Díez – Gallardón – Fernández Díaz

(Imatge: www.eleconomista.es)

Deu romandre tan i tan ocupat el president Rajoy amb la qüestió de la consulta sobre la nació catalana Estat  -Estats Units d’Amèrica- que no li ha donat temps, després de 7 mesos, contestar al requeriment en forma de 20 preguntes de la representant i portaveu d’UPyD, Rosa Díez. Cosa important, efectuades en seu parlamentària: el Senat. Tan antic com d’una respectabilitat extraordinària i així, albirem aquella assemblea de patricis que formava el consell suprem de l’antiga Roma. O bé, una de les dues cambres de què es compon el parlament en certs estats moderns. Si trascendental és el Senat per la democràcia, no menys ho deixa de ser una representant del poble que el primer d’agost de 2013, va fer una interpel.lació en forma de 20 preguntes concretes al President del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Si en el seu torn de rèplica, el president, no les va contestar, ha tingut 7 mesos per fer-ho devant el ple extraordinari del Congrés, que és des d’on vàren ser exposades.

Els representants del poble i de la democràcia han d’exercir el seu càrrec polític d’una manera immaculada. Haurien d’actuar d’una forma immaculada. Persones d’ànima immaculada. Amb aquests ideals hem de creure i anar a votar, sinó, els ciutadans i contribuents formarem part d’un immens i apretat galliner, amb l´única possibilitat d’un ensordidor escataineig perdut en els limítrofs dels vents tramuntanals. I això s’ha de posseir amb una claredat fora d’ordre, quan el poble vagi a les urnes per elegir els seus representants. I que, a més a més, són polítics amb sous molt elevats i que no deixen de cobrar de manera puntual. No deixa, doncs, de ser causa d’estranyesa que el president Rajoy  que és reuneix tot sovint amb representants del Parlament i la Comissió Europeus, així com amb representants polítics mundials, no hagi contestat després de 7 mesos i de 3 estacions pel mig -estiu, tardor, hivern, una en falta per els 4 concerts de Les Quatre Estacions, de Vivaldi- a les 20 preguntes de la senyora política Rosa Díez.

De totes maneres també és d’estranyar que la representat i portaveu d’UPyD, no hagi reclamat des del faristol del Congrés i del Senat, la contestació de les 20 qüestions mitjançant les quals vol que els ciutadans de les nacions d’Espanya, escoltin de la boca del president si en el ‘Partido Popular’ hi ha hagut comptabilitat B, si ell o altres dirigents de la seva formació han cobrat sobresous incompatibles amb la Llei d’Incompatibilitats o per què el ‘Partido Popular’ va contractar Luis Bárcenas “ocho días después de que éste renunciara con carácter definitivo a ser tesorero”. Així, Rosa Díez, va exigir Rajoy que “asuma su responsabilidad” i digui “toda la verdad” perquè fins ara -el va acusar- “ha negado los hechos para ocultar sus errores o para minimizarlos”.

Aplaudiments

(Imatge: imeldarodriguezescanciano.blogspot.com)

La representant Rosa Díez, que se sàpiga, i després de 7 mesos no ha reclamat en el nom dels seus votants i de tots els benvolguts demòcrates que estimen la transparència, la democràcia, el comportament exemplar dels seus representants i dirigents polítics, la tasca ben feta, una major i més gran consideració cap a els ciutadans de les nacions d’Espanya, una manera d’obrar, d’ésser, d’algú, que es considera que pot ésser imitat sobretot pels joves que són la representació esperançadora de les futures generacions, doncs, no ha  reclamat les respostes a les seves preguntes al president Rajoy. Ni tampoc una contumaç reclamació per la posada en marxa d’un Comitè d’investigació elegit pel Congrés i el Senat.

 

El president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, amb el president Mariano Rajoy. És urgent la restitució i el restabliment de la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de l’any 2006 i referendat pels seus ciutadans

(Imatge: www.huffingtonpost.es)

De totes maneres, la representant i portaveu d’UPyD, Rosa Díez, està molt ocupada per posar encamellades a les justes aspiracions dels 7.600.000 ciutadans de la nació catalana que volen fer ús del sagrat i democràtic dret a decidir. Anar a votar en la consulta del dia 9 de novembre de 2014. Els ciutadans de la nació catalana, de cap manera, faran marxa enrere. El diàleg és ja gairebé impossible amb els dirigents del ‘Partido Popular’ que vàren portar al Tribunal Constitucional no renovat, la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat i retallat pel Consell Consultiu de la Generalitat; aprovat pel Parlament de Catalunya, retallat i aprovat pel Congrés i el Senat, sancionat pel rei i REFERENDAT! pels ciutadans de Catalunya.

No hi ha cap dubte que cal la restitució i restabliment de la Llei Orgànica, d’obligat compliment, de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Urgent! La passivitat inútil és la causa de la mediocritat i l’endarreriment. I, en el cas present, de l’allau independentista de Catalunya.

