Trump-Rajoy, i, el castellà a la paperera?
14 febrer 2017 per Enric Figueras
A la recent i tant comentada conversa entre Trump i Rajoy no he sentit explicar si el ‘Spanish president’, li va retreure d’alguna manera al ‘President businessman’, el fet autoritari i gens democràtic de retirar la versió en castellà de la web de la Casa Blanca. Fins i tot a la ‘Harvard University’ no entenen com es pot fer -ordeno y mando-, semblant barbaritat en un país amb 52 milions d’hispanoparlants. <<Sorry, the page you’re looking for can’t be found>> (‘Disculpa la pàgina que estàs buscant no es pot localitzar’).
página web de la Casa Blanca
Entre nadius i no nadius 500 milions de persones parlen el castellà en el món, i que veuen com la seva llengua materna és menyspreada i ells també menyspreats per les mesures de l’actual president dels Estats Units d’Amèrica. La nova administració Trump ha ordenat també el tancament d’altres instruments de comunicació en castellà com el compte @LaCasaBlanca que tenia en Twiter o la seva pàgina Facebook. De ben segur que, d’aquí quatre anys, es podran tornar a obrir. Mentre, els 500 milions de parlants en llengua castellana, afavoreixen l’economia nord-americana i consumeixen productes nord-americans. També voten, és clar.
Jackie si parla en llengua espanyola
Mira que curiós que el cap del Govern espanyol que no sap dialogar ni treballar en equip per aconseguir resultats positius amb la Generalitat de Catalunya -només recursos, acusacions, tribunals, fiscals, advocats, jutges…- es va postular davant el president dels Estats Units a exercir d’interlocutor del seu país a Europa i Amèrica Llatina, així com en al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà. Ni més ni menys. La nació catalana, que forma part de les nacions que formen Espanya, és molt, molt, molt més a prop i es pot parlar en castellà i en català. No només en anglès.
Per cert, va defensar el president Rajoy la llengua castellana davant Mr. Trump? Del mur del segle V a.C. amb Mèxic, en van parlar?
Heraldo
Web de la Generalitat de Catalunya, en castellà. Rajoy ho ignora. I així va tot…
Escoltin, encara que a la Casa Blanca hagin eliminat la pàgina web en castellà, a la Generalitat de Catalunya la trobaran en català i en castellà, circumstància que ignora el president del Govern espanyol. Durant la conferència del Fòrum ABC, el president espanyol va demanar que la pàgina de la Generalitat estigui disponible tant en català com en castellà, cosa que ja passa. La pàgina gencat.cat està disponible en català, castellà, anglès i aranès. A la web de La Moncloa, en canvi, es poden trobar les pestanyes de català, gallec, euskera, però només apareix traduït el menú i no pas el contingut. En anglès, sí que es tradueix el contingut.
A la Casa Blanca el castellà, a la paperera?
Per cert, sap el president Donald Trump que l’atur a Espanya és del 22,7%? enfront del 5,5% als Estats Units d’Amèrica, del 4,8% a Alemanya, del 5,4% al Regne Unit, a França, 10,5%, 12,4% a Itàlia… A Espanya 22,7% això si, recursos i més recursos al Tribunal Constitucional contra lleis socials i econòmiques demanades pels ciutadans de la nació catalana i aprovades pel Parlament autonòmic (autonòmic?) de Catalunya, intervenció autonòmica i econòmica, recursos i més recursos, denúncies, advocats de l’Estat, fiscals, jutges, advocats, judicis, despropòsits…sempre contra Catalunya, sempre contra la nació catalana…Catalunya paga i calla… A Europa, quin far de riure…!
Jackie si parla en llengua espanyola
————————————————————-
El Deure i la Glòria
Progressos del Sud en la integració escolar
(Conferència de premsa del president Kennedy, 12 setembre 1963)
Aquell orgull i admiració mundials per la presidència dels Estats Units d’Amèrica
EUA, 4 set 1957 Little Rock Arkansas.
cb24.tv
Bobby Cain (centro) y otros once estudiantes afroamericanos se convirtieron en los primeros en asistir a una escuela de “solo blancos”, la Clinton High School, el 27 de agosto de 1956 en Clinton, Tennessee. /AFP
todoasombroso.com
On November 14, 1960, Ruby Bridges, a six-year-old was taken to school in New Orleans, USA, by an escort of federal police.
Los dirigentes de derechos civiles y sindicales que marcharon el 28 de agosto de 1963, incluyendo Martin Luther King Jr., Joseph L. Rauh, Jr., Whitney Young, Roy Wilkins, A. Philip Randolph, Walter Reuther, y Sam Weinblatt. Foto cortesía del Archivo Nacional y la Administración de Registros.
Los manifestantes sorprendieron por su disciplina y 5.900 policías asistieron, tensos, a una manifestación pacífica; los 4.000 soldados y marines listos por si acaso no fueron llamados.
Los congregados portaban pancartas en las que exigían ¡Derechos civiles efectivos, ya!
Amelia Boynton, la ‘matriarca’ de la lucha por los derechos civiles
“M’agradaria dir alguna cosa sobre el que ha passat a les escoles durant els últims dies. En les passades dues setmanes, s’ha portat a terme la integració en cent cincuenta escoles d’altres tantes ciutats del Sud. Evidentment, hi va haver algunes dificultats; però, en honor de la veritat, cal confessar que aquesta integració es deu a la majoria dels ciutadans i funcionaris públics d’aquestes comunitats, ja que la transició d’una situació a una altra es va realitzar amb absoluta comprensió i gran respecte cap a la Llei…” (President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 12 setembre 1963).
El presidente John F. Kennedy se dirige el 11 de junio de 1963 al pueblo estadounidense a propósito de los derechos civiles.
“…la tasca no va ser fàcil. Els sentiments a favor de la segregació és cosa que ha persistit durant les generacions, i en molts casos els dirigents d’aquestes comunitats han tingut que sobreposar-se a si mateixos, vèncer la seva repugnància i fins i tot la de la massa comunitària. En alguns casos els obstacles van ser encara més grans, fins al punt d’arribar a la interferència física. Però, el que en general va prevaler en aquestes ciutats del Sud no van ser els seus sentiments, sinó un gran respecte cap a la Llei. L’esforçat ànim i responsabilitat d’aquests dirigents de comunitat, evidentment, és un gran exemple per a tots els nens d’aquelles ciutats i pels nens de tot aquest país.”(President John F.Kennedy, Conferència de Premsa, 12 setembre 1963).
John Kennedy, Presidente Kennedy, Juan Loengard, Niños, Kennedy Boy, Décembre President, Famous Boy Scouts, Scout Greeting, Loengard Life
————————————————————
Sempre contra la nació catalana
Amputacions, a sang i foc
El govern de la Generalitat de Catalunya a la presó (1934)
Les nacions immemorials que formen Espanya, constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. Un desenvolupament humà, democràtic, social, econòmic i progressista en constant interrupció
El atroz desmoche: la destrucción de la Universidad española por el franquismo, 1936-1945 me parece una obra de lectura más que recomendable, y no sólo para los estudiantes y profesionales de la Historia. Cualquiera que haya tenido la fortuna de pasar por una universidad en nuestro país debería leer este libro para poder reconocer cuántas miserias anidaron en ella en aquellos años, y cuántas de aquéllas aún perviven. Como dice Fontana en el excelente prólogo que ha realizado para este libro: “la universidad franquista no se renovó después de la transición y optó, para disimularlo, por callar y esconder su pasado”.
Només la Universitat no es va renovar?
————————————————————-
NUESTRA “SENYERA” (BANDERA DE CATALUNYA)
