Afusellament, sense judici previ, de Josep Sunyol, president del FC Barcelona
11 gener 2014 per Enric Figueras
Josep Sunyol i Garriga
(Barcelona, 21 juliol 1898 – serra de Guadarrama, Castella, 6 agost 1936).
(Imatge: www.waydn.com).
Fou president de la Federació Catalana de Futbol i del FC Barcelona, destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya, diputat d’ERC al Congrés de Diputats el 1931, 1933 i 1936. Així mateix també fou president del RAC des de 1933 fins al novembre de 1934, gran amant de l’esport, mecenes cultural, fundador i impulsor del periòdic esportiu ‘La Rambla’, nacionalista català.
El primer contacte directe amb el FC Barcelona va ser l’any 1925 quan les autoritats espanyoles van clausurar l’entitat a causa d’una demostració espontània al camp de les Corts en contra de la dictadura de Primo de Rivera. El president de l’entitat, Joan Gamper, es va veure obligat a marxar de Catalunya i Josep Sunyol, militant catalanista, va decidir fer-se soci del club aquell mateix any 1925. Aviat va entrar en les diferents juntes directives, l’any 1934, Anna Maria Martínez Sagi, a instàncies de Josep Sunyol, va ser la primera dona que va formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona.
Plusmarquista 8 Anna Maria Martínez Sagi. Atleta, escriptora i antinazi va ser el 1934 la primera dona que es va incorporar a la junta directiva del Barça. (Imatge: www.elperiodico.cat).
El juliol de 1934 persones influents li ofereixen la presidència del FC Barcelona en assemblea general i ell la rebutja. Així i tot se li demana que proposi un president i així ho fa: Josep Sunyol proposa a Esteve Sala, qui presidí el club durant un any amb resultats molt positius. L’any següent aquest deixa la presidència per motius de salut i Josep Sunyol torna a ser aclamat. Aquesta vegada va accedir a presidir l’entitat i el 17 de juliol de 1935 en va ser president del Futbol Club Barcelona, accedint a les peticions dels socis.
Simpatitzant amb diferents col.lectius i partits que defensaven la identitat de tots els catalans. Va ser un destacat polític d’Esquerra Republicana de Catalunya i el 28 de juny de 1931 es presenta a les eleccions a diputats al Congrés dels Diputats. El triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya fou aclaparador i Josep Sunyol surt diputat. Repeteix l’any 1933 i també l’any 1936.
Impulsor de la premsa republicana de masses, fundà el 1930 ‘La Rambla’, una publicació que pretenia lligar els conceptes d’esport i ciutadania per a millorar la societat del seu temps, i oferí la seva folgada posició econòmica en el compromís social i polític a partir de la defensa i la dignitat de la persona. En aquesta faceta periodística a ‘La Rambla’, Sunyol intentava fer pedagogia catalanista a través de la crònica esportiva. Va ser una publicació polèmica i va ser suspesa per ordre del govern espanyol durant alguns anys. En el darrer article que publicà en la seva vida, el juliol de 1936, reafirmava la seva fe en els principis de llibertat i de democràcia social.
Portada del diari ‘La Rambla’, amb motiu de la Constitució del Parlament de Catalunya. (Imatge: www.espaimacia.cat).
Es desconeix on es trobava el dia del cop d’estat feixista (18 juliol 1936), però es creu que creuà accidentalment el front dins d’un automòbil en el decurs del 6 d’agost de 1936. Sunyol, junt amb el periodista de ‘La Rambla’, Ventura Virgili, el xofer i un tinent republicà, quan visitaven el front foren detinguts per tropes franquistes a la serra de Guadarrama; tots quatre foren afusellats sense judici previ. Fins i tot, després de mort se li va obrir un expedient en virtut de l’aplicació de la ‘Ley de Responsabilidades Políticas de 9/2/1939.
(Imatge: www.webdelcule.com)
Com a homenatge al seu barcelonisme i catalanitat, una penya barcelonista de Palafolls duu el seu nom. El 3 de desembre de 2011, el FC Barcelona li reté un homenatge al Camp Nou, abans d’un partit contra el Llevant.
