Pere Portabella, 85 anys, vetat per la Diputació de Granada, governada pel ‘Partido Popular’

 

 

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 11 de febrer de 1929), director, guionista i productor de cinema. (Imatge: www.directe.cat)

Es comença per canviar-li el nom a l’idioma català i s’acaba en una dictadura. Tal com va fer a l’Aragó la majoria absoluta i poder absolut del ‘Partido Popular’, amb la llei de llengües d’Aragó i amb l’absurditat de canviar-li la denominació a la llengua catalana pel llarg nom que deriva en l’acrònim Lapao. La dreta radical, autoritària, centralista i nacionalista espanyola, mai ha sabut governar a Espanya.

Actituds inacceptables del temps del franquisme que mostren la cara d’una democràcia espanyola de baixa qualitat. Fets continuats que fan posar la cara vermella com un tomàquet, als ciutadans que estimen i creuen en una veritable democràcia.

 

La presentació del llibre ‘Victus’, vetada a Utrecht (Holanda)

 

 

Realment dóna la sensació que retrocedim als temps de la dictadura franquista. “És un assumpte seriós, que tendeix a la censura”, va afirmar Juliette van Wersch, l’editora de Sánchez Piñol autor del llibre “Victus”, al diari ‘NRC’. “Una conversa pública entre un autor i el seu traductor es van boicotejar des de l’estranger”, va dir la responsable de l’editorial, que va afegir que és  “lamentable i incomprensible” aquest fet.

I tant! Que és lamentable i incomprensible que a l’Europa del segle XXI, l’ambaixada espanyola a Holanda, hagi vetat la presentació del llibre ‘Victus’, que l’autor Albert Sánchez Piñol havia de fer a l’Institut Cervantes d’Utrecht. “Van trucar de l’ambaixada per dirme que cancel.laven l’acte perquè tenien por que es polititzés”, va reconèixer Sánchez Piñol i que ho va confirmar al diari l’ARA. L’escriptor va emplaçar a l’ambaixada a donar explicacions, i va lamentar els fets. “És molt trist que passin aquestes coses”, va dir, perquè es tracta “d’un acte cultural, literari”.

Albert Sánchez Piñol (Imatge: www.directe.cat)

 

I tant! Que és molt trist que passin aquestes coses. No és gens enfortidor pel prestigi d’Espanya, nació de nacions, el fet esmentat. Per cert, i pel bon nom d’una transparència democràtica, qui va donar l’ordre de vetar la presentació del llibre ‘Victus’? L’Institut Cervantes d’Holanda ajorna ‘sine die’ aquesta presentació? L’oficina Comercial dels Països Baixos, els empresaris i inversors holandesos, com viuen aquest tema tant lamentable i tant comentat pels diaris d’Holanda?

El director, guionista i productor, Pere Portabella i Ràfols, vetat a Granada

 “Nada de malentendidos, es un veto a mí y a mi película. El poder cree que puede hacer lo que le dé la gana y el PP està borracho de poder” (Pere Portabella).

 

 

L’àrea de Cultura de la Diputació de Granada, el qual responsable és José Torrente García (‘Partido Popular’), va vetar la presència del veterà cineasta Pere Portabella (Figueres, 1929) en la sessió de clausura d’un cicle de projeccions organitzat conjuntament amb el Museu Reina Sofía, de Madrid, titulat ‘Memoria del descrédito’. Portabella havia de parlar sobre ‘El sopar’, una pel.lícula rodada l’any 1974 i que explica l’encontre de cinc expresos polítics del franquisme.

Portabella (segon de la dreta, amb bastó) com a membre del jurat ‘Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009). (Imatge: es.wikipedia.org).

 

Segons que explica el diari digital ‘andaluces.es’, Portabella, vinculat a Granada des que l’any 2008 va dirigir a la Huerta de San Vicente, lloc d’estiueig de la família García Lorca, el curtmetratge ‘Mudanza’, va decidir mantenir la projecció d’El sopar’ per a contribuir “a la recuperación en Granada de la memoria histórica”. El cineasta va explicar que, segons els correus electrònics intercanviats, “la prohibición fue decidida por instancias superiores”, és a dir, pel responsable polític de l’àrea de Cultura de la Diputació de Granada. El diari digital ‘andaluces.es’, explica que el director d’aqueste àrea, José Torrente, no va respondre a la invitació del diari perquè expliqués la seva versió sobre els fets.

 

“Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar”

 

“En Granada rodé hace años ‘Mudanza’, un corto en homenaje a Lorca. Y ahora, años después, ocurre esto… Para la gente del PP mi película ‘El sopar’ es como un tiro porque el veto es a mí y a mi película. En el comportamiento hay un punto de chulería pero sobre todo mucho de ignorancia. Como son intolerantes no quieren aprender”va explicar Pere Portabella desde Barcelona. “Tienen miedo de la cultura y eso quiere decir miedo de pensar, de cultivar el pensamiento crítico. La decisión ha sido una memez y un veto tajante”, va insistir Portabella.

 A ‘Mudanza’ Portabella posa a l’espectador a la Huerta de San Vicente, la casa museu de Federico García Lorca. (Imatge: hildyjohson.ferfoto.es).

