La “catalanofòbia empresarial” i els inefables separadors
19 desembre 2015 per Enric Figueras
(segueix del ‘post’ anterior)
Manuel Pizarro
Gas Natural va intentar comprar Endesa i el PP va mirar d’aprofitar-ho per guanyar les eleccions. Cap dels dos va aconseguir l’objectiu (ara.cat)
Manuel Pizarro, l’expresident d’Endesa, y Mariano Rajoy, en un acto en 2008. (EM)
“Mai seré empleat de la Caixa”. Amb aquesta proclama es va defensar Manuel Pizarro, que era el president d’ Endesa quan el 5 de setembre del 2005, tot just fa deu anys, Gas Natural va llançar una oferta pública d’adquisició (opa) per comprar la primera elèctrica d’Espanya. Era un dilluns al matí després de la tornada de les vacances d’estiu. La companyia de gas va convocar amb urgència els mitjans per anunciar l’operació més important al mercat espanyol, oferint 22.000 milions d’euros per l’elèctrica. El que era una simple operació empresarial es va convertir en el tret de sortida d’un serial polític i econòmic.Salvador Gabarró, president de Gas Natural aleshores i encara ara, va dir que l’operació es tancaria en nou mesos, el que dura un embaràs. Manuel Pizarro va contestar que era una relació no consentida i que hi havia la possibilitat d’un avortament… (segueix). (ara.cat).
Aznar i Pizarro
Sede de Endesa, després la més gran empresa energètica española eléctrica, ara, pertany a la italiana Enhel. ‘Antes italiana que catalana’
ara.cat
<<catalanofòbia empresarial>>
Així ho va manifestar el després president d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Josep Lluís Carod-Rovira, quan l’any 2006 va opinar que la opa llançada per l’empresa alemanya E.ON sobre Endesa compte amb el <<beneplàcit>> de l’espanyola amb l’objectiu de contrarrestar la de Gas Natural, el que va considerar com <<un exemple de catalanofòbia empresarial>>. El líder d’ERC va assegurar que quan es va anunciar l’opa de Gas Natural per comprar Endesa -la gran majoria de clients són de Catalunya-, <<hubo alguna autoridad del Partido Popular que dijo que la dirección de la empresa no podía estar fuera del ‘territorio nacional’ y alguno afirmó que (si fuera) una empresa francesa o americana, de acuerdo, no una catalana>>. Els un si, els altres no. Els independentistes són visibles, els separadors invisibles.
<<A veure si s’aclareixen…>>
www.elmundo.es
Josep Lluis Carod-Rovira, con el Rey en Zarzuela. (EFE)
<<A veure si s’aclareixen, si Catalunya forma part de l’Estat espanyol, haurien d’estar contents perquè tot entra dins la mateixa unitat de mercat>>, va opinar Carod, qui va apuntar: <<si resulta que som una altra cosa, que ho reconeguin d’una vegada>>. Carod- Rovira es va preguntar si una empresa alemanya llança una opa sobre Endesa <<això romp o no la unitat de mercat?>>.
“Que vingui una empresa de fora de l’Estat espanyol a fer-se càrrec d’una porció amb gran pes econòmic del sector de l’energia…això no és rompre la unitat de mercat que tant prediquen el ‘Partido Popular’ i alguns dirigents del ‘Partido Socialista Obrero Español’?, va advertir el dirigent d’Esquerra.
El resultat: després d’una altra campanya que va portar a terme el ‘Partido Popular’ contra la compra d’Endesa -provinent de l’antiga Fecsa, de Catalunya-, cinc anys de processos judicials i, fins i tot, intervenció de la Comissió Europea, ara, Endesa és propietat de la italiana Enhel amb el 95% de participació.
Ja ho veuen, antes italiana que catalana. Els efectes d’aquest fet injust, erroni i contrari a la lliure empresa i de mercat, han estat clarament separadors. A Espanya, nació de nacions constretes i amargades, no reconegudes ni acceptades, tot va així. Sempre contra Catalunya per aconseguir més i més vots.
Sempre contra Catalunya per aconseguir més vots. Sempre contra la nació catalana per aconseguir majories absolutes i poder absolut. Sempre contra la llengua catalana que comparteix l’ensenyament amb la castellana i que tant bé s’ensenya a Catalunya. La dreta radical, centralista i nacionalista espanyola mai ha sabut governar a Espanya. Res de diàleg ni entesa. La Catalunya pagadora, pagar i callar, 16.000 milions cada any que no tenen retorn. Ara, però, la finestra de l’independentisme ja és oberta.
