Roques perilloses. Un avís del rei, desaprofitat. Una dimissió conseqüent. Retorn al segle XIX
29 setembre 2017 per Enric Figueras
C A T A L U N Y A/C A T A L O N I A
Primer Octubre 2017
La participació en el referèndum va ser del 43% malgrat la repressió
Dels 2.286.217 vots emesos, 2.044.038 van ser a favor de la independència (90%), segons els resultats definitius
El No va recollir 177.547 vots (7,83%) i 44.913 vots van ser en blanc (1,98%)
(Rotatiu El Punt Avui)
Ferit a Sant Càrles de la Ràpita per les càrregues policials
La ensangonada d’una dona davant l’Escola Infant Jesús de Barcelona, després d’una càrrega policial. Foo: ACN
Catalunya Diari
Manifestant ferit després de les càrregues policials d’ahir
Eldiario.es
Carregues policials al Referendum de l’1 octubre a Barcelona / Escola Ramón Llull
La Irreverent
Antidisturbios policia espanyola referendum Catalunya Catalonia
L’Audiència reobre la causa per les càrregues policials a la plaça de Catalunya
Càrrega policial contra una dona.
Más de 2 millones de catalanes logran votar y el ‘sí’ obtiene un 90%
EITB.EUS
01/10/2017
Además, otras 800.000 papeletas han sido incautadas por las Fuerzas de Seguridad y no han podido ser contadas. 844 personas han resultado heridas en la violenta intervención policial.
VOTS ESCRUTATS
(no definitius)
Sí
2.020.144 (90.09%)
No
176.565 (7.87%)
En blanc
45.586 (2.03%)
Nul
20.129 (0.89%)
Total
2.262.424
Cens
5.313.000
———————————————————————————————-
El proper mes d’octubre es compliran quatre anys d’un fet revelador d’una desastrosa situació política actual, que s’ha empès i llançat cap al món judicial i que, desgraciadament, encara perdura i a pitjor. El problema i conflicte espanyol amb la Catalunya més i més que pagadora; massa i massa pagadora -no rep el que li pertoca i necessita; no se li torna allò que se li ha de tornar- necessita una solució política no judicial. Necessita una solució política i no de denúncies, recursos i més recursos, advocats de l’Estat, fiscals, jutges, detencions, judicis, processos, càstigs, inhabilitacions, multes…que ja costen molts diners als contribuents. Es paga tot això amb diners procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya? Solucions de treball i més treball polític, que per això cobren enormes i puntuals emoluments.
cat.elpais.com
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, podria haver aprofitat per girar cap a un canvi de rumb, però, no va fer cas de l’avís del far de roques perilloses i va tirar pel dret. Després i ara. Resultat: al bell mig de les roques. Adéu a la terra de la pau, de l’estabilitat i del progrés. Malament, molt malament. I més quan la queixa, l’enuig, l’advertència i l’avís provenia del més alt representant de la monarquia parlamentaria. El cap de l’Estat i el titular de la Corona d’Espanya, el rei Joan Carles I. Any 2012, Dia de la Hispanitat a Madrid. Més tard arribaria l’avís d’un altre rei, Felip VI d’Espanya.
El rei, enfadat, demana explicacions a Rajoy per l’espanyolització de catalans de Wert. Les coses han anat a pitjor. Sempre contra Catalunya, immemorial nació catalana
L’episodi que va protagonitzar el després ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a l’afirmar que el Govern vol <<espanyolitzar els estudiants catalans>>
Després de l’afer contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -ratificat pel poble-, portat pel ‘Partido Popular’ al Tribunal Constitucional no renovat i sentenciat quatre anys després, la tensió contra Catalunya va seguir endavant
Es comença menyspreant el nom de la llengua catalana amb la qüalificacio de ‘lapao’ -llei de llengües d’Aragó-, ‘Partido Popular’, i s’acaba en el desastre i autoritarisme del poder absolut
<<El Rei no va perdre el temps i així que va poder va saludar Mariano Rajoy. Després de la desfilada militar va anar cap a ell per comentar les incendiàries declaracions del ministre al Congrés. Segons es veu a les imatges de la televisió, el cap de l’Estat demana explicacions a Rajoy sobre <<allò d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert>>. El cap de l’Executiu hi va respondre arronsant les espatlles. Tots dos van parlar de l’assumpte durant diversos minuts, una conversa en què tots dos van mostrar una cara seriosa i a la qual no van considerar oportú de sumar-se ni el ministre de Defensa, Pedro Morenés, ni tampoc la Reina Sofia, que en aquells moments eren al seu costat. Alguns mitjans de comunicació van voler veure una reprimenda del Cap de l’Estat a Rajoy per l’actitud de Wert>>. (Política-El Periódico).
