Problema i conflicte espanyol amb Catalunya: sous enormes, si; treball polític, zero
8 maig 2017 per Enric Figueras
El canvi climàtic provocat per una determinada manca d’intel.ligència i la irresponsabilitat humanes, provoca la progressiva destrucció de la vida del planeta Terra
We are with President John F.Kennedy
————————————————————
Immobilisme, centralisme, mediocritat. La dreta radical, centralista, nacionalista espanyola i amb poder absolut, mai ha sabut governar Espanya. Conflicte enorme assegurat. La història per testimoni. Ara, en un estat de pecats capitals degut a tantíssima corrupció, -les empreses de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, hauran de seguir treballant, negociant i venent a l’exterior, si poden- s’imposa cada vegada amb més claredat un canvi de govern central no centralista ni intervencionista, i, solucionador del problema i conflicte espanyol amb la Catalunya pagadora que rep molt i molt menys del que aporta. I no només el Govern espanyol, també, el seu president Mariano Rajoy. Ho han fet i ho fan molt malament. El cas del problema i conflicte amb Catalunya s’ha anat inflant, des de l’any 2006, com un titanosaure -Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya- ratificada pels ciutadans de la nació catalana i sentenciada degut al recurs del Partido Popular. Els constants recursos separadors i provocadors del conflicte continuat, així com la judicialització de la política. I, ara, som on som. Democràcia torpedinada. Estranyesa i perplexitat a la Unió Europea pel problema i conflicte espanyol amb Catalunya que, fins i tot, hi ha països que ja s’han ofert per ajudar a una mediació política. Immobilisme, centralisme, mediocritat. Catalunya, la immemorial nació catalana, segueix demanant al govern espanyol que posi una taula de treball per celebrar les sessions que facin falta per arribar a acords efectius. Rajoy no vol posa ni seure a la taula. Malament, molt malament.
Dinosoria
Des de l’any 2006 -Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya-, ratificada pels ciutadans de la nació catalana i sentenciada degut al recurs injust i innecessari del Partido Popular, i des de l’any 2011, el problema i conflicte espanyol amb Catalunya ha arribat a ser inflat com un titanosaure. La Unió Europea contempla amb estranyesa, estupor i perplexitat l’actuació del govern central i centralista del Partido Popular.
De la recollida de signatures, –para ir contra Catalunya decían los firmantes- i gran efecte separador, al pròxim referèndum democràtic en el que prendran part milions de ciutadans de la nació catalana i els que viuen per tot el món
Anys 2006-2011-2017: espectacular augment de l’independentisme a Catalunya i de l’acció dels separadors. Del 13,6% al 57,8%
El Partido Popular recoge en Sevilla la firma dos millones contra el Estatut d’Autonomia de Catalunya i Llei Orgànica de obligado cumplimiento, ratificada pels ciutadans de Catalunya. Rajoy: gran error després de gran error
Mariano Rajoy, junto a Javier Arenas (dcha.), en el inicio de la recogida de firmas en Cádiz. (Foto: EFE)
A más firmas más votos. Estratègia electoral equivocada, segons els resultats desestabilitzadors actuals
José María Aznar firmando. (FOTO: EFE)
Contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Mai els ciutadans de la nació catalana han signat contra l’Estatut d’altres nacions que formen la denominació Espanya
Rankia
Temps de rialles. Tiempos de risas
Blogs ‘El Punt Avui’
“ Más madera que és la guerra”! Més fusta que és la guerra! Más firmas que és la guerra! Més signatures que és la guerra! Más votos que és la guerra! Més vots que és la guerra! Más poder absoluto que és la guerra! Més poder absolut que és la guerra!
Moltes hores, temps de negociacions entre Partido Popular, Partido Socialista Obrero Español (escindit en dos grups) i C’s (si s’ajuntessin amb el Partido Popular donarien exemple d’estalvi). Esceneografia, autobombo. Más de lo mismo per aconseguir majoria i poder absolut portadors cap a una inestabilitat permanent. I, durant més de quatre anys, ni un minut dedicat a sessions de treball -democràcia efectiva- amb el Govern de Catalunya. Sous enormes, si; treball polític, zero. Immobilisme, centralisme i mediocritat. Sempre contra Catalunya, sempre contra la immemorial nació catalana. Constant desaprovació de la Comissió Europea i del Consell d’Europa.
Els ciutadans de Catalunya ratifiquen en un referèndum l’Estatut d’Autonomia i Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
elpais.com
Origen, causa, via morta i sense treballar per una solució democràtica
Federico Trillo (centro) y Soraya Sáenz de Santamaría, Partido Popular, presentan el recurso en el Tribunal Constitucional no renovado. Cras error separador d’escàs valor democràtic, fet injust i innecessari, causant d’onze anys d’inestabilitat política, econòmica i social i de l’actual embolic i problema espanyol amb Catalunya. Després d’onze anys l’independentisme democràtic i de dret d’expressió, creix a marxes forçades.
Directe!
