Intrusió permanent
13 juliol 2013 per Enric Figueras
La dreta conservadora i radical espanyola, centralista i nacionalista, amb poder absolut, mai ha sabut governar a Espanya, nació de nacions. Sempre -la història per testimoni- ha acabat en un desastre i amb un retrocés econòmic i social. (Imatge: criticcoosdigital.blogspot.com).
Intrusió, en aquest cas, autonòmica. Tot i que, per Catalunya, aquestes intrusions procedents de l’Estat central, centralista i nacionalista espanyol, són constants. Recentment, el president Rajoy, va fer unes declaracions que causen estupor. Conèixer els diferents territoris que formen una nació de nacions com és Espanya, i més en aquests moments Catalunya, hauria de ser assignatura obligada per poder optar a la presidència del país. Si es dóna el cas, és clar, d’una acció de govern que tingui a la intel.ligència com a principal valor afegit de la seva actuació. Aquest valor afegit que a Espanya tant li manca per deixar de ser la darrera de la classe europea al costat de Grècia i Portugal. Ja està bé, home! Però, és que…, quan Espanya es decidirà a baixar de la nuvolada?
Mentre mandataris i dirigents del “Partido Popular” blasmen continuament contra la nació catalana i les democràtiques aspiracions dels seus ciutadans, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, recórrer Brasil acompanyat d’una cinquantena d’empresaris per tal d’aconseguir més inversions, un augment dels llocs de treball, més producció i millor productivitat, augment de les exportacions i d’un consum assenyat. No en va Catalunya és una Comunitat Autònoma i nació pagadora, davant les dotze Comunitats Autònomes o ‘regiones’ -de les disset existents- que reben més del que aporten. Un desequilibri econòmic que perjudica greument Espanya i Europa. Quines mesures pensa adoptar l’Administració del president Rajoy, pel que fa a la correcció d’aquest desequilibri nefast d’aquests dotze territoris que reben més del que aporten, davant només cinc que aporten més del que reben? No veuen que això no pot ser de cap manera!
Com pot dir el president Rajoy que caldria suprimir serveis meteorològics sense dir quins? Cada vegada que el govern central del ‘Partido Popular’ volen treure competències autonòmiques -drets estatuaris i constitucionals-, qui ha de rebre és l’autonomia centenària de Catalunya. No la poden suportar. Això sí, 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- surten cada any dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del govern central. Això sí ho poden suportar. Doncs la nació catalana, no, i ja veuen on s’ha arribat com a conseqüència de tals incompliments.
Ara li toca el torn al gairebé centenari -92 anys- Servei Meteorològic de Catalunya. Pioners a Europa i que després de molt esforç, treball d’investigació, participació en projectes internacionals, va arribar a ser destruït pel feixisme franquista i que, avui dia, figura en els primers llocs d’Europa. Per altra banda, és molt ben considerat i estimat pels ciutadans de Catalunya. És el nostre Servei Meteorològic. No ho sap això el president Rajoy? O és que a Espanya la lliure iniciativa ja no compta per res?
Escoltin, estem parlant de 92 anys d’esforç i de treball. No de no fer i, endemés, de no deixar fer res. Creiem en una Catalunya nació que està en marxa, una Catalunya nació respectada per totes les nacions, per amics i enemics, fent, treballant, intentant; una Catalunya nació forta en un món en pau.
Creiem en la història i en el valor i coratge dels nostres avantpassats. El 31 de març de 1921, el Consell Permanent de la Mancomunitat de Catalunya va aprovar el Decret que establia la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, i Eduard Fontserè en va ser nomenat director. La Mancomunitat va assumir les despeses de funcionament i instal.lació, i el Servei va quedar sota la dependència científica de l’Institut d’Estudis Catalans. La seu del Servei ocupava el pis superior de l’edifici del rellotge de l’Escola Industrial. Des d’allà, recollia i tractava tant la informació subministrada pels observadors voluntaris com la informació rebuda de l’Estat Espanyol i els organismes internacionals que arribaven a través de la telegrafia sense fils. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?