Les 20 preguntes

 La representant i portaveu d’UPyD, Rosa Díez, amb Alfonso Alonso, portaveu del Grup Popular en el Congrés de Diputats.(Imatge:www.libertaddigital.com)

 

1.- ¿Puede usted afirmar que no hay contabilidad B en el Partido Popular?

2.- ¿Puede usted afirmar  que ni usted ni nadie de la cúpula del PP y/o del Gobierno cobraron sobresueldos con cargo al PP? Caso contrario, ¿puede usted afirmar que los sobresueldos respetaron en todo momento la Ley de Incompatibilidades?

3.- ¿Por qué contrató el PP al exsenador Bárcenas 8 días después de que éste renunciara con “carácter definitivo” a ser tesorero por su implicación en el caso Gürtel? (el 16 de abril de 2010, según la vida laboral de Bárcenas en la Seguridad Social? ¿Qué puesto desempeñó?

4.- ¿Por qué el Partido Popular siguió pagando los abogados (hasta diciembre de 2012, 338.571 euros) a una persona que renunció a ser tesorero por su implicación en un importante caso de corrupción política y ya no era ni siquiera militante de la formación?

5.- ¿Le parece correcto que un partido político -máxime con responsabilidades de gobierno- simule contratos, como reconoció abiertamente Dolores de Cospedal? ¿Piensa depurar responsabilidades internas por un fraude como es la simulación contractual?

6.- Algunos de los destinatarios del dinero que figuran en la contabilidad de Bárcenas han reconocido la veracidad de los apuntes. Ud. mismo dijo en su día que “todo es falso, salvo algunas cosas”. ¿Cuáles son ciertos y cuáles no?

7.- ¿Se reunió usted con el Sr. Bárcenas y con el Sr. Arenas tras hacerse públicos los primeros indicios que relacionaban al Sr. Bárcenas con la financiación ilegal de su partido?

8.- ¿Tuvo usted conocimiento de que diferentes empresarios acudían a la calle Génova a hacer donaciones económicas en efectivo? ¿Puede usted afirmar que esa información es falsa?

9.- ¿Tuvo usted conocimiento de que se había destruido el libro de visitas de la calle Génova? ¿Ha exigido explicaciones a quien dio la orden de destruirlo? ¿Por qué mintió la dirección del PP afirmando que la Ley de Protección exige la destrucción mensual de esos libros? ¿Ha exigido usted responsabilidades a quien mintió al respecto?

10.- ¿Puede usted afirmar que ni conoció ni dio el visto bueno a esas donaciones anotadas por el tesorero designado por usted en el 2008?

11.- ¿Puede usted afirmar que sus campañas electorales del 2004, 2008 y 2011 no fueron financiadas en parte con dinero negro del Partido Popular?

12.- ¿Es cierto que el Sr. Bárcenas le llamó a usted por teléfono el 10 de mayo de 2012 y le pidió que facilitara que su esposa, Rosa Iglesias, accediera privadamente cuando fue a declarar en la Audiencia Nacional?

13.- ¿Tiene relación esa supuesta llamada con el hecho de que la Sra. Iglesias fuera recogida en su domicilio por un inspector de la policía que le acompañó a esa primera cita en la Audiencia Nacional y le facilitó el acceso privado al despacho del Juez Ruz?

14.- ¿En qué fecha y a través de qué medio tuvo conocimiento el Gobierno y usted mismo del resultado de la Comisión rogatoria de las cuentas de Luis Bárcenas?

15.- ¿Conocía usted el resultado de la comisión rogatoria cuando el 18 de enero de 2013 le mandó un mensaje telefónico a Luis Bárcenas que decía: “Luis lo entiendo. Se fuerte. Mañana te llamaré. Un abrazo”.

16.- ¿Por qué mantuvo usted la comunicación personal con el Sr. Bárcenas cuando éste ya estaba imputado por su presunta relación con un caso de corrupción política y financiación ilegal del Partido Popular y se conocían sus cuentas en Suiza?

17.- ¿Puso usted en conocimiento del juez los requerimientos del Sr. Bárcenas por si constituyeran un delito de incitación a manipular la justícia o intento de soborno?

18.- ¿Tuvo usted conocimiento de las supuestas reuniones celebradas en el mes de diciembre entre Luis Bárcenas y destacados responsables de la Oficina Nacional de Investigación del fraude quienes le habrían asesorado sobre como acogerse a la amnistía fiscal?

19.- ¿Es cierto, como se establece en uno de los mensajes que intercambió con Luís Bárcenas, que fue usted mismo quien dio instrucciones para que mantuviera un despacho y una secretaria en la sede del PP de la calle Génova tras haverse apartado, supuestamente, del Partido Popular?

20.- ¿Por qué mintió al asegurar el 25 de enero de 2013 en una entrevista en Punto Radio al afirmar que no recordaba cuanto tiempo llevaba sin hablar con Bárcenas? (Le había enviado un mensaje desde su teléfono personal tan solo siete días antes).

——————————

Només 2 preguntes. Per qué, transcurreguts 7 mesos, el president Rajoy encara no ha contestat a les 20 preguntes? Si la representant Rosa Díez sabia que no serien contestades, per què les va formular en el Senat?

