La pobresa infantil a Catalunya ha passat del 18,5% al 23,8% en només dos anys, xifra que suposa que actualment un total de 325.000 menors catalans (xifra no actualitzada) viuen sota el llindar de l’exclusió social, segons el primer informe sobre la infància a Catalunya elaborat per Unicef. Cada any, 18 mil milions d’euros procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya -un 8% del PIB català- marxen i no tenen retorn per part del govern central del ‘Partido Popular’, cap a les 11 ‘regiones’ espanyoles que reben més del que aporten. Una situació del tot inacceptable que ofega i retalla de manera faraònica el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. Aquest fet, per la solució del qual el govern central roman impassible, així com també la taxa espanyola de frau fiscal més elevada d’Europa, impedeixen la recuperació i el progrés econòmic i social d’Espanya dintre el si de la Comunitat Europea.

Una situació que no es pot acceptar de cap manera. Quin esforç fan aquestes ‘regiones’ espanyoles per capgirar aquesta situació? En el seu ‘Informe Monago: Sí a la igualtat, no al dèficit a la carta’, per què no explica el president extremeny la realitat i tota la veritat a prop de que tantes Comunitats Autònomes rebin més del que aporten? Per què no ho ha fa el govern central? És per què tenen una por extrema a perdre vots? O és que només governen amb majoria i poder absolut, mitjançant decrets i lleis que pretenen imposar una determinada ideologia política?

El president d’Extremadura, José Antonio Monago (‘Partido Popular’) es refereix a l’Estat espanyol -nació de nacions constretes i amargades- i afirma que “Espanya no està per menjar a la carta, sinó que aquí hem de menjar tots el mateix menú”. Tothom sap que, com sempre, es refereix a la Catalunya pagadora, però, és clar, ell diu que “No sóc l’anticatalà furibund que es dibuixa en ocasions”. Un de cada cinc ciutadans de Catalunya son pobres, sobreviuen amb menys de 600 euros al mes. El 20,4% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Les persones de 65 anys és el col.lectiu més vulnerable amb una taxa de risc cap a la pobresa del 25,1%, seguida dels menors de 16 anys, 23,4%. Actualment, a Catalunya hi ha 900.000 persones a l’atur. Més de 400 mil no cobren el subsidi i, d’aquests, 200 mil no disposen de cap altra cobertura. Més de 200 mil persones que ara cobren de l’atur deixaran de rebre aquest subsidi i po podran accedir a la Renda Mínima d’Inserció. Més de 7 mil persones han deixat de rebre aquesta renda.

Menjador social. La pobresa a Catalunya no té precedents des de la postguerra. Gairebé 40.000 ciutadans no tenen vivenda o pateixen un allotjament inadequat. Més de 4.000 persones viuen directament al carrer. Cinc de cada deu famílies monoparentals i set de cada deu famílies nombroses són pobres. (Mesa del Tercer Sector Social). (Imatge: cohesio-social.socialistes.cat).

El president Monago diu que a Extremadura, “región” que rep més del que aporta, abaixaran els imposts: “Aquí, hem de menjar tots el mateix menú”. Cada any surten de Catalunya 18.000 milions d’euros dels imposts que paguen els seus ciutadans -un 8% del PIB català-, i no tenen retorn des del govern central i centralista del ‘Partido Popular’. Aquest espoli fiscal provoca gegantines retallades en sanitat, educació, serveis socials, dependència, investigació, cultura, infraestructures…,ofec social i econòmic. Què diria el president Monago si d’Extremadura sortissin 18.000 milions d’euros cada any i no tinguessin retorn des del govern central? Quans d’aquests milions d’euros procedents dels imposts dels ciutadans de Catalunya, rep Extremadura? Es desenvolupen allà les mateixes competències que té desplegades la nació catalana, amb un deute per part del govern central de més de 8.000 milions d’euros? Ésser cornut i pagar el beure: Fer un sacrifici per altri i sortir-ne perjudicat. Quina classe de solidaritat és aquesta? On és la transparència democràtica pel que fa a la publicació d’unes veritables balances fiscals, per part del govern central del ‘Partido Popular’?

