Imposició de la Gran Creu de Sant Raymond de Penyafort -Sant dominic català- a Presidents emèrits del Tribunal Constitucional espanyol. (www.tribunalconstitucional.es).

 

Espanya, nació de nacions constretes i amargades, amb un Estat únic, té els instruments necessaris per defensar als ciutadans de Catalunya que vàren ratificar  la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia? Té els instruments necessaris per defensar els 7.600.000 ciutadans de la Catalunya pagadora, que el 9 de novembre de 2014, volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar? Té els instruments necessaris per defensar a una Catalunya que no vol ser una autonomia de pantomima, com pretenen els dirigents governamentals del ‘Partido Popular’? Té, l’Estat, els instruments necessaris per defensar, sense entrebancs, la convivència democràtica, així com viure i desenvolupar-se en una veritable democràcia europea? Té, l’Estat, els instruments necessaris per defensar les aspiracions i anhels de milions de ciutadans de Catalunya que, mitjançant la democràcia i la pau, volen anar a votar el 9 de novembre de 2014? Té, l’Estat espanyol, amb el Govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, els instruments necessàris per reconèixer, acceptar i reparar els greus errors comesos contra la Catalunya  pagadora? 

 

Els dirigents del Govern central del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, parlen molt de sobirania i poc de democràcia. El diumenge 9 de novembre d’aquest 2014, Sant Teodor, 7.600.000 ciutadans de Catalunya demanen poder fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar. Per dues qüestions molt clares. La primera, contestar si volen que la nació catalana sigui Estat. Fonaments que Catalunya ja va començar a edificar, des de l’any 1914, amb l’establiment constitucional de la Mancomunitat de Catalunya i, fins el 1925, en que va ser liquidada per la dictadura del general Miguel Primo de Rivera. Així mateix, l’altra dictadura -Espanya és un país de dictadures-, la del colpista general Franco, que va destruir a sang i foc l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 1932, després d’una guerra ‘incivil’ que va provocar un milió de morts i l’ensorrament total d’Espanya, la democràcia i la llibertat.

Catalunya, la nació catalana, segueix lluitant per ser Estat. És una aspiració infrangible. Els ciutadans de Catalunya ja han dit no a una autonomia de pantomima, que és la que ens voldria encolomar el Govern central, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del ‘Partido Popular’. La segona qüestió i davant l’actitud continuada -des de l’any 2006- de sempre contra Catalunya per part del ‘Partido Popular’, és si aquest Estat que vol ser i serà Catalunya, els seus ciutadans volen que sigui independent. Una consulta democràtica i dues preguntes. Prediqui el que prediqui el president Rajoy -l’únic argument que esgrimeix per guanyar eleccions és anar sempre contra Catalunya- la nació catalana no retrocedirà mai més.

Qué els diran als 7.600.000 ciutadans de Catalunya, a Europa i al món? Que aquests ciutadans són correctes i bons a l’hora d’aportar, cada any, 18.000 milions d’euros -un 8,5% del PIB català- en imposts que no tenen retorn per part del Govern central, però, que no són correctes i bons a l’hora de voler fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir? Què són bons per pagar, però, que no ho són per anar a votar el 9 de novembre del 2014, sobre allò que volen votar?

Segons que va informar l’ACN, mitjançant el rotatiu ‘El Punt Avui’, el ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruiz Gallardón, va aprofitar l’acte d’imposició de la Gran Creu de Raimon de Penyafort -Sant català- a sis expresidents del Tribunal Constitucional (TC) per advertir els independentistes que l’Estat espanyol “disposa dels instruments necessaris per defensar -des del més estricte respecte a la Constitució i als drets que reconeix- la sobirania nacional que resideix al conjunt dels seus ciutadans”.

El ministre de Justícia espanyol es refereix a l’independentisme. També hauria de referir-se al fet de que des de l’any 2006 cap aquí, el nombre d’independentistes a Catalunya ha crescut entre un 85 i un 90 per cent. I per què? Doncs per la campanya del ‘Partido Popular’ a tot Espanya i atiant en contra de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Ho vàren fer des de l’oposició i sense cap respecte per una Llei Orgànica -d’obligat compliment- el qual projecte ja havia estat revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya; retallat i aprovat pel Congrés i el Senat; sancionat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Així i tot, els dirigents del ‘Partido Popular’, van portar la Llei Orgànica davant el Tribunal Constitucional no renovat. Així i tot, sabent la seva ratificació per part del poble català, com és que el recurs del ‘Partido Popular’ va ser acceptat a tràmit? Des de l’any 2006 al 2010, quatre anys per emetre la pitjor sentència.

