“Un dret inventat com és el dret a decidir”, ho diu Alícia Sánchez Camacho
30 novembre 2013 per Enric Figueras
(Imatge: www.tarragona 21.com)
Alícia Sánchez Camacho, presidenta del ‘Partido Popular’ de Catalunya.
Solucions, solucions, solucions, quines solucions? Això és un esclat de complicacions que confirma, una vegada més, que la dreta conservadora i radical no sap governar a Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Una economia enfonsada i no per manca de ganes de treballar. Obrers desenganyats, mal pagats, menyspreats i sense cap estímul empresarial. L’experiència a les escombraries. Els joves marxen, cames ajudeu-me, a treballar a l’estranger i diuen que no volen tornar mai més. Solucions? Un 25% d’atur, el major d’Europa i amb unes condiciones cruels i de roïndat -‘o lo tomas o lo dejas’-, en cas de trobar una feina. Els sous i les pensions més baixos d’Europa. Solucions? Una reforma laboral imposada. Una Llei d’Educació imposada. Quin mal pot arribar a fer el poder absolut! Solucions? Una agressivitat mai vista contra la llengua catalana i contra els Països Catalans, per història, llengua i cultura. Una agressivitat mai vista contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Solucions? De les 17 Comunitats Autònomes, 12 reben més del que aporten, només 5 ,’pagadores’, aporten més del que reben: intolerable. Un 90% de ciutadans de Catalunya volen fer ús del seu democràtic dret a decidir, volen anar a votar. Solucions? El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va anar a Madrid a parlar sobre el pacte fiscal. Porta tancada. Ha demanat que els ciutadans de la nació catalana puguin expressar les seves aspiracions, en pau, i mitjançant les urnes. Porta tancada. Manifest ofec econòmic de Catalunya. Porta tancada. Solucions? La Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i a les famílies d’Espanya, congelada. Un conflicte rere l’altre…Solucions?
La senyora Alícia Sánchez Camacho, presidenta del Partit Popular de Catalunya, encara no ha après que Catalunya és una nació. I mirin que això fa molts i molts anys, segles, que és així. L’esforç, a sang i a foc, de les continuades dictadures espanyoles per esborrar aquest esperit immemorial de nació, ha estat en va. No ho han aconseguit ni ho aconseguiran mai per mai. Milions de ciutadans de Catalunya es manifesten cada any sota el lema i recordança de que Catalunya és una nació. Vet aquí, doncs, que no és tant i tant difícil saber el que sempre ha estat i és Catalunya: una nació.
Què és una nació? diu la pregunta de l’examen de política. I per treure un deu, s’ha de contestar en aquests termes: <<Conjunt de persones que tenen una comunitat d’història, de costums, d’institucions, d’estructura econòmica, de cultura i sovint de llengua, un sentit d’homogeneïtat i de diferència respecte a la resta de comunitats humanes, i una voluntat d’organització i de participació en un projecte polític que pretén arribar a l’autogovern i a la independència política>>.
En declaracions als mitjans durant una visita a Granollers (Vallès Oriental), va recomanar al PSC i a CiU “a que reflexionin i rectifiquin perquè Catalunya no necessita un dret inventat com és el dret a decidir”. Els va voler recordar també que “fora de la Constitució i la democràcia no es poden inventar drets i no hi ha sortides ni solucions, només la llei de la selva”.
El dret a decidir no és un dret inventat, es troba dintre els sagrats postulats de la democràcia. És inherent a ella. Els ciutadans voten per viure dintre una gran, ampla i veritable democràcia. Sense entrebancs. Els milions de ciutadans de Catalunya -ara som 7.563.603- que cada any surten en pau al carrer en una demostració col.lectiva en què les persones que hi concorren fan paleses les seves conviccions, desitjos o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació. Això no és inventat. La democràcia protegeix la llibertat. La Constitució ha de protegir la democràcia, la llibertat i les aspiracions del poble, mitjançant les esmenes necessàries que els canvis socials demanen en el decurs del temps. El progrés exigeix canvis i la Constitució no pot ser un mausoleu, sinó, romandre al servei de la societat. En tot cas, “la llei de la selva” de que parla la senyora Sánchez Camacho, és la de les dictadures.
Segons informació de l’ACN, la presidenta del Partit Popular de Catalunya, va considerar que el PSC va afrontar recentment “el seu moment més crític” i va afegir que s’ha ficat “en un embolic del qual no sap com sortir”. Per això, li va recomanar que “abandoni els seus complexos nacionalistes” i aposti pel “dret a seguir sent catalans i espanyols”. Escoltin, permetin d’una vegada que els socialistes, tant en el Parlament com fent ús del seu democràtic dret a decidir, votin d’acord amb la seva consciència.
