Des de l’Estatut ratificat i massacrat, la foscor de la tempesta que no cessa
3 octubre 2016 per Enric Figueras
Ponç Pilat, el de la Judea. Qui es renta les mans sobre un infern que ara es troba a tota pressió i a tota màquina? És l’ambició del poder absolut des de la nació castellana. És l’ambició del poder absolut de la dreta radical, centralista i nacionalista espanyola. Lloances al nacionalisme espanyol ,i, mensypreu i cops als altres nacionalismes de les nacions immemorials que formen Espanya. Pretendre ofegar l’autonomia de la nació catalana. Per què aquestes nacions han de romandre constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades? O és que amb democràcia -feble democràcia- han renunciat a ser grans nacions per continuar sent les dependents regiones del franquisme? Mentre aquestes nacions immemorials no siguin reconegudes i acceptades, la unitat d’Espanya -unitat imposada- seguirà sent una entelèquia.
blogs.elpunt.cat
La dreta radical, centralista i nacionalista espanyola mai ha sabut governar a Espanya. Sempre que governa, hi ha un cataclisme. Repassin la història hi ho veuran. És degut a l’ambició pel poder absolut i a voler governar d’esquena a la nació catalana. Hi ha qui ja s’han cremat. Ja va inclòs en els elevats emoluments que cobren i de manera puntual cada mes. No, no és el mateix per als qui formen part d’aquest atur de més del 23%, un milió de llars sense ingressos a les nacions d’Espanya constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Tres milions de nens a Espanya viuen en risc de pobresa o exclusió. Tretze milions de ciutadans estan en risc de pobresa o exclusió. El 60% dels fills d’immigrants a Espanya estan en risc de pobresa. En cinc anys de govern del Partido Popular amb majoria absoluta, incapaços d’aprovar una llei contra la pobresa. Mentre, més discussions i baralles pel poder absolut en el camí cap a la mediocritat i al desastre.
cat.elpais.com
Vora el mig milió de nens catalans es troben en situació de pobresa o en risc d’exclusió social
www.elpuntavui.cat
Remarca que la inversió governamental en famílies és del 0,9% del PIB a Catalunya, mentre que a l’Estat és de l’1,4 i la mitjana europea és del 2,2%. Això sì, 16.000 milions -8,5% del PIB català- surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya i no tenen retorn per part de l’Estat central. Un sistema de finançament injust, desigual i caducat constitucionalment.
En cinc anys de govern del Partido Popular amb majoria absoluta, incapaços d’aprovar una llei contra la pobresa, però, si que han portat lleis socials i contra la pobresa energètica, demanades per la societat civil catalana i aprovades pel Parlament de Catalunya, al Tribunal Constitucional espanyol
Rajoy almuerza en el Congreso con Posada, García-Escudero, Lesmes y Pérez de los Cobos
És el suspens de l’Estat centralista retrògada que només vol governar amb poder absolut. Més de trenta (30) lleis socials, modernes, europees, consensuades amb la societat civil i aprovades pel Parlament de Catalunya, portades per Rajoy i el Govern espanyol del Partido Popular al Tribunal Constitucional. Sempre contra Catalunya. Pagar i callar.
És la penombra de l’Estat centralista retrògrada i amb poder absolut, que no fa ni deixa fer. Ja ho reciten a la nació castellana: El perro del hortelano no come ni deja comer. <<El gos de l’hortelà no menja ni deixa menjar>>, de Lope de Vega, 1618. Ara, però, estem al 2016 o a l’època de Gaspar de Guzmán y Pimentel comte-duc Olivares? El Partido Popular i Ciudadanos i ara sembla que una part del Partido Socialista Obrero Español hi volen tornar. Altra vegada i amb el govern, i govern en funciones -eternes funcions-, del Partido Popular, la penosa tragèdia de las dos Españas en ple segle XXI. La nació catalana està a anys llum de tot aquest viarany: un referèndum democràtic i treballar i donar feina a la gent mitjançant una expansió empresarial, en lloc d’una expansió funcionarial. Això ho hauran de comprendre i acceptar les 10 Comunitats autònomes -autònomes o regiones?- que reben més del que aporten.
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
La qüestió moral de la igualtat de drets pels ciutadans de qualsevol color
<<Aquells que res fan inviten a la violència com la vergonya. Aquells que actuen valentament són els que reconeixen la realitat d’uns drets>> (JFK)
<<Prediquem la llibertat a tot el món perquè en realitat estimem la llibertat, i estimem la llibertat aquí a la nostra casa; però, ¿serem capaços de dir al món o dir-nos uns al altres que aquesta és una terra d’homes lliures excepte pels negres?, ¿serem capaços de dir al món que ens manca ciutadans de segona classe excepte els negres?, ¿podrem presumir de que aquí no existeixen sistemes de castes o classes, que no tenim ghettos, ni raça que domini amb respecte als negres? (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, Washington, D.C., 11 juny 1963).
vanguardiadelpueblo.do
www.cubadebate.cu
Protestas en Detroit 1967
Hubo violentos choques en Missouri luego de que un negro murió a manos de un policía
www.lanacion.com.ar
El reverendo Jesse Jackson participa en una manifestación en Ferguson, Misuri, en protesta por la muerte del joven afroamericano Michael Brown por supuestos …
Funeral de Martin Luther King. Foto: Archivo
Decenas de afroamericanos protestaban en Misuri, mostrando una pancarta con los nombres de víctimas
derechoalderecho2010.blogspot.com
El movimiento por la lucha de los derechos civiles en Estados Unidos comenzó despues de muchos acontecimientos en contra de los afroamericanos.
derechoalderecho2010.blogspot.com
<<No és suficient donar la culpa a altres i dir que aquest és un problema d’un sector del país, o simplement deplorar els fets que esdevenen. S’acosta un gran canvi, i la nostra tasca, la nostra obligació consisteix aconseguir que aquest canvi o revolució sigui pacífic i constructiu per a tots>>. (President John F.Kennedy, discurs televisat a tota la nació, La Casa Blanca, 11 juny 1963).