Espanya, nació de nacions constretes i amargades, amb un Estat únic, té els instruments necessaris per defensar als ciutadans de Catalunya que vàren ratificar l’Estatut d’Autonomia? Té els instruments necessaris per defensar els 7.600.000 ciutadans de la Catalunya pagadora, que el 9 de novembre de 2014, volen fer ús del seu sagrat i democràtic dret a decidir i anar a votar? Té els instruments necessaris per defensar a una Catalunya que no vol ser una autonomia de pantomima, com pretenen els dirigents governamentals del ‘Partido Popular’? Té, l’Estat, els instruments necessaris per defensar, sense entrebancs, la convivència democràtica, així com viure i desenvolupar-se en una veritable democràcia europea? Té, l’Estat, els instruments necessaris per defensar les aspiracions i anhels de milions de ciutadans de Catalunya que, mitjançant la democràcia i la pau, volen anar a votar el 9 de novembre de 2014? Té, l’Estat espanyol, amb el Govern del ‘Partido Popular’, amb poder absolut, els instruments necessàris per reconèixer, acceptar i reparar els greus errors comesos contra la Catalunya pagadora? Té, l’Estat, els instruments necessaris per defensar als ciutadans d’aquells partits que, per tal d’aconseguir majoria absoluta, són capaços de provocar la ruptura de relacions i la convivència entre Espanya i Catalunya?

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/URS9t3sDFuk

***********************************************************************************************

 El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

El caos dels transports nord-americans, preocupació de l’Administració Kennedy 

 

 <<…També el creixent ús dels automòbils per fer front a les necessitats del transport urbà són causa d’una altra congestió de les carreteres i carrers, i això impedeix que el servei de transport urbà massiu faci ús d’aquestes carreteres vitals i carrers amb soltesa de moviments…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962). 

 

(Imatge: www.bohemia.cu)

 

<<…Un resultat d’aquests canvis d’emplaçament ha estat el canvi en les normes del viatje urbà. Antigament, la gent treballava principalment al llarg de corredors que irradiaven des del centre de la ciutat. Avui tot això està canviant de manera notable. A més dels tradicionals moviments del suburbi a la ciutat, hi ha gran massa de gent que travessen la ciutat i que sovint no pot utilitzar els existents mitjans de transport. També el creixent ús dels automòbils per fer front a les necessitats del transport urbà són causa d’una altra congestió de les carreteres i carrers, i això impedeix que el servei de transport urbà massiu faci servir aquestes vitals carreteres i carrers amb soltesa de moviments…>>. (President John F. Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washignton, D.C., 4 abril 1962).

   

Florida, Miami, Nord-Amèrica

(www.xixerone.com)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/yBaH00TD7Nw

 

————————————————————————————————————-

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- Entre els factors culturals homologables en certa mesura amb l’humanisme i elements que li eren totalment aliens, caldria arrenglerar l’obra d’uns quants personatges fortament marcats per la <<nova cultura>> i generalment formats a Itàlia: el cardenal de Girona, Joan Margarit i Pau (Girona, 1422-Roma, 1484), historiador de les antiguitats de la península i forjador d’un concepte d’Espanya en perspectiva catalano-aragonesa; Ferran Valentí (Mallorca, ?-1476), que traduïa Ciceró i esgrimia el mestratge de Leonardo Bruni; Felip de Malla (Barcelona, 1370-1431), predicador cultíssim i barroc; Pere Miquel Carbonell (Barcelona, 1434-1517), bibliòfil i cronista; Jeroni Pau (Barcelona, ?-1497), poeta llatí admirat a la mateixa Itàlia…El vulgar català no ocupa pas sempre un lloc preeminent en l’obra d’aquests autors, si fem excepció de Valentí de Malla. (Ulisses, 11).

 

* LA PREGUNTA.- I pel que fa a elements que li eren totalment aliens a l’humanisme, quins autors podríem citar?

 

* LA CITACIÓ.- “Escriure és buscar la sort”. Georges Bataille.

 

(23neomarxismo.blogspot.com)

 

***********************************************************************************************

 

 

Els colors del món

 

 

(Imatge: ordorenascendi.blogspot.com)

 

 

(Imatge: espanatalcual.blogspot.com)

 

Repressió cultural i lingüística: Sempre contra Catalunya

 

 

Un aspecte especialment brusc i significatiu de la Primera Dictadura espanyola (13 de setembre de 1923 – 28 de gener de 1930), fou la repressió contra el catalanisme polític i cultural. Si les distitucions, empresonaments o deportacions de personalitats catalanes foren notòries, probablament encara es veurien superades per la clausura de les més importants institucions representatives del país. Fer una llista exhaustiva d’aquests fets seria inacabable. Citem només alguns casos ben populars i diferents: destitució de Georges Dwelshauvers (1867-1937) i de molts altres professors de la Universitat Nova de Barcelona que s’hi van solidaritzar, exili dels membres de la junta del Col.legi d’Advocats per haver-se negat a publicar la ‘Guia judicial’ en castellà, empresonament del president i secretari del CADCI (Centre Autonomista del Comerç i de la Indústria), destitucions i multes a nombrosos alcaldes, etc… (Ulisses, 11). (En el proper ‘post’ continuarem destacant fets de la repressió cultural i lingüística contra Catalunya, durant la Primera Dictadura).

***************************************************************