 

L’article 20 de la Costitució, bandejat

 

 

Com es pot veure en els dos casos esmentats, -Albert Sánchez Piñol i Pere Portabella-, hi ha una vulneració de l’article 20 de la Constitució Espanyola i que posa de manifest una democràcia espanyola de baixa qualitat. Ho posa de manifest davant les institucions europeas. També es vulnera aquest article quan al País Valencià i a les Illes Balears -Països Catalans per llengua, història i cultura- els governs amb poder absolut del ‘Partido Popular’, han fet tot el possible i amb pressió punitiva inclòs, com en el cas del País Valencià, per clausurar les emissions de TV3 (Televisió de Catalunya) i Catalunya Ràdio, després de 25 anys d’emissió gairebé ininterrompuda.

Manifestació a favor de TV3 (Televisió de Catalunya) al País Valencià. (Imatge: www.ara.cat).

 

Vista aèrea de la manifestació “Sí a TV3!” convocada a València per Acció Cultural del País Valencià en defensa de les emissions de TV3 a la Comunitat Valenciana i a favor de la llengua i la transparència.(Imatge: www.que.es).

 

(Imatge: blogs.elpunt.cat)

 

De ben segur que tots els ciutadans demòcrates de les nacions d’Espanya -estimar la democràcia que tant va costar aconseguir-, no estan d’acord amb aquest retorn d’una manera de fer del franquisme i que així ho expresaran a les properes conteses electorals. No deixa de ser rar que ‘Ciudadanos’ i ‘Podemos’, no diguin ni ‘piu-piu’ sobre aquesta situació. Ho veuen perquè l’independentisme segueix creixent!

————————————————————————————

El Deure i la Glòria

 

 <<…govern, del poble, pel poble, i per al poble…>>

 

Abraham Lincoln

(Gettysburg, 1863)

 

 

<<…Ni això afecta només a les potències nuclears. Aquests assaigs contaminen l’aire de totes les persones i de totes les nacions, de les nacions compromeses i de les que no ho estan, sense el seu coneixement i sense el seu consentiment. Això és per lo que la continuació de les proves atmosfèriques fa que tants països considerin a les potències nuclears igualment danyoses, i tenim esperances de que aquesta prevenció capaciti a aquests països a veure els problemes del món amb més claritat, al mateix temps que tot el món pugui respirar més fàcilment…>> (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

 

Treballar per la justícia social i per la pau

John F.Kennedy, John Kenneth Galbraith, and Jawaharlal Nehru, in a photo. (Imatge: ctchoolaw.blogspot.com).

 

Pau, Paz, Peace

 

 En tercer lloc, aquest tractat pot ser un pas cap a la prevenció de que s’escampin les armes nuclears cap a altres nacions que encara no les posseeixen. Durant els propers anys, a més de les actuals quatre potències nuclears, hi haurà un nombre petit però significatiu de nacions que posseiràn mitjans intel.lectuals, físics i financers per produir tant les armes nuclears com els mitjans de servir-les a altres. S’estima que, en el temps, moltes altres nacions seran capaces de posseir aquests o altres mitjans per obtenir espoletes nuclears, amb la mateixa facilitat que avui dia poden ser comprats míssils mitjançant una simple operació comercial…>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, Washington, D.C., 26 juliol 1963).

 

Contaminació radioactiva. Prova nuclear francesa

(Imatge: www.otromundoesposible.net)

 

 

El vídeo

 

Si tenen a bé, poden veure els vídeos següents:

ZhmamM5Kt68

73AG5a4ZdRo

—————————————————————

 La veritat, tota la veritat i res més que la veritat

 

 

“Nunca fue la nuestra lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantes”. ( Rei Juan Carlos I, en el discurs de lliurament dels premis Cervantes, any 2001).

<<Remarquem que, amb l’expressió “la nuestra”, el rei de tots els espanyols es referia, és clar, a la llengua castellana. No eren seves, doncs, les altres llengües de l’Estat?>>. (‘El Punt Avui’).

 

1716

 

“Sin que se note el cuidado”

 

El Decret de Nova Planta, de 16 de gener de 1716, es limitava a obligar el castellà en l’administració de justícia (“Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana”), però de seguida es van donar instruccions secretes -ideades pel fiscal general José Rodrigo Villalpando- per tal d’imposar la llengua castellana, tot i reconeixent la dificultat, perquè com que “a cada Nación parece señaló la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

Tal com afirma Jordi Monés, es començava, d’aquesta manera, a bastir l’edifici castellanizador, començant pels graus superiors i per les classes dirigents. Dins d’aquesta línia s’inscrivia el nou corpus legal segons el qual se suprimien totes les universitats catalanes i es creava una nova universitat a Cervera, centre que va ser controlat pel Consejo de Castilla des del primer moment. Foragitat dels graus superiors de l’ensenyament, el català, considerat com una llengua menor, es mantingué viu a les escoles de primeres lletres, municipals i parroquials, i en l’ensenyament de la doctrina cristiana.  (‘Presència’ – ‘El Punt Avui’). 

 2015

 

 

 

 La Generalitat de Catalunya ha enviat el contingut íntegre de l’informe previ al Comitè d’Experts del Consell d’Europa. (Imatge: www.racocatala.cat).

 

—————————————————————