Bombardeig de Barcelona, any 1938. (Imatge: iberianature.com)

L’aviació legionària italiana fou encarregada de tallar <<la via del mar>> amb objecte de reduir la capacitat de resistència de les forces republicanes. De la seva base de Mallorca estant, els ‘lupi del cielo’ o <<llops del cel>> -com eren anomenats els aviadors legionaris italians- bombardejaren intensament l’illa de Menorca i tota la costa peninsular dels Països Catalans. També bombardejaren Eivissa, en poder republicà entre el 7 d’agost i el 20 de setembre de 1936, arran de l’expedició Bayo. Els ports d’Alacant, València, Tarragona, Barcelona, Palamós, Roses i el Port de la Selva es convertiren en objectiu sistemàtic dels atacs feixistes.

Els bombardeigs de Barcelona (Imatge: sociedad.e-noticies.es)

L’actuació dels aviadors italians no va limitar-se, però, a objectius estrictament militars. L’estratègia de domini aeri dels centres portuaris anà acompanyada d’una estratègia de pànic projectada damunt la població civil. Per primer cop en la història de l’aviació, foren bombardejades àrees urbanes importants. L’orientació dels atacs aeris sobre objectius dispersos i no pas en concentració sobre punts determinats cercava de provocar reaccions de terror en la ciutadania. I, en efecte, si més no d’antuvi, provocaren un èxode considerable de gent cap a la pagesia. Després, a poc a poc, els rengles republicans hi respongueren amb un conjunt de mesures de seguretat, fins aleshores desconegudes, fonamentades en la difusió de senyals d’alerta entre la població i en la construcció, sempre insuficient, de refugis antiaeris.

Civilian victims of one of the bombing campaigns on Barcelona during the Spanish Civil War. (guerra ‘incivil’ espanyola). Photo courtesy of http://barcelonabombardejada.cat. (Imatge: www.albavolunteer.org).

La repulsió internacional que es guanyaren les incursions aèries feixistes pot fornir una idea de llur acció destructora. La premsa del món va fer-ne ressò. Gran nombre d’homes i dones del món cultural signaren escrits de condemna. Àdhuc el Vaticà féu multiples gestions perquè els atacs aeris elidissin els objectius urbans. Joan Villaroya remarca de les incursions contra Barcelona les sofertes entre les 22.08 hores del 16 de març de 1938 i les 15 hores del 18 següent, que produïren un miler de morts i un centenar d’edificis derrocats. Llur ressò originà unes declaracions del secretari de govern dels Estats Units en què afirmava que havien originat la pèrdua en vides no-combatents més considerable de tota la història.

Els bombardeigs van provocar múltiples reaccions internacionals de rebuig, especialment quan es produïen sobre ciutats i nuclis habitats per la població civil, lluny de qualsevol objectiu militar, com en el cas de Barcelona. (Imatge: bombardejosabarcelona.blogspot.com).

En arribar els atacs aeris germànics contra Anglaterra, durant la Segona Guerra Mundial, Winston Churchill encoratjaria els seus compatriotes amb unes cèlebres paraules: <<Confio que els nostres conciutadans sabran resistir com sabé fer-ho la població valerosa de Barcelona.>> (Ulisses-11).

<<a Barcelona hay que bombardearla al menos una vez cada 50 años>>. (Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro, general espanyol).

<<…venceréis, porque tenéis sobrada fuerza bruta. Pero no convenceréis, porque para convencer hay que persuadir. Y para persuadir necesitaréis algo que os falta: razón y derecho en la lucha. Me parece inútil el pediros que penséis en España. He dicho>>. (Miguel de Unamuno y Jugo, rector de la Universitat de Salamanca).

Malgrat les bombes i la fòbia, Catalunya segueix dempeus com una gran nació europea. I ho és perquè segons les aportacions de la ciència i del coneixement a la civilització europea, Catalunya està formada per un conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política. Des que els jerarques del ‘Partido Popular’ a l’oposició van portar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya davant el Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, i des que el ‘Partido Popular’, centralista i nacionalista espanyol governa a Espanya -nació de nacions- amb poder absolut, el creixement de l’independentisme a la nació catalana és d’un 60 per cent i va en augment. També el model injust de finançament de les ‘regiones’ i Comunitats Autònomes, provoca un espoli fiscal contra Catalunya que fa que, cada any, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- surtin dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tinguin retorn per part del govern central. Que 12 ‘regiones’ i Comunitats Autònomes espanyoles rebin més diners dels que aporten, forma part d’un desequilibri social i econòmic vergonyós i intolerable que perjudica greument Espanya, Catalunya i Europa.