I el senyor Monago diu que “aquí hem de menjar tots el mateix menú” i que, a Extremadura, rebaixaran imposts. Si els sobren diners, renunciïn doncs als que provenen de l’espoli fiscal de Catalunya. Uns 40 mil ciutadans catalans no tenen vivenda o pateixen un allotjament inadequat. Més d’un 50% dels joves es troba a l’atur i el fracàs escolar es situa en el 30%. En roda de premsa, el president extremeny ha presentat un estudi amb el títol ‘Informe Monago: Sí a la igualtat, no al dèficit’. El dèficit és provocat pel govern central. I amb referència a la igualtat, com és possible què 11 ‘regiones’ espanyoles rebin més del que aporten? És també això una ‘costum’?

El president extremeny va indicar que “Espanya no està per menjar a la carta, sinó que aquí hem de menjar tots el mateix menú”. Cada dia les planes de la premsa en van plenes dels escandolosos fets financers i sous milionaris dels que sí menjen a la carta a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. El govern central recapta a Catalunya el 35 per cent de l’impost de patrimoni de tot l’Estat espanyol. És que a la resta de Comunitats Autònomes i ‘regiones’ d’Espanya, no el paguen?

Quí paga el menú?

Façana al barri d’El Raval, de Barcelona.(Imatge: www.clavesocial.com/pobreza-extrema-en-Catalunya)

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: v1tUX1O40GY

*********************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Fem massa exercici pujant als seients dels estadis o conectant el televisor. Som massa aficionats als esports, però també a no participar en ells. Jefferson va dir en certa ocasió: <<No menys de dues hores diàries deuen dedicar-se a l’exercici físic>>. (President John F. Kennedy, National Football Foundation, Nova York, 5 desembre 1961).

<<…Malgrat l’excessiu èmfasi posat en allò que es refereix a l’atletisme escolar, els nostres nens caminen rere els nens europeus en referència a l’aptitud física. I pot ser que a molts els sembli astorador, però quan la doctora Kraus i el doctor Weber, després de viure aquí deu anys, vàren tornar a Europa, es van trobar amb un declivi bàsic en l’aptitud física dels nens europeus perquè en la darrera dècada també a ells els arribà l’automatització>>.

<<No té res d’estrany que nosaltres patim una proporció tant alta d’exclusions per raons d’ordre físic en el nostre Servei Selectiu. No fa gaire que el general Hershey em va dir que des de l’any 1948, d’uns sis milions de joves examinats per complir el servei militar, aproximadament un milió havia estat rebutjat per ser físicament inútils per el servei de les armes. Molts d’aquests homes no haurien estat rebutjats si de joves haguessin tingut oportunitat de prendre part en un programa de desenvolupament físic…>>. (President John F. Kennedy, National Football Foundation, Nova York, 5 desembre 1961).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: B5i3KvJge2A

*********************************************************************************************

El naixement d’una nació.Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La reacció dels senyors, laics i eclesiàstics, contra el sindicat remença va ésser ràpida i adreçada a reprimir-ne les assemblees i deturar-ne la recaptació de quotes mitjançant la violència, l’excomunió -proclamada pel bisbe de Girona- i les amenaces de la diputació del general de Barcelona, baluard i refugi dels estaments nobiliaris. (Ulisses 11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Els remences, respongueren a la reacció dels senyors, laics i eclesiàstics?

* LA CITACIÓ de la setmana.-“La vida és el que et passa mentre estàs fent altres plans”. Gamble Rogers.Gamble Rogers

(Imatge: beststarphoto.com)

********************************************************************************************

Els colors del món

Apis mellifica

(Fotografia: Joana Vidal)

——————————————————————————————————–