Eduard Fontserè va assistir, en representació de l’SMC, a diverses Conferències Internacionals de Directors de Serveis Meteorològics com a membre del màxim organisme rector de l’Organització Meteorològica Internacional, la Conferència de Directors. Des de l’any 1922, l’SMC va elaborar una previsió diària del temps que es donava a conèixer en els edificis públics i les centrals comarcals de la Mancomunitat. Des de l’any 1927, es va retransmetre la informació del temps a través de Radio Barcelona. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?
(Imatge: www20.gencat.cat)
Durant els seus 17 anys d’existència, l’antic Servei va donar un impuls extraordinari a la meteorologia, i, amb alguns dels seus treballs, de gran valor científic, va adquirir un important prestigi internacional. Entre els seus treballs de ressó fora de casa nostra destaquen la participació en l’elaboració de l’Atlas internacional dels núvols i dels estats del cel, la contribució a l’Any Polar Internacional (1932-33) amb la creació de dos observatoris d’alta muntanya a Sant Jeroni (Montserrat) i el Turó de l’Home (Montseny), i el disseny del pluviògraf Jardí. L’any 1939, però, l’SMC va ser suprimit i els seus arxius i dependències requisats. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?
A la reunió de l’any 1921 del Comitè Meteorològic Internacional a Londres, va crear novament la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols. L’objectiu de la Comissió era elaborar un nou atles internacional que substituís a l’antic de Hildebrandsson et al. (1896). A Catalunya existia una tradició científica d’estudi dels núvols i l’SMC disposava d’un servei adscrit, sufragat totalment per la Fundació Concepció Rabell, per als estudis nefològics. Els estudis de la Comissió van avançar ràpidament amb una participació intensa de l’SMC. Els treballs arribaren al punt de definir el nou Atles Internacional; però no es disposava de fons per a la seva edició. Davant d’aquesta situació, a la reunió del Comitè Meteorològic Internacional de Viena, l’any 1926, la Institució Patxot oferí fer-se càrrec del cost de l’edició. Així, els treballs continuaren amb celeritat i l’any 1929 es va fer a Barcelona la darrera reunió de treball de la Comissió Internacional per a l’Estudi dels Núvols, fent-la coincidir amb una Exposició Internacional de Núvols. L’any 1930 es publicaren les edicions reduïdes de l’Atles Internacional dels Núvols en francès, anglès, alemany (llengües oficials de l’OMI) i català. L’any 1935 es va publicar la versió completa en català. De les 175 fotografies que composen el volum, 26 pertanyen a la col.lecció de la Fundació Concepció Rabell. (Història.meteo.cat). (Imatge: www20.gencat.cat).
Posteriorment, l’Estatut d’autonomia de 1979, recollint la llarga tradició metereològica de Catalunya, va atribuir a la Generalitat, en el seu article 9.15, competència exclusiva sobre l’SMC sens perjudici del que disposa l’article 149.1.20 de la Constitució. Responent a aquest punt de l’Estatut, l’any 1996 el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va crear el Servei de Meteorología de Catalunya com a òrgan administratiu adscrit a la Direcció General de Qualitat Ambiental del aleshores Departament de Medi Ambient. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?
Els arxius de l’antic SMC van ser retornats a la Generalitat l’any 1983. Anys més tard, aquest fons, que conté dades meteorològiques, documents administratius, correspondència i abundant documentació gràfica, va ser catalogat i des de l’any 2003 es conserva i és a disposició del públic a la Cartoteca de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. L’aprovació de la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia, va suposar el restabliment del Servei Meteorològic de Catalunya com a entitat amb personalitat jurídica pròpia. L’article 144.5 de l’Estatut d’autonomia de 2006, donant continuïtat a les lleis anteriors, esmenta que correspon a la Generalitat l’establiment d’un servei meteorològic propi, indicant a continuació altres competències de la Generalitat en matèria de meteorologia. Ho sap això el president del govern espanyol, Mariano Rajoy?
