Lluís Maria Xirinacs, cèlebre escolapi desafecte a la jerarquia eclesiàstica i antifranquista pacífic que es declarà en vaga de fam. (Imatge: commons.wikimedia.org).

El general i dictador Franco. Les conseqüències de 40 anys de dictadura són la causa, encara avui, de l’endarreriment i greus problemes territorials, econòmics i socials d’Espanya nació de nacions constretes i amargades. La manca de diàleg i de converses davant les aspiracions del 90 per cent dels ciutadans de Catalunya, amb el seu Estatut d’Autonomia ‘referendat’ i ‘sentenciat’ pel Tribunal Constitucional no renovat, provenen de la manera de pensar, governar i actuar de segles anteriors.  

(Imatge: musimerides.tumblr.com)

La mort del general Franco, el 20 de novembre de 1975, obrí un període de gran vitalitat política en què la població catalana va lliurar-se, per mitjà de tota mena de manifestacions individuals i col.lectives, de caràcter cívic, laboral i de cultura, a la reclamació incondicional de l’autonomia política i de les llibertats formals que el règim franquista tenia segrestades. Aquesta iniciativa popular esmerçà fins a l’exhauriment les dues úniques vies que tenia a l’abast: les manifestacions a la via pública i l’organització incessant d’instàncies polítiques. El 22 de novembre, les Corts de Madrid proclamaren rei d’Espanya Joan Carles I, el qual atorgà un exigu indult que produí una gran decepció i una onada de protesta duta a terme per obrers, estudiants, les universitats mateixes, organitzacions com l’Assemblea de Catalunya, Justícia i Pau, Captaires de la Pau; per individualitats com Lluís Maria Xirinacs, cèlebre escolapi desafecte a la jerarquia eclesiàstica i antifranquista pacífic que es declarà en vaga de fam; per les associacions de veïns, que tingueren una influència cabdal en tot el període que comentem. Protesta pública i afirmació cívica eren indestriables. El desembre mateix, es produïren el Manifest del País Valencià en declaració de la catalanitat dels valencians, i la convocatòria del Congrés de Cultura Catalana, que aplegà la majoria dels intel.lectuals catalans.

Per raons metòdiques, la fi del període de derogació del franquisme se sol situar en el 15 de juny de 1977, data de la celebració, a tot l’Estat espanyol, d’eleccions legislatives. Irresistible progrés dels rengles antifranquistes i gran duresa repressiva foren dues constants del període, una dialèctica entre el poble i el poder que sols es resolgué en taules, les quals trobaren expressio en una <<llei de reforma política>>, del novembre de 1976, propiciada per Adolfo Suárez, cap del govern espanyol per designi reial i partidari de trnaformar el règim autàrquic espanyol en una democràcia de tipus occidental.

<<democràcia a l’espanyola>>

Durant el 1976, no hi hagué dia sense manifestació. El discurs del president del govern de Madrid, Carlos Arias Navarro, del 28 de gener, amb el seu anunci que arribaria la democràcia, però <<democràcia a l’espanyola>>, decepcionà un cop més els catalans. Les manifestacions populars es redoblaren: per mitjà de la cançó, com els recitals multitudinaris de Raimon, de Lluís Llach i d’altres; amb manifestacions en exigència de la llibertat d’extressió; amb la reclamació d’ajuntaments democràtics. El mes de maig es caracteritzà per la campanya de Pax Christi contra la tortura, així com per la celebració, a Barcelona, de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, d’un ressò notable.

Marxa de la Llibertat

Durant l’estiu, tingué lloc la Marxa de la Llibertat, iniciativa política unitària sostinguda per diverses entitats cíviques i partits polítics, que recorregué el Principats, el País Valencià i la Catalunya nord-pirinenca en reivindicació dels drets nacionals i democràtics dels Països Catalans. A Gandia, tingué lloc el Primer Encontre d’Escriptors Catalans. Tampoc no cessaren les expressions a favor de l’objecció de consciència.

El saló de corones del palau ducal de Gandia, de gom a gom.

(imatge: www.saforissims.org)

A finals d’any, hom aconseguia un succés memorable: la supressió del sinistre Tribunal d’Ordre Públic. Ultra que de crisi política, l’any 1976 fou de pregona conflictivitat social, desfermada per una àmplia irrupció dels efectes recessius de la depressió econòmica occidental. El 1976 ha estat l’any de major nombre de vagues dels Països Catalans. La mort mateixa del general Franco degué actuar com estímul psicològic que féu esclatar les energies acumulades durant anys de conspiració i reconstrucció d’unes substantives xarxes organitzatives de treballadors. D’aquell esclat vaguístic, havia de sorgir, paral.lelament a la dels partits polítics i de les associacions populars, la legitimació dels sindicats i del marc constitucional i jurídic de les relacions laborals de signe democràtic. La jornada del Primer de Maig encara fou asprivament reprimida per les forces de l’ordre, a tot arreu. I encara per reivindicació laboral, a Elda, la policia feu un mort. A frec de l’acció policial, hi havia l’extrema dreta, organitzada en grups diversos, tenaç, que actuava com a força repressora amb impunitat, adés contra persones i adés contra institucions. Les seves ràtzies anaven de calar foc a llibreries o assaltar locals d’associacions de veïns fins a la persecució i agressió individual.

La dictadura del general Franco crea el ‘Tribunal de Orden Público’ (TOP), dedicat específicament a jutjar els opositors polítics. (Imatge: lahemerotecadelbuitre.com).

(Imatge: www.minutodigital.com)

“torpedinar la il.lusió i l’esperança”

El juliol de 1976, el govern de Madrid, presidit per Adolfo Suárez, atorgà una amnistia més amplia que l’indult reial del 1975, però no pas l’amnistia plena que hom reclamava. Tot l’esforç popular en exigència de l’amnistia i la justícia social, en defensa de la llengua i les llibertats polítiques no havia guanyat sinó una fita, per més que decisiva, dins un procés reivindicatiu que encara continua. (Ulisses, Enciclopèdia de la recerca i la descoberta). 

Adolfo Suárez: per damunt de tot, la democràcia, la voluntat del poble, el diàleg i les converses. Va ser amenaçat i forçat a dimitir.

 (Imatge: www.diariodesevilla.es)

**********************************************