Volen fer el favor d’una vegada -menys paraules i més fets- de presentar un informe i pla d’actuació, per tal de corregir aquest greu desequilibri econòmic i social espanyol, pel qual 12 Comunitats Autònomes reben més diners dels que aporten. No hi té res a dir el president extremeny senyor Monago?

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreces de vídeo següents:B5ppI-n6Xa4, pK3oS7TI6ts

——————————————————————————————————–

El Deure i la Glòria

<<…A l’expressar la nostra gratitud no devem oblidar mai que la més alta estimació no s’expressa en paraules sinó amb fets. Per tant, proclamem la nostra gratitud a la Providència per les seves múltiples benediccions -donem gràcies humilment pels ideals heretats- i decidim compartir aquestes benediccions i ideals amb la resta d’éssers humans de tot el món…>>. (President John F. Kennedy, dia d’Acció de Gràcies, la Casa Blanca, Washington, D.C., 5 Novembre 1963).

(Imatge: www.aarp.org)

<<…Conforme ha augmentat el nostre poder ha augmentat el nostre perill. Avui donem gràcies, per damunt de tot, per els ideals d’honor i fe que vam heretar dels nostres avantpassats -per la honradesa de propòsit, fermesa en la resolució i força de voluntat, per el valor i la humilitat que posseïen i que devem tratar d’emular cada dia. A l’expressar la nostra gratitud no devem oblidar mai que la més alta estimació no s’expressa amb paraules sinó amb fets. Per tant, proclamem la nostra gratitud a la Providència per les seves múltiples benediccions -donem gràcies humilment per els ideals heretats- i decidim compartir aquestes benediccions i aquests ideals amb la resta d’éssers humans de tot el món…>>.

<<Ens reunim aquest dia en els santuaris dedicats al culte i en les llars beneïdes per l’afecte familiar per expressar la nostra gratitud per els dons gloriosos de Déu; i resem de manera seriosa i humilment perquè Ell continuï donant-nos la seva guia i sosteniment en les grans tasques no acabades d’aconseguir la pau, la justícia i la comprensió entre tots els homes i nacions i la d’acabar amb la misèria i el sofriment onsevulga que existeixin…>>. (President John F. Kennedy, dia d’Acció de Gràcies, la Casa Blanca, Washington, D.C., 5 Novembre 1963).

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:fpXQG35Y4UY

**********************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

——————————–

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Deu anys de guerra civil -iniciada a la Garrotxa i l’Empordà i estesa com taca d’oli a quasi tot el Principat- que menaren al restabliment de Joan II, durant els quals els pagesos, dirigits per Francesc de Verntallat, mantingueren llur penó contra les forces tradicionals, no conduïren, tanmateix, a cap resolució immediata del problema remença, que originà una segona guerra (1483-1486), estrictament pagesa i etapa darrera del conflicte, que es caracteritzà per la divisió dels remences en dos grups: el negociador dirigit per De Verntallat, que havia estat ennoblit pel rei, i l’extremista de Pere Joan Sala, que fou reduït per l’infant Enric d’Aragó. (Ulisses-11).

* LA PREGUNTA de la setmana.- Què va ser la ‘sentència arbitral de Guadalupe’?

* LA CITACIÓ de la setmana.- “A la vida tenim l’opció de córrer al costat de la massa o sortir-ne fugint”. Ingrid Bergman.************************************************************************************

Els colors del món

Vall de roures és una vila i municipi capital de la comarca aragonesa del Matarranya, dins la província de Terol. Si parla la llengua catalana i forma part dels Països Catalans per raó de la seva història, la seva llengua i cultura. És una vila per visitar. (Imatge:www.flickriver.com).

———————————————————————————————————–