(De Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure)
****************
(Imatge: www.racocatala.cat)
06.08.2011 – Declaració institucional del FC Barcelona amb motiu del 75è aniversari de la mort de Josep Suñol.
Amb motiu del 75 aniversari de l’afusellament del president Josep Suñol, el FC Barcelona vol recordar la seva figura, com a gran dirigent de l’esport català i com a president del nostre Club representa el compromís del FC Barcelona amb valors de llibertat, democràcia i també el compromís del món de l’esport amb el civisme i la cultura, especialment a través del seu setmanari ‘La Rambla’, des del qual va difondre el lema “Esport i Ciutadania”.
Plantilla del Barça 1935-1936. Els triomfs durant la República: quatre campionats de Catalunya. ( Imatge: www.fcbarcelona.es).
Avui, 75 anys després de la seva mort, volem honorar la seva memòria, també des de la feina diària, amb la implicació en projectes culturals i solidaris. Josep Suñol va ser el gran precursor de la idea que el món de l’esport havia d’estar compromès amb el món ciutadà, i que tant els organismes esportius, com els Clubs, els seus dirigents i els propis esportistes s’havien d’implicar en les reivindicacions cíviques, culturals i catalanistes.
El FC Barcelona vol ser fidel a la seva memòria i als valors que va impulsar. De fet, el concepte ‘Esport i Ciutadania’, del qual Suñol en va fer bandera, ha perdurat fins els nostres dies i inspira molts dels projectes socials i solidaris que porta a terme el FC Barcelona a través de la seva Fundació.
Des de l’àrea institucional del Club, i a través del seu vicepresident, s’han mantingut reunions amb la família del President Suñol i amb la Fundació que presideix el seu fill, Josep Suñol, i que dirigeix Margarita Ruiz Combalia, per tal d’organitzar en els propers mesos un acte institucional d’homenatge a la seva figura amb motiu del 75è aniversari de la seva tràgica mort. Tanmateix, el Club cedirà les seves instal.lacions per presentar una biografia del president Josep Suñol.
Setanta-cinc anys després de l’afusellament a mans de les tropes franquistes, Josep Suñol, el nostre president màrtir, és i serà sempre un exemple i una font d’inspiració per a tots els barcelonistes i ciutadans d’aquest país.
Descansi en pau.
President Sandro Rosell i junta directiva del FC Barcelona
Racó Català – Fòrums
*******************
12/06/2011 – La Rambla homenatja el president màrtir en el tram més culer. (Imatge: www.cules.dk).
D’entre la desena de plaques de record a barcelonins i ‘ramblistes’, només una, aquesta, està incrustada a la mateixa vorera. Potser per això passa tant desapercebuda. La làmina rememora la mort tràgica de Josep Sunyol i Garriga, president del Barça quan va esclatar la Guerra Civil que va ser afusellat després que, per error o bé traït pel xofer, creués les línies enemigues durant una visita al front republicà. Sunyol, de qui no s’han trobat mai les restes mortals, va ser diputat d’ERC al Congrés i fundador de “La Rambla”. Aquest rotatiu tenia la redacció al número 133 (la placa se situa just davant) i els diumenges congregava al passeig molts curiosos, pendents dels resultats de la lliga que s’anunciaven, crec, en una pissarra.
(Barça – Ara.cat)
************************
(Imatge: josepbargallo.wordpress.com)
<<El president de la Fundació Esport i Ciutadania, Mario Romeo, juntament amb l’exconseller de la Generalitat, Josep Bargalló, la cap de redacció de la revista Sàpiens, Sònia Casas, l’historiador Antoni Batista i el periodista Jordi Badia, entre d’altres, han anat aquest dissabte (agost 2011) a Guadarrama, al lloc on va ser assassinat fa just 75 anys Josep Sunyol i Garriga, el que era president del Barça i diputat d’Esquerra Republicana que les tropes franquistes van afusellar. En l’homentage que li han fet, han , han deixat una ofrena floral i han netejat les pintades que uns vàndals van fer al seu monòlit…>>.
(l’Ara – www.ara.cat)
Fets continuats i repetitius en el decurs de la penosa història d’Espanya, nació de nacions constretes i amargades. Espanya contra Catalunya? o, sempre contra Catalunya.
