l’autogovern <<acabaven de ser posats en joc com experiment a les mans del poble nord-americà>>. D’això en fa cent vuitanta sis anys; i aquesta doctrina d’independència nacional va sacsejar el món, i en el món d’avui continua sent la força més poderosa de totes>>. (President John F. Kennedy, Independence Hall, Filadelfia (Pensilvania), 4 juliol 1962).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo seguent: ouRbkBAOGEw

**********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El camp català, afectat per la ‘Pesta Negra’, havia deixat enrera les seves èpoques de prosperitat per entrar en una conjuntura difícil. Els successius estralls demogràfics, l’enduriment de la servitud i l’adversitat econòmica propiciaren l’agitació dels remences, que començà entre 1380 i 1390 i es manifestà en l’avalot del Call, el 1391, i després en els atacs contra els representants. (Ulisses 11).

La Guerra dels Remences

(Imatge: ca.wikipedia.org)

* LA PREGUNTA de la setmana.- Quins vàren ser els objectius de l’agitació dels remences?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “Les preferències sexuals de certs personatges han de ser un secret entre ells tres”. Irv Kupunit.

———————————————————————————————————–