Al Excmo. Sr. D. Mariano Rajoy Brey, Presidente, Gobierno de España, Palacio de la Moncloa, Madrid.

Apreciado Presidente:

Es conocida la voluntad de autogobierno del pueblo catalán, reiteradamente ejercida o reclamada a lo largo de los siglos. En el último periodo democrático, iniciado a finales del siglo pasado, dicha voluntad de autogobierno fue canalizada inicialmente a través del Estatuto de Autonomía de 1979.

El Parlamento catalán aprobó en 2005 una nueva propuesta de Estatuto de Autonomía, que fue posteriormente asumida en 2006 primero por las Cortes Generales i finalmente en referéndum por el pueblo de Catalunya. Mi implicación personal, aún sin responsabilidades de gobierno en ese momento, para facilitar un nuevo encaje de Catalunya en España, durante la negociación, es de sobras conocida.

La sentencia posterior del Tribunal Constitucional diluyó y en gran parte anuló la voluntad democrática de los catalanes expresada en las urnas, y evidenció la imposibilidad de continuar desarrollando la capacidad de autogobierno de Catalunya por la vía transitada hasta ese momento.

Más recientemente, durante la pasada legislatura, la negativa a cualquier tipo de negociación en referencia a la propuesta de Pacto Fiscal, promovida por el Govern de la Generalitat y aprobada por una muy amplia mayoría del Parlament de Catalunya, evidenció, una vez más, la incapacidad de dar respuesta por parte de las instituciones del Estado a las propuestas presentadas desde Catalunya.

Esta situación de bloqueo y la manifestación más numerosa de la historia llevada a cabo en Catalunya el pasado 11 de septiembre, me llevaron a la conclusión de la convocatoria de elecciones anticipadas para que el pueblo de Catalunya decidiera libremente y democráticamente su futuro político.

Las últimas elecciones al Parlament de Catalunya dieron como resultado un amplio apoyo popular, con una muy elevada participación, la más elevada de la historia en este tipo de elecciones, a aquellas distintas fuerzas políticas que presentaban en su programa electoral la necesidad de ejercer el derecho a decidir.

El Parlament de Catalunya ha manifestado en diversas ocasiones durante la presente legislatura, y a través de mayorías cualificadas, el apoyo al derecho a decidir de los catalanes, y ha establecido el mandato del diálogo y la negociación con el Gobierno de España con el fin de llevarlo a cabo mediante una consulta democrática. La reciente constitución del Pacte Nacional pel Dret a Decidir evidenció, asimismo, el amplio apoyo del que también goza este planteamiento entre instituciones, agentes económicos y sociales, y sociedad civil en toda Catalunya.

El Consejo Asesor para la Transición Nacional, organismo del que se ha dotado el Gobierno de la Generalitat y del que forman parte destacadas personalidades, argumenta en su primer informe la existencia de vías legales que posibilitan llevar a cabo la consulta. En la medida que se trata de un informe que juzgo de alta calidad y de contenido muy interesante, creo oportuno hacérselo llegar dentro de unos pocos días.

Es por todo lo expuesto que entiendo que se dan las condiciones favorables para plantear la celebración de una consulta en Catalunya: amplio apoyo ciudadano y parlamentario, voluntad de diálogo y negociación y existencia de vías legales para llevarla a cabo.

Entiendo que cuando se dan todas estas circunstancias, fruto seguramente de toda la trayectoria histórica que le describia al principio de este escrito, es deber de los responsables públicos y gubernamentales forjar la voluntad política que permita dar respuesta a la legítima, pacífica, democrática y mayoritaria aspiración de la sociedad, en nuestro caso, la catalana.

En nuestro último encuentro le planteé la necesidad de una respuesta política a la demanda de democracia del pueblo de Catalunya. Hoy se la reitero por escrito, con el mismo espíritu de diálogo y negociación de nuestro último encuentro.

Soy consciente de su posición contraria a la celebración de la consulta, tal como me la manifestó en aquel encuentro. Sin embargo, entiendo que de la misma forma que otros países -también de la UE- encuentran vías para solucionar democráticamente y legalmente este tipo de retos y de realidades, España no debería ser la excepción en sentido contrario.

En consecuencia, le planteo nuevamente la necesidad de abortar el diálogo y la negociación, que permitan de forma pactada la celebración de una consulta al pueblo catalán, en el plazo más breve posible, con los marcos legales que establezcamos.

Cordialmente,

Artur Mas

Barcelona, 26 de julio de 2013

(Imatge: www.abc.es)

Pèrdua de temps

Tot el que sigui intentar dialogar amb el Govern central de Madrid , centralista, nacionalista espanyol i amb una malaguanyada majoria absoluta, és perdre el temps. Romanen en un altre segle, però, encara més enrere. El seu concepte de democrácia no és el que avui impera a Europa. Tampoc el de nació i el d’autonomia. Tot el que el ‘Partido Popular’, des de l’any 2006, està provocant a Catalunya i als ciutadans de Catalunya, no ho podran oblidar mai per mai. Escoltin bé, un 80 per cent d’aquests ciutadans demanen, ara, poder anar a votar perquè comptar vots és més fàcil, normal i de raciocini que comptar manifestants. I perquè votar és propi d’una veritable democràcia. En una societat lliure, aquells que posseeixen el poder de governar, forçosament han de respondre a aquells que posseeixen el dret a votar. 