Amb la situació d’immobilisme del govern del ‘Partido Popular’ davant el problema espanyol amb la nació catalana, davant del bilió d’euros del deute espanyol, davant dels 16.ooo milions d’euros que , cada any, marxen de Catalunya i no tornen, davant de les 5.149.000 persones a l’atur a Espanya segons l’EPA i la taxa del 22,37% de desocupació segons l’Institut Nacional d’Estadística, davant de la baixada estrepitosa dels salaris a nivells dels anys seixanta i de les pensions, davant del referèndum prohibit que en nom de la llibertat i de la democràcia demanen els ciutadans de la nació catalana, davant l’immobilisme del president Rajoy i del seu govern, cal un canvi polític urgent via eleccions generals.
“Hem obert la finestra, volar depèn de nosaltres“
(El bloc de Jordi Coronas)
El vídeo
La llibertat
———————————————————————–
(següent ‘post’: La por, encara, a la llengua catalana)
————————————————————————————————————————————————
Els colors del món
Voluntaris amb l’estrella
Palamós Gent Gran – Hospital Comarcal de Palamós
(Foto: Laura García)
Es tracta dels voluntaris de la Caixa de Pensions. Jubilats i empleats en actiu que són el més gran potencial d’aquesta Institució catalana de 111 anys. A ‘la Caixa’, saben molt de números i de tants per cent; de gràfiques i d’inversions; d’innovacions i de caixers automàtics que funcionen millor que els dels Estats Units d’Amèrica; d’estalvi i previsió, valors i assegurances; d’oficines d’última generació i de recursos humans; d’operacions creditícies i d’estranger; de serveis a les empreses i de tota classe de pensions pel poble. Per això són la Caixa de Pensions. Aquest va ser, l’any 1904, el més important objectiu de la seva fundació: les pensions per a un poble i uns obrers maltractats brutalment, que havien d’anar a la vaga i que en aquells anys patien greus conflictes d’injustícia social i vagues.
es.wikipedia.org
Caixa de Pensions, de Via Laietana a
Barcelona, capital de la nació catalana
I de mà de les pensions, l’Obra Social que ha estat una constant des de la seva fundació. Primers en activitats d’estalvi i financeres, primers per l’obra social amb 500 milions d’euros de destinació. Ho confirma el gran reconeixement a Espanya -nació de nacions- i l’internacional, d’aquesta extraordinària institució catalana. La primera fundació privada espanyola, la segona europea i la tercera del món.
Jornada de recollida de residus
Una vintena de voluntaris han participat a la iniciativa, organitzada pel Departament d’Agricultura i l’Obra Social ‘la Caixa’
En l’actualitat són més de 6.800 les persones -empleats i jubilats de l’entitat, així com els seus familiars i amics- que desinteressadament formen part dels voluntaris de ‘la Caixa’, totes elles pertanyen a alguna de les 40 associacions de voluntaris en les diverses províncies espanyoles que constitueixen el programa.
En la imatge dels ‘colors del món’ un grup de voluntaris del Baix Empordà, acompanyen a un grup de persones amb edats entre els 90 i 100 anys residents al centre sociosanitari Palamós Gent Gran-Hospital Comarcal de Palamós i que, enguany, compleix 10 anys de la posada en funcionament d’aquest centre.
El complex Palamós Gent Gran fa deu anys
Han lliurat al Banc d’Aliments 2.230 euros recaptats amb un calendari solidari
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Dures realitats de pobresa i injustícia social
<<És impossible aconseguir un veritable progrés mentre milions de persones no tenen oportunitats i altres obliden les seves obligacions>> (JFK)
Pau, Paz, Peace
<<Malgrat l’enormitat d’aquests problemes i de la nostra pesada responsabilitat, el poble dels Estats Units ha de sacrificar-se relativament poc. Menys de l’u per cent del nostre pressupost federal està destinat a ajudar a mig hemisferi. És el poble d’Amèrica Llatina el que ha de dur a terme l’angoixant procés de reformar institucions i no nosaltres. És el poble d’Amèrica Llatina el que ha d’establir programes de desenvolupament i mobilitzar les seves totals fonts de riquesa per finançar tals programes i no el poble dels Estats Units. És el poble d’Amèrica Llatina les quals ciutats i camps, llars i cercles governamentals hauran de suportar l’ona de xoc del ràpid canvi i del progrés i no el poble dels Estats Units. És el poble d’Amèrica Llatina el que tindrà que modificar les tradicions de segles i no el poble dels Estats Units. I, certament, nosaltres, als Estats Units, no podríem fer menys quan és tant el que es juga per tantes persones>>. (President John F.Kennedy, Associació Interamericana de Premsa, Miami Beach (Florida), 18 novembre 1963).
El vídeo
———————————————————————