———————————————————————
ART*******7
‘Ànimes en la foguera’
‘Twelve O’Clock High’
Boeing B-17 Flying Fortress
‘Twelve O’Clock High’ és una pel-lícula de guerra estatunidenca dirigida per Henry King, estrenada el 1949. Té com a argument les tripulacions de la 8th USAAF en l’època dels primers bombardejos sobre l’Alemanya nazi a partir d’Anglaterra.
Dresden
Els bombardeigs sobre territori alemany es van iniciar a partir de 1942 i van se duts a terme, bàsicament, per l’aviació britànica. Ara bé, va ser el 1945 que els aliats van decidir dur a terme un atac aeri masiu per tal de forçar la rendició. El cas més dramàtic va ser el bombaredeig de la ciutat de Dresden. L’atac aeri va tenir lloc els dies 13, 14 i 15 de febrer de 1945 i va ser realitzat per 1.300 bombamders, que van llançar més de 3.500 tones de bombres. La ciutat va quedar totalment cremada i es calcula que hi van morir entre 140.000 i 200.000 persones més que a Hiroshima i Nagasaki plegades. |
Argument
El 1949, el procurador americà Harvey Stovall (Dean Jagger) observa a l’aparador d’una botiga a Londres un gerro treballat. El compra, ja que aquest objecte li porta records. Va a la base aèria abandonada (fictícia) d’Archbury on ha servit durant la Segona Guerra Mundial. La pel.lícula fa llavors un flashback el 1942.ocdviewer.comHarvey Stovall (Dean Jagger)
El coronel Keith Davenport (Gary Merrill) era el comandant del 918è Grup de bombardeig de Boeing B-17. Enviat al combat poc després de la seva arribada, el 918è ha sofert fortes baixes, guanyant la reputació de ser un grup ‘gafat’ i, els ànims són per terra. La causa principal d’aquestes pèrdues és l’estratègia americana de bombardeig de precisió de dia per destruir blancs específics, més aviat que de procedir a bombardejos en ‘catifa’. Els B-17 volen a 10 mil metres recolzant-se en la precisió del seu visor de bombardeig Norden. (De Viquipèdia).
es.doblaje.wikia.comArchivo:Twelve O’Clock High – Coronel Keith Davenport.jpg
Davenport és un home proper als seus homes, preocupat per la taxa de pèrdues. Comprèn la necessitat d’arriscar la vida dels seus homes, però la seva comunió amb ells el posa a prova a cada pèrdua. Quan rep una ordre de bombardeig a baixa altitud (3.000m) per augmentar la precisió, Davenport es precipita al quarter general per demanar aclariments. El seu amic i mentor, el general Frank Savage (Gregory Peck), li indica que aquesta tàctica ha estat escollida per poder finalment destruir refugis de submarins. Davenport s’empassa els seus arguments i torna a Archbury.
‘La Colònia dels leprosos’
Com a continuació d’aquesta visita, el major general Patrick Pritchard (Millard Mitchell), que mana el VIII Bomber Command, va a visitar el 918è per a conèixer la causa de les seves dificultats. Després d’haver entrevistat Davenport i alguns tripulants, Pritchard s’adona que Davenport és el problema, per la seva sobreidentificació amb els seus homes. Relleva Davenport i a la tornada, demana a Savage (que havia dirigit els primers bombardejos americans) que agafi el comandament del 918è. I transfereix Davenport a un lloc d’estat major. Savage pren el seu nou comandament sent molt estricte sobre la disciplina. Tracta tothom tan durament que és detestat. És particularment dur amb el tinent-coronel Ben Gately (Hugh Marlowe), segon del grup. L’acusa de no haver secundat prou Davenport, d’haver-se escapolit i el porta a simple comandant de bord d’un bombarder anomenat La Colònia dels leprosos al que destina els membres menys capaços. Col.loca al seu lloc el major Joe Cobb (John Kellogg). Exasperats pel comandament de Savage, tots els pilots del 918è demanen el canvi de destí. Savage demana al major Stovall (Dean Jagger), de retardar les peticions de trasllat. Situant-se als límits del reglament, Stovall accepta. (De Viquipèdia).
Vegin la pel.lícula ‘Ànimes en la foguera’
Fi a la guerra, fi a les bombes, fi als assassinats de nens i de tantes persones, fi al bombardeig d’hospitals i malalts, fi als armaments. Si a la PAU.
End the war, end the pumps, end the killings of children and so many people, an end to the bombing of hospitales and sick. End arms. Peace, peace, peace.
———————————————————————-
-La frase-
<<La unitat espanyola té un vici d’origen: no és espontània, és una imposició>>.(Mossèn Josep Armengou).
www.bergactual.com
Mossèn Josep Armengou i Feliu, a l’orgue de Sant Pere.
———————————————————————