Un recent ‘post’ anterior: La liquidació de la Mancomunitat de Catalunya durant la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Sempre contra Catalunya.
El vídeo
Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/gSvFXFVS0O0
************************************************************************************
El Deure i la Glòria
<<El transport és així una indústria que serveix i afecta a l’interès nacional. Les lleis i la política federals han expressat l’interès nacional pel transport, particularment durant els darrers vuitanta anys…, mitjançant la promoció i desenvolupament de mitjans apropiats tals com carreteres de primer ordre, vies aèries i aquàtiques; mitjançant la regulació de tarifes i serveis; i mitjançant una política general governamental relacionada amb les tributacions, assignacions, treball i competició. Un programa comprensiu de transports sempre deu tenir en compte tots aquests elements de política pública>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).
(Imatge: www.taringa.net)
El caos dels transports nord-americans
Estats Units – Nova York – Dia del Treball
(Imatge: noticias.aollatino.com)
<<Durant la darrera sessió del Congrés es vàren adoptar disposicions per situar el nostre programa d’ajuda federal a les carreteres sobre una base fiscal més profunda. Es van iniciar passos per millorar les operacions de les nostres agéncies reguladores mitjançant una reorganització, i així mateix es va iniciar un moviment per fer front a les necessitats de les nostres ciutats en el seu transport de masses. Per Ordre Executiva, recentment vaig coincidir autoritat al Departament de Comerç perquè projectés un programa de transport d’emergència>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).
El vídeo
Si tenen a bé, poden veure el vídeo següent: http://youtu.be/WsoyXjTpvzE
***********************************************************************************************
El naixement d’una nació. Què és Catalunya
* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Una manera alhora tradicional i pedagògica d’entrar en el que pot haver-hi al segle XIV català és estudiar l’obra de Bernat Metge i el seu context.Prenent el secretari de Joan I com a punt de referència, es tractaria de veure, primer, l’evolució dels models culturals que fa servir aplicats a la seva concepció del fet literari: des del ‘Llibre de Fortuna e Prudència’, en noves rimades i en llengua occitanitzant, tot construït a base de fonts tòpicament medievals, a ‘Lo Somni’, en bella prosa dialogada a l’estil antic i bastit amb materials que remeten, entre d’altres, a Boccacc i a Ciceró. (Ulisses, 11).
* LA PREGUNTA.- Què s’entén per ‘els funcionaris cultes de la Cancelleria’?
Bernat Metge
(Imatge: www.biografiasyvida.com)
* LA CITACIÓ.- “El foc de l’infern és un foc fred”. Octavio Paz
(Imatge: hijodefuego.blogspot.com)
***********************************************************************************************
Els colors del món
(Imatge: www.duranilleida.org)
No es tracta només de polítics que cobren de forma puntual, cada mes, els seus considerables emoluments i dietes vàries mercès als imposts dels ciutadans; no es tracta només dels senyors Barack Obama, David Cameron, José Manuel Durao Barroso, Herman Van Rompuy, Mariano Rajoy, Artur Mas, Josep Antoni Duran i Lleida, Soraya Sáenz de Santamaría, Maria Dolores de Cospedal o Alicia Sánchez Camacho…;no, no i no! Vostès ja ho saben això! Es tracta de la força imparable dels milions de ciutadans de la nació catalana que volen avançar des d’una veritable democràcia. No des d’una autonomia de pantomima i d’una democràcia maltractada. La força imparable de milions de ciutadans de Catalunya -un 90 per cent-, que el 9 de novembre d’aquest any, demanen poder fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir: anar a votar per decidir com volen que sigui la seva estimada nació, constreta i amargada, de tota la vida: Catalunya. Es tracta de la força imparable del poble, de la democràcia, el raciocini, l’enteniment, la pau i el diàleg. I si s’ha arribat fins aquest punt, és perquè qui ostenta la força del poder absolut, ha fet i està fent les coses molt i molt malament. Quan es menysprea d’aquesta manera el valor de la paraula, és un pecat i agravi contra qui no pot fer ús d’aquest sagrat do.