No poden suportar l’autonomia constitucional i estatuària de Catalunya, i, que una veritable autonomia és la facultat de governar-se per les seves pròpies lleis.

Barcelona, capital de la nació catalana. Diada Nacional de Catalunya. Les justes aspiracions dels ciutadans de Catalunya són expressades una vegade més mitjançant la presència pacífica i el testimoni de la democràcia. Els 7.500.000 ciutadans de Catalunya -el dret a votar de les nacions lliures, tard o aviat, o podran manifestar- estàn indignats amb el tracte que reben per part del Govern central espanyol del ‘Partido Popular’. No només és l’espoli fiscal, amb la xifra de 18.000 milions d’euros -un 8% del PIB català- que surten dels imposts dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part del Govern central, és la ingerència continuada en contra de la protecció de la llengua catalana i de les lleis que emanen del Parlament de Catalunya, provinents del desenvolupament de l’Estatut d’Autonomia. La radicalitat del nacionalisme espanyol que es creu  únic i veritable, està prestant un pèssim servei a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. L’enderrariment del país és una constant de cada dia.

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/nI_zyZ2A1YE

*****************************************************************************************

El Deure i la Glòria

<<Deu ser possible que tots els consumidors nord-americans, sigui quin sigui el seu color, rebin igual tracte i servei en llocs públics tals com restaurants, teatres i establiments, sense que s’els obligui a manifestar-se als carrers, i així mateix deu ser possible que els nord-americans de qualsevol color es registrin i votin en unes eleccions lliures sense por a interferències i represàlies>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

Octubre 1963. L’última llei signada pel president Kennedy. Novembre 1963. Assassinat, magnicidi, complot a Dallas (Texas). 

FILE – In this Oct. 31. 1963 file photo, President Jonh F. Kennedy signs a bill authorizing $329 milion for mental health programs at the White House in Washington. The Community Mental Health Act, the last legislation that Kennedy signed, aimed to build 1,500 mental health centers so those with mental ilínesses could be treated while living at home, rather than being kept in state institutions. It brouhgt positive changes, but was never fully funded. Former U.S. Rep. Patrick Kennedy will host a conference on Oct. 24, 2013 in Boston, to mark the 50th anniversary of the act, and formulate an agenda to continue improving mental health care. (AP Photo/Bill Allen, File). (www.knoxnews.com).

<<Deu ser possible, en resum, que tot nord-americà disfruti dels privilegis de ser-ho sense distinció de raça o color. Cada nord-americà deu tenir dret a ser tractat com desitjaria ser tractat, com hom desitjaria que els seus fills fossin tractats. Però aquest no és el cas>>.

<<El nodrissó negre nascut avui a Nord-Amèrica, fent cas omís del sector nacional d’on neixi, disposa d’un cinquanta per cent de probabilitats de finalitzar la segona ensenyança si el comparem amb un nen blanc nascut en el mateix lloc i el mateix dia; una tercera part de probabilitats de finalitzar l’ensenyament superior; una tercera part de convertir-se en un veritable professional; dues vegades més les probabilitats de convertir-se en un individu sense treball; set vegades més les oportunitats en contra d’arribar a guanyar algun dia deu mil dòlars a l’any; una vida que serà set anys més curta, i la perspectiva de guanyar durant tota aquesta vida la meitat d’allò que pot guanyar l’home blanc>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).

 <<Cada vegada que una persona defensa un ideal, actúa per millorar la sort d’altres; o lluita contra una injustícia, transmet una ona d’esperança>>. (Robert F. Kennedy, va ser Fiscal General, després Senador per Nova York  i candidat demòcrata a la presidència dels EUA).

El vídeo

Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent:http://youtu.be/JN3DgiE95Qs

*******************************************************************************************

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- El comerç mediterrani, que havia fet la riquesa dels catalans medievals, era en perillosa ruïna. Hi eren en regressió no tan sols els catalans. D’ençà del 1504, la pirateria turco-berber hi espaordia els cristians. Gènova i Venècia s’hi mantenien, com fos. Però els catalans no tenien iniciativa per defensar-se ni defensar llur comerç. L’any 1535, mentre esperaven passivament, i en va, la protecció de les galeres imperials -de llur emperador, Carles I-, féu arribada a Barcelona el primer vaixell anglès, dada demostrativa que Anglaterra, també com fos, gosava introduir-se a la Mediterrània. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- Els conceptes generals d’humanisme i Renaixement volen dir a hores d’ara una cosa ben diferent per a cada branca de la investigació?

* LA CITACIÓ.- “Penso en la música com un menú. No puc menjar el mateix cada dia”. Carlos Santana.   (Imatge: hitpredictor.wordpress.com)

*******************************************************************************************

Els colors del món

(Imatges: www.JFK-online.com)

Qüestions per Edward Snowden, WikiLeaks i The Washington Post:

Aproximadament una hora abans de l’arribada de la comitiva del president Kennedy, Jack Ruby, l’home que després va matar a Lee H. Oswald, va ser vist en el monticle d’herba acompanyant a un home que portava un rifle en una maleta. La declaració de Julia Ann Mercer, testimoni d’aquests fets, va ser alterada per l’FBI perquè semblés que ella no va poguer identificar Ruby com a l’home en qüestió. La manipulació fraudulenta no ha estat jamai corroborada o desmentida pel Govern ferderal. Per què?

(Imatge: siberstudios.tv)

*************************************************************