En aquests moments en que a la nació catalana es pot conèixer i estudiar la seva pròpia història, és bo que puguem explicar la del Servei Meteorològic de Catalunya aprovat l’any 1921. Així ho hem fet, també, en els dos ‘posts’ anteriors. Forma part d’un dels pilars de les estructures d’Estat i de nació. Per aquest motiu als jerarques del ‘Partido Popular’ els hi fa tanta nosa. No només el Servei Meteorològic, sinó totes les altres competències estatuàries i constitucionals que a Catalunya es desenvolupen. Per això és una autonomia. És a dir, la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis. I els del ‘Partido Popular’, centralistes, autoritaris, amb poder absolut i nacionalistes espanyols, això no ho poden suportar. La dreta espanyola, radical, conservadora i absolutista, mai ha sabut governar a Espanya i sempre que ho fa, el desastre està assegurat. Des que, l’any 2006, els del ‘Partido Popular’ van portar la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, d’obligat compliment, r e f e r e n d a t!!! pels ciutadans de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol, no renovat, el deteriorament de les relacions amb Catalunya ha estat i és aclaparador. Cada dia que passa i davant el fatal immobilisme, tant poc democràtic del ‘Partido Popular’, el clam independentista dels ciutadans de Catalunya és més gran. El PP no ho podria fer pitxor. És d’esperar que a les properes eleccions legislatives espanyoles, els votants no donin la majoria absoluta i el poder absolut al ‘Partido Popular’. Amb els seus governants, ‘España, no va bien’.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/2cydtYIxRZs
**********************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<Uns catorze milions de nord-americans van patir atur parcial durant l’any 1962, i els vint-i-vuit per cent dels aturats de l’any passat van romandre sense treballar quinze setmanes o més. El quinze per cent no ho van poguen fer durant sis mesos o quelcom més. Em sembla que aquesta nació es mereix quelcom millor que tot això…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).
President John F.Kennedy and his son, John F.Kennedy, Jr. Celebrating Father’s Day. (Imatge: www.geni.com)
<<…La reducció d’imposts, en si mateixa, no donarà feina als no qualificats o portarà la indústria cap a una zona deprimida, i la reducció d’imposts, per tant, tampoc és l’únic programa que hem de portar a la pràctica. Necessitem millorar urgentment les nostres escoles i col.legis, reduir el nombre dels nois i noies que es veuen obligats a abandonar els seus estudis, reduir el nombre d’obrers sense qualificar, mantenir apartats als joves del mercat laboral fins que estiguin ben preparats per ocupar els llocs de treball que imposa l’automatització…>>. (President John F. Kennedy, esmorzar cívic a Xicago (Illinois), 23 març 1963).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/1yRR08eqoLo – Cara a cara amb la premsa lliure i democràtica; sense farsa i sense comèdia en una gran nació d’Estats lliures. El poble nord-americà creu amb la seva premsa.
*********************************************************************************************
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La complicació del conflicte amb l’agitació dels estaments inferiors de la Ciutat motivà que Alfons ‘El Magnànim’ enviés a l’illa un exèrcit de mercenaris italians, els ‘saccomanni’, comandats per Francesc d’Erill, ben aviats victoriós a Inca i organitzador d’un càstig exemplar: execucions, pagament de deutes i de la meitat del sou de les tropes, indemnitzacions als ciutadans i recatxats, pagament a la corona d’una multa de 150.000 lliures, etc. Amb uns tals mètodes fou sofocada la revolta, que fou segellada amb l’execució del principal cabdill, Ballester, el gener de 1457. La lluita i la repressió reblaren la penúria de les viles. (Ulisses 11).
* LA PREGUNTA de la setmana.- En 1481, Ferran II que va sol.licitar de Roma?
* LA CITACIÓ de la setmana.- “Els científics no persegueixen la veritat, és la veritat que els persegueix a ells”. Karl Schlechta.
Karl Schlechta (Imatge: Kleine Zeitung)
*********************************************************************************************