Resultats: zero treball polític i augmenta la tensió
“Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert… Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet” (Rei Joan Carles I)
I moltes altres qüestions que comporta l’obsessió de governar contra Catalunya
<<Les intencions del ministre d’Ensenyament espanyol, José Ignacio Wert, porten cua. A Catalunya, però també a Madrid, on l’ombra de “l’espanyolitzar els alumnes catalans” ha planat durant la desfilada militar amb motiu de la Hispanitat. Tant és així que el rei, després de les salutacions de rigor a l’inici de la desfilada, ha pres pel bras el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i li ha demanat explicacions sobre la intenció d'”espanyolitzar catalans del pobre Wert”. Rajoy ha respost encongint-se d’espatlles.
20Minutos
<<La conversa encara ha continuat durant tres llargs minuts. Ni tan sols l’arribada de la reina ha tallat l’apart entre el cap de l’Estat i el president del govern espanyol. Només la irrupció del príncep Felip ha relaxat la situació per uns instants. La conversa entre el rei i Rajoy l’han captat les càmeres. Alguns mitjans, com ‘El País’, han anat més enllà i han afirmat, de la conversa, que el rei Joan Carles ha etzibat a Rajoy: “Això d’espanyolitzar els catalans del pobre Wert…Ja li he dit que està molt mal fet, el que ha fet”>>.(‘El País’).
El rei Joan Carles I no anava mal encaminat. Moltes altres coses estaven i són molt mal fetes. Governar contra Catalunya per part de Rajoy i del ‘Partido Popular’, ha portat a la situació actual. Tot i que cal dir que el ‘Partido Socialista Obrero Espanyol’ -molt poc socialista i molt poc obrer, ja ningú el coneix- i ‘Ciudadanos’, donen suport a Rajoy que va perdre la majoria en el Congrés dels Diputats. Per això passa tot el que està passant.
Blogs
<<La crisi, pel que es sap, va ser una decisió personal del rei. Es va preparar minuciosament, en secret, sense que ni Arias ni el país s’assabantessin.
Cuartas historias – blogger
Cuartas historias – blogger
Slideshare
Kaos en la red
Fue nombrado presidente del gobierno Carlos Arias Navarro ( del sector más inmovilista del franquismo, el denominado “bunker”)
20Minutos
Si en lloc d’abdicar l’anterior cap d’Estat, rei Joan Carles I, hagués cessat i demanat la dimissió al president Mariano Rajoy, la greu situació actual del conflicte espanyol amb Catalunya, -governar contra Catalunya- no s’hagués produït. Rajoy va cometre un gran error -molts errors- que un president de govern del segle XXI podia haver evitat. Escoltar i reconduir les aspiracions dels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana, en lloc d’utilitzar el menyspreu, els tribunals i la judicialització de la política. Mai Catalunya, immemorial nació catalana, havia estat tan lluny d’Espanya com ara. I la distància de separació cada vegada és més gran
El Rey pide “diálogo” con Catalunya y “no tener miedo” a una reforma constitucional
El rei regna, no governa, però, el president Rajoy va fer cas a l’anterior cap d’Estat, Joan Carles I? El rei Felip VI regna, no governa, però, el president Rajoy li fa algun cas? Algú fa cas del que demana el rei? Tots els representants del Congrés dels Diputats i del Senat, estan d’acord i ofereixen suport a l’actuació a Catalunya, immemorial nació catalana, del Govern de Rajoy? Han votat aquestes actuacions pròpies del segle XIX?
Ja, l’any 2012. Temps polític perdut, temps desaprofitat. “Una bel.ligerància que entén, va dir, per les estratègies electorals” (Príncep Felip). Catalunya <<no és un problema>> (Príncep Felip). “Demano a <<totes les institucions>> que ajudin a rebaixar les tensions
El resultat de portar, l’any 2006, per part del Partido Popular la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, al Tribunal Constitucional no renovat. Un Estatut revisat pel Consell Consultiu de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés dels Diputats i el Senat, ratificat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya, immemorial nació catalana.
El resultat de la recollida de signatures, per part de Rajoy i del Partido Popular, arreu de les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. “Firmar contra Catalunya,” deien. “A por ellos”, diuen ara.