 

El vídeo

Si tenen a bé, poden puntejar les adreces de vídeo següents: http://youtu.be/H_wO0peVTFE

 

 

***********************************************************************************************

 

El Deure i la Glòria

 

<<…govern, del poble, pel poble, i per el poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

El caos dels transports públics nord-americans, preocupació de l’Administració Kennedy

<<Es necessitarà temps perquè la major part de les zones metropolitanes organitzin els esforços que a tals efectes es requereixen. Potser es necessiti encara més temps per crear agències públiques amb poders adequats per a desenvolupar, finançar i administrar nous sistemes de millorats transports públics…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).

El president John F.Kennedy i l’expresident General Dwight D. Eisenhower

(Imatge: www.milenio.com)

 

<<Reconeixent aquesta greu situació, també recomano que el Congrés, durant un període de tres anys, autoritzi a l’administrador de Vivendes perquè efectuï concessions econòmiques d’emergència: a) quan hi hagi una urgent necessitat d’ajuda als existents mitjans de transport o serveis que puguin deixar de ser assequibles per propòsits de transports; b) sempre que un programa oficial estigui sent preparat activament; y c) quan els mitjans o equip adquirit sota aquesta concessió d’urgència s’espera vagin a ser necessitats en el nou sistema…>>.

<<Per tal de permetre una major flexibilitat als departaments estatals encarregats de les carreteres en l’ús dels fons d’ajuda federal per fer front a les necessitats de transport urbà, recomano a més que la llei federal d’ajuda a les carreteres sigui esmenada per permetre un ús més extens de fons secundaris d’ajuda federal en l’ampliació del sistema secundari en les zones urbanes…>>. (President John F.Kennedy, Missatge especial al Congrés, Washington, D.C., 4 abril 1962).

L’East Village de Manhattan

(Imatge: www.ara.cat)

 

 

El vídeo

 

 Si tenen a bé, poden puntejar l’adreça de vídeo següent: http://youtu.be/OZpmRd0_oHw

 

Educació, educació i millor educació

*********************************************************************************************************************

 

El naixement d’una nació. Què és Catalunya

 

 

* LA RESPOSTA a la pregunta de la setmana anterior.- La cultura del Renaixement i del Barroc pot ésser entesa, i, de fet, ho ha estat sovint, com a producte històric de l’humanisme. En aquest sentit, l’humanisme és la base de la cultura del Renaixement i del Barroc: dóna els continguts fonamentals del sistema educatiu vigent i és la principal ocupació del sector lletrat dels savis de l’època: els filòlegs. Cal estudiar, per tant, l’un i els altres a les terres de parla catalana durant els segles esmentats. És el programa que va formular Jordi Rubió en la seva comunicació al VIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó. (Ulisses, 11).

* LA PREGUNTA.- L’humanisme en la cultura catalana al segle XVI ens ve línia Salamanca-Alcalà de Henares?

 

* LA CITACIÓ.- “Primer ve el menjar, després la moral”. Bertold Brecht.

 

 (Imatge: www.youtube.com)

 

*********************************************************************************************************************

Els colors del món

 

Sempre contra Catalunya

(segueix del ‘post’ interior)

El cop d’estat del general Miguel Primo de Rivera, 13 setembre 1923. Sempre el mateix. Espanya nació de nacions constretes i amargades, endarreriment constant

(Imatge: www.fdomingo.jazztel.es)

Als ulls del general Primo de Rivera, la cultura i la llengua pròpies dels Països Catalans eren perilloses, els intel.lectuals catalans eren sediciosos, el poble català tenia una tendència innata a deixar-se emmetzinar per idees antipatriòtiques, separatistes. I tot això que Primo de Rivera no havia sabut veure quan feia de capità general a Catalunya, ho descobrí en arribar a Madrid. De tota manera, una simple llista enumerativa no és suficient per fer una exacta valoració de fets. Apropant-nos-hi més, es pot observar que l’objectiu primordial fou la neutralització del catalanisme popular, alternant, però, amb una certa tolerància -fruit probablement del menyspreu, de la ignorància o de la feblesa- envers les manifestacions de caire més intel.lectual o culte…

Remarquem, finalment, que la repressió, en la majoria dels casos, no fou massa violenta, però sí activa i contundent. I aquesta persecució cultural fou doblement enutjosa, perquè, en produir-se, els Països Catalans vivien un procés de personalització i recuperació d’uns trets propis força esperançador. I dèiem doblement enutjosa, perquè cal afegir-hi que d’ençà de temps els catalans no contemplaven unes prohibicions tan radicals i sistemàtiques entorn de la seva forma d’ésser i d’expressar-se. (Ulisses – Enciclopèdia de la Recerca i la Descoberta).

 La dictadura del general Primo de Rivera va fer tancar, el 1925, l’estadi de Les Corts.Sempre contra Catalunya

(Imatge: www.elperiodico.com)

 

En el decurs d’un partit del FC Barcelona, el general i dictador Miguel Primo de Rivera, va ordenar la clausura de l’estadi blaugrana i, durant 6 mesos! Sempre contra Catalunya.

**********************************************************