Un intervencionisme sense raó, constant i desaforat
El Mundo
El fracàs de Rajoy amb Catalunya
Ja com a cap de l’oposició, fa 11 anys, va iniciar l’actual conflicte i problema espanyol amb Catalunya. Els ciutadans de la nació catalana, tal com la llei diu, van votar a favor del seu Estatut d’Autonomia. Un Estatut legal. Una Llei Orgànica legal. Després, recollida de signatures arreu de les nacions que formen Espanya, contra aquest Estatut. Els ciutadans de la nació catalana no van comptar per a res. Catalunya paga i calla. Recurs del Partido Popular, davant el Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació, contra l’Estatut legal de Catalunya revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Parlament de Catalunya, el Congrés dels Diputats, el Senat, ratificat pel rei i pels ciutadans de la nació catalana. Gran error de Rajoy. Gran error d’Aznar. Gran error d’un Partido Popular provinent d’Alianza Popular. Inici del fracàs de Rajoy respecte a Catalunya.
Quatre anys més tard sentència, després de diverses sentències provinents d’un radicalisme conservador. Anys 2011-2017 quatre anys perduts per part del president Rajoy per treballar cap a un enteniment just, necessari i d’actuació democràtica, malgrat les continuades demandes de Catalunya per fer-ho possible. Immobilisme total. Espanya, nació de nacions, hauria de ser quelcom més que un immobilisme que paralitza tot. Demandes presentades al president Rajoy pel president Mas (recursat, acusat, procesat, castigat, inhabilitat) i pel president Puigdemont. Immobilisme total. Recursos i més recursos, denúncies i més denúncies, caps de gabinet, advocats de l’Estat, tribunals, procesos, sentències, condemnes, càstigs, inhabilitacions… El gran fracàs de Rajoy i per la posteritat. Es veu que els ciutadans de la nació catalana són invisibles. Només són visibles a l’hora de pagar i d’aportar -els que més- al PIB espanyol. Després de no ser escoltats, el camí que queda és ben clar i els ciutadans del planeta Terra, que és rodó i no quadrat, ho comprenen i farien el mateix: referèndum. Preguntar als ciutadans de la nació catalana quin volen que sigui el seu futur polític, autonomia política (autonomia?), social, econòmic, sanitat pública, educació pública, serveis socials, recerca i investigació, impostos, autonomia (autonomia?), pobresa energètica, vivenda, ocupació, trens de rodalies, altres trens, corredor mediterrani…Política i no judicialització de la política. Expansió empresarial en lloc d’expansió funcionarial. Treball parlamentari per les lleis que demanen els ciutadans de la nació catalana -plena autonomia- i no recursades pel president Rajoy davant el Tribunal Constitucional espanyol (autonomia?).
L’any 2011 l’índex pel si a la independència de Catalunua era del 28,2%, en aquests moments és del 68,2%. El fracàs del president Rajoy i dels dirigents del Partido Popular, a la vista està. In sight is. Dimiteixin. Dimitan.
Romeva: ‘El tema català és un clam d’un poble que vol decidir democràticament el seu futur’
Catalan nation
————————————————————
El Deure i la Glòria
Actitud cap als negocis i enaltir el servei al poble de la presidència dels Estats Units d’Amèrica
<<Quan parlo de l’interès públic en aquests assumptes no estic utilitzant una frase simplement retòrica. Costa als Estats Units tres mil milions a l’any mantenir les nostres tropes, el nostre aparell defensiu i els nostres compromisos de seguretat a l’estranger. Si la balança comercial no s’inclina favorablement de la nostra part per finançar aquesta càrrega, tenim dues alternatives: primera, perdre or com ho hem estat fent fins ara; i, segona, iniciar la retirada dels nostres compromisos de seguretat>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
John F. Kennedy Presidential Library & Museum
AR6881-D. President John F. Kennedy, Prime Minister of India Jawaharlal, and Others During Arrival Ceremonies
1963 21 novembre president john f kennedy and first lady jacqueline kennedy shake hands with well wishers who lined the ramp at houston international airport to welcome them to the texas city ap photo recadrage
<<Per exemple, no considero que sigui antindustrial o anticomercial el vigorós compliment de les lleis antitrust. Aquests estatuts, que en la seva immemsa majoria posseeixen un passat històric que es remunta a temps anteriors a la Cambra de Comerç, es basen sobre la premissa de que un sistema d’empresa privada ha de ser plenament competitiu si ha de portar a la pràctica tot el seu potencial. I és natural que en aquestes importants indústries bàsiques, en les quals una o dues empreses poden controlar el cinquanta per cent de tota la producció nacional, que el Govern es preocupi perquè hi hagi competició. Però tot això redunda en benefici i interès de la indústria; i vostès saben molt bé que gairebé tota acció empresa de les activitats oposades als trusts, el mateix que les operacions empreses sobre aquest mateix aspecte per la Comissió Federal de Comerç, s’han basat sempre sobre queixes presentades pels mateixos industrials i comerciants. Per tant, tot això redunda en benefici dels interessos de la indústria així com en el del públic en general>>. (President John F.Kennedy, Cambra de Comerç dels Estats Units, Washington, D.C., 30 abril 1962).
————————————————————
Els colors del món
-
- La Fosca – Palamós – Costa Brava
—De bon matí—
(Foto: Ramon Prats)
————————————————————