Protesta massiva contra les detencions i la confiscació de paperetes de l’1-O
La Guàrdia Civil ha fet 15 detencions i s’ha endut 10 milions de paperetes d’una impremta de Bigues i Riells. Els agents han irromput al departament d’Economia, al de Treball i Afers Socials, al de Governació i al d’Exteriors, a l’Administració Oberta de Catalunya, a la secretaria d’Hisenda, a la direcció general de Patrimoni i al CTTI…
La intervención de las cuentas de la Generalitat bloquea proyectos de investigación en Cataluña
475 millones de euros, el impacto del bloqueo del Gobierno a las cuentas catalanas
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Cinquanta Estats lliures. La grandesa dels Estats Units d’Amèrica, enfront de la misèria del centralisme retrògrad, intervencionista, dominador i el fals autonomisme. Més expansió empresarial i menys expansió funcionarial
Discurs que el president John F.Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech that President John F.Kennedy was going to pronounce to give to the City Council, Legislative Branch and Dallas Graduate Research Center, November 22, 1963
John F. Kennedy Presidential Library & Museum
President John F. Kennedy Speaks at Arrival Ceremonies for Prime Minister of the Somali Republic, Dr. Abdirashid Ali Shermarke
<<…però avui en dia hi ha altres veus que es deixen escoltar sobre la Terra: veus que prediquen doctrines totalment divorciades de la realitat, absolutament inconvenients als anys seixanta; doctrines que aparentment pretenen que les paraules són suficients sense les armes; que la vituperació és tan bona com la victòria, i que la pau és senyal de debilitat. En una època en que el deute nacional està reduint constantment el seu pes sobre la nostra economia, aquesta gent contemplen el deute com l’amenaça més gran a la nostra seguretat. En una època en la que estem reduint considerablement el nombre d’empleats que serveixen a cada mil ciutadans, aquesta gent també temen més a les suposades hordes d’empleats de l’Estat que a les hordes dels exércits enemics>>. (President John F.Kennedy, discurs que anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu, i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963).
president kennedy’s arrival in dallas, texas, on november 22, 1963 …
<<No podem esperar que tothom, emprant una frase de fa deu anys, <<parli amb sentit comú al poble nord-americà>>. Però sí podem esperar que cada vegada hagi menys gent que escolti ximpleries i disbarats. I la idea de que aquesta nació està condemnada a la derrota com a conseqüència d’un espantós dèficit, o que la força s’adquireixi mitjançant eslògans, no és més que pura ximpleria>>. (President John F.Kennedy, discurs que anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu, Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963).
———————————————————————–
No és d’aquest món ni d’aquest segle, l’Espanya -nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades-, que no vol comprendre ni ajudar a la solidària Catalunya, immemorial nació catalana
Let Catalans Vote
Manifest signat per personalitats tan rellevants com ara l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, el pacifista argentí Adolfo Pérez Esquivel, el dramaturg Dario Fo i la premi Nobel de la pau Rigoberta Menchú.
youtube.com
Desmond Tutu, arquebisbe
‘Let Catalans Vote’
Wikipedia
Adolfo Pérez Esquivel, pacifista
‘Let Catalans Vote’
deejay.it
Dario Fo
‘Let Catalans Vote’, dramaturg
Rigoberta Menchú, premi Nobel de la Pau
‘Let Catalans Vote’
A banda d’aquests exemples, també s’ha produït alguns moviments significatius en parlaments europeus, com ara l’aprovació, fa més de dos anys, d’una resolució en el Folketinget ( el Parlament danès) que apostava per un diàleg “pacífic” i “democràtic” entre Catalunya i Espanya per tal de resoldre el contenciós que es manté des de fa anys, o, molt més recentment, la creació de l’All-Party Parliamentary Group (APPG) sobre Catalunya al parlament britànic, en la qual va comparèixer, fa pocs dies, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. (Revista Presència-rotatiu El Punt Avui).
George Kerevan, el diputat per East Lothian que ha presentat la moció en suport de Forcadell.
Un diputat de l’SNP presenta una moció de suport en favor de la presidenta de la cambra catalana i insta al govern de Rajoy a diàlogar amb la Generalitat per superar la judicialització del procés sobiranista
El Punt Avui – Llistat d’articles d’opinió d’un autor
Germà Capdevila
“Quan es gira el centre de gravetat de la independència al referèndum, el nivell de comprensió internacional augmenta”
“Una cosa és una regió que es vol independitzar i una altra la demanda de votació”
“Moltes crítiques que abans es feien comencen a desaparèixer, perquè resulta molt complicat oposar-se a la possibilitat que la gent pugui votar”
Artur Mas: Democracia es votar y votar es decidir
Democracy is to vote and to vote is to decide
Comunicación Para La Paz – blogger
El rotatiu Politico, un dels més influents de Brussel.les, que remarca el fet que els judicis del 9-N es convertien en “una plataforma dels independentistes catalans per accelerar el procés”; una anàlisi compartida per altres mitjans, com ara els francesos Le Monde o Le Figaro i la televisió Deutsche Welle, per posar només alguns exemples.
“Una cosa tan complexa i emocional com la identitat nacional no pot reduir-se a una qüestió purament jurídica, requereix solucions polítiques” (The New York Times).
“El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència” (The New York Times).
———————————————————————-
Les frases
L’autoritarisme, el poder absolut, el menyspreu cap a una autonomia que no vol ser de pantomima, la violència per sobre el diàleg, la intel.ligència, l’enteniment, la pau
“¡Alto! ¡Todo el mundo quieto! ¡Quieto todo el mundo!… ¡Silencio! ¡Quieto todo el mundo! ¡Al suelo! ¡Al suelo todo el mundo! ¡Todo el mundo al suelo! ¡Al suelo! ¡Al suelo! ¡Al suelo! ¡Al suelo! y la frase más recordada: “¡Se sienten, coño!”.
———————————————————————–
La cançó
‘Temps de canvis”
———————————————————————