(Imatge: www.venamimundo.com)
La sabata de Nikita Kruschev
També, Alícia Sánchez Camacho, va fer extensiva aquesta recomanació a CiU, ja que creu que els convergents han portat els catalans “a un procés independentista del qual no sap com sortir”. Arribats a aquest moment, és quan el ciutadà emprenyat es treu una sabata i amb el seu taló, colpeja vàries vegades sobre la taula, tot dient: aquest procés independentista no va ser iniciat per CiU. Va començar durant el segon mandat del govern Aznar i va ananat agafant cada cop més gruix des que el ‘Partido Popular’ va fer campanya -electoral- a tot Espanya, contra la Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -boicot contra els productes catalans-, i posteriorment, va portar -no se sap qui va donar l’ordre- la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia al Tribunal Constitucional, no renovat.
La primera Llei de la nació catalana el qual projecte va ser revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés de Diputats i el Senat, sancionat pel rei i ‘refrendat’ pels ciutadans de Catalunya. Un fet innecessàri, injust i d’una immensa buidor democràtica.
Manifestació per l’Estatut de Catalunya, any 1932
(Imatge: www.todocoleccion.net)
Quatre anys per emetre una sentència entre vàries, i la pitjor (2006-2010). Menyspreu i humiliació pels ciutadans de Catalunya que ja havien refrendat l’Estatut. Penso que és aquest partit conservador, centralista i nacionalista espanyol, que ens ha dut a la situació actual declarada entre Catalunya i Espanya, nació de nacions constretes i amargades. És més, penso que els dirigents del ‘Partido Popular’ legislen -amb poder absolut- mitjançant el continuat canvi de lleis, per deixar a la més diminuta expressió l’autonomia constitucional de la nació catalana. A la mínima expressió el contingut de l’Estatut d’Autonomia i la llengua catalana que protegeix la Constitució. Cras error, irresponsabilitat política d’envergadura que ens ha dut a la situació actual.
Manifestacions d’avui dia, segle XXI. Diada Nacional de Catalunya. Per què la nació catalana no pot esperar més?
(Imatge: www.duranilleida.org.)
Nota.- El tema d’aquest ‘post’ dóna per parlar-ne en el següent.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent:http://youtu.be/oJG8dYY4a0U – Perseverància i coratge fins al final.
********************************************************************
El Deure i la Glòria
<<No podem dir al deu per cent de la població que no tenen les mateixes oportunitats per a desenvolupar els seus talents; no podem dir a aquest tant per cent que els seus fills no tenen cap dret, i que, si volen aconseguir tals drets, han de llançar-se als carrers per aconseguir-los mitjançant la violència. Crec que els devem a ells i a nosaltres mateixos una nació, un país quelcom millor que tot això>>. (President John F. Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
(Imatge: noticias.br.msn.com)
<<Recentment m’he reunit amb cert nombre de dirigents industrials, encoratjant-los a que, voluntariament, adoptin les mesures necessàries per acabar amb la discriminació, i la seva resposta m’ha satisfet profundament.En les darreres dues setmanes setanta cinc ciutats han estat testimonis del progrés aconseguit en suprimir la segregació en aquests llocs que acabo de mencionar. Però hi ha molta gent que no desitja actuar sola, aïlladament, i per aquesta raó es requereix una legislació d’abast nacional si hem de portar aquest problema des dels carrers als tribunals>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
“Jo tinc els mateixos drets que tu”
Ruby Bridges va ser un dels primers estudiants afroamericans que va assistir a una escola primària exclusiva per blancs de Nova Orleans. Això si, ho va haver de fer escortada per algutzirs federals que la van acompanyar des de la seva casa fins a l’escola primària William Frantz. Una multitud de segregacionistes indignats l’esperaven a les portes del col.legi mostrant a crits la seva oposició. (AP Images).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/kuHvCJ1JiNM
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
El naixement d’una nació.Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Així, doncs, els epítets <<humanístic>>, <<humanista>> i el corresponent abstracte <<humanisme>> poden designar tant un apassionat de la prosa <<retoricada>>, capaç de fer autèntics jocs malabars amb la llengua, sense cap propòsit que no sigui de plaure -tipus Joan Roís de Corella (Gandia?, 1433/43-València, 1497)-, com un pensador molt preocupat per l’home, que escriu en un llatí d’allò més escolàstic- tipus Ramon Sibiuda (Països Catalans, ?-1436). (Ulisses 11).
Bernat Martorell: ‘Retaule de la Transfiguració’, catedral de Barcelona, pintat entre 1449 i 1452. (Imatge: ca.wikipedia.org).
* LA PREGUNTA.- Bernat Metge (Barcelona, 1340/46-1413), era un humanista o no era altra cosa que un excel.lent prosista català?
* LA CITACIÓ.- “El que crea una estrella, crea un monstre”. Laurence Olivier.
(Imatge: artemazeh.blogspot.com)
‘Hamlet’ Laurence Olivier
***************************************************************************
Els colors del món
