Les taules del 155: Inútil intent d’enfonsar una nació
30 novembre 2017 per Enric Figueras
Protagonista gens bo. Dolent, ineficaç. Una pèrdua de temps que es cobrarà uns interessos quantiosos. Signe d’un poder absolut i autoritari que, des de fa sis anys, no escolta ni treballa pel diàleg i l’enteniment. El Govern central, centralista, anti autonomista, nacionalista espanyol i amb poder absolut del Partido Popular, ho ha desfet tot. Catalunya, immemorial nació catalana, ho demostra amb el constant intervencionisme autonòmic. De la Catalunya ‘pagadora’, aviat passarà a ser la Catalunya ‘rebedora’. Igual com les 12 de les 17 Comunitats Autònomes -autònomes?- que reben, mitjançant subvencions permanents i d’aquí la seva escasa productivitat, molt més del que aporten. Només 5 Comunitats aporten molt més del que reben -un finançament injust i un dèficit fiscal desestabilitzador. La nació catalana aviat ja no figurará entre les ‘pagadores’. Són avantatges de l’anomenat 155 i dels boicots contra els productes catalans. Un signe gens democràtic, gens progressista, ineficaç i d’una baixa intel.ligència nacional.
Com la campanya -any 2006, inici del desastre- dels milions de signatures demanades i avivades pel senyor Rajoy, després cap de l’oposició, i els jerarques del Partido Popular pels territoris de les nacions que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, i, ja veuen les conseqüències. Com el recurs presentat pel senyor Rajoy i els jerarques del Partido Popular contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat i ratificat pel poble, davant un Tribunal Constitucional espanyol pendent de renovació. Ja veuen les conseqüències. Com la pitjor de les sentències -quatre anys més tard- per part del Tribunal Constitucional espanyol no renovat, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat, i ratificat pels ciutadans de la nació catalana. Ja veuen les conseqüències. Segurament, tant els dóna.
L’aplicació d’aquest article 155, una barbaritat pròpia d’un segle llunyà, fosc i tenebrós. Endarreriment en tots els sentits. L’article 155 d’una Constitució que s’utilitza com una obstrucció, paralització, sedimentació de tot. Principalment de l’avenç de la Catalunya pagadora. Pagadora? Fins quan?
L’Agència Europea dels Medicaments és una prova palpable. Practicament ja era a Barcelona. Havia de situar-se a Barcelona. Però l’aplicació del 155 per part del president Rajoy, ho ha desballestat tot. Sense Parlament, sense President de la Generalitat, sense Govern -empresonats i exiliats- sense autonomia i molidos a palos l’1 d’Octubre -panorama dantesc- l’Agència s’ha anat cap a Holanda. País avançat, estable, assossegat i on el diàleg forma part del treball polític. Això només és el principi de tot el que s’acosta. El president Rajoy i els jerarques del Partido Popular, no han entès mai res. Mentre el gran moviment funcionarial judicial i policial -caríssim-, sembla que va més enllà de la seva comesa, el progrés econòmic, social i vida de les persones pateix una inestabilitat i intranquil.litat manifesta. Per no dialogar. Per supèrbia. Per ignorància. Camins tancats. Camins enlloc. El sainete continúa.
Representants i adversaris polítics democràtics, apartats de la via política
Rostres impenetrables i sense enteniment. President Artur Mas -intentar des de l’any 2012 una i altra vegada el diàleg-, inhabilitació, càstig, multes a dojo. Un adversari i representant democràtic, que no es podrà presentar a les eleccions
Somriures i llàgrimes. Molt lluny de la tasca política i d’enteniment de les grans democràcies europees. President Carles Puigdemont, cessat del seu càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, exiliat a Brussel.les (Bèlgica). Un altre adversari i representant polític democràtic apartat i exiliat. El president Puigdemont encara demana, demana i demana entrevistar-se, parlar, dialogar i sessions de treball polític amb el president Rajoy
Ousted Catalan leader Carles Puigdemont has described the imprisonment of several of his former Cabinet members in a probe over the region’s push for independence as
Foto: Laura Gómez
Basta con escuchar a Oriol Junqueras ejerciendo nuevamente de historiador un solo minuto para comprobar que el vicepresidente del país echa de menos las aulas…
a la presó
Els consellers Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs
a la presó
|
Des de l’exili
Actuació policial, l’1 d’Octubre, per evitar la supervivència de les
urnes i anar a votar, per sobre del diàleg polític, enteniment i sessions de treball -pagades amb els elevats sous que es cobren a Madrid-, i que els governs de la Generalitat de Catalunya demanen des de fa sis anys. El president Puigdemont ho ha tornat a demanar des de Brusel.les, però el president Rajoy i el seu Govern central i centralista de Madrid, no escolten. No han volgut escoltar mai. Per això som on som.
No, no i no, aquest no és el camí
L’1 d’octubre començava, al barri de Fort Pienc de Barcelona, amb una desproporcionada càrrega de la Policia Nacional contra els votants de l’Escola Ramon Llull de Barcelona. Gent arrossegada per terra, urnes requisades i pilotes de goma. Un cas paradigmàtic del que va passar a molts col·legis electorals de Catalunya.
En viu: Càrregues policials en ple centre de Barcelona contra la gent que intenta votar
Càrregues policials a l’InsTarragona i la plaça Imperial Tàrraco. 1
El camí de retorn cada més tortuós, difícil i complicat. Sense diàleg no hi ha voluntat per a res. Només la mediocritat i el fracàs
———————————————————————–
El Deure i la Glòria
Discurs que el president John F.Kennedy anava a pronunciar davant l’Ajuntament, Cos Legislatiu i Centre d’Investigació Graduada de Dallas, el 22 de novembre de 1963
Speech by the President John F.Kennedy was going to pronounce before the City Council, Legislative Corps and the Dallas Graduate Research Center, on November 22, 1963
<<…He parlat de força en termes de la dissuasió i resistència d’agressió i atac. Però en el món d’avui es pot perdre la llibertat sense que es dispari un sol tret; es pot perdre mitjançant les paperetes de votació com amb les bales…>> (President John F.Kennedy).
Biblioteca del Bicentenario de Bolivia
Foto de Getty
Política, Cultura y Subdesarrollo: Miradas Globales – WordPress.com
blogger
Don Jorge Paz Rojas junto a Jacobo Libermann en una cordial y animada charla con el Presidente de los Estados Unidos de Norte América John Fitzgerald …
<<Però el poder nord-americà no ha i no necessita romandre sol front a les ambicions del comunisme internacional. La nostra seguretat i força, en una última anàlisi, depèn de la seguretat i força dels altres aliats, i aquesta és la raó per la qual la nostra ajuda econòmica i militar exerceix tan important paper en capacitar a aquells que viuen a la perifèria del món comunista a mantenir la seva llibertat d’elecció. La nostra ajuda a aquestes nacions pot ser penosa, arriscada i molt costosa, com ho està siguent avui en el sud-est d’Àsia. Però no ens està permès aburrir-nos o cansar-nos en aquesta tasca. Doncs la nostra ajuda fa possible l’estacionament de tres milions i mig de soldats aliats al llarg de les fronteres comunistes a un cost que ascendeix només a la desena part del que suposaria mantenir en aquestes mateixes posicions a un equivalent nombre de soldats nord-americans. Una victoriosa penetració comunista en aquestes zones que precisés d’una intervenció directa dels Estats Units ens costaria diverses vegades més que tot el nostre programa complet d’ajuda a l’exterior…, i així mateix pagaríem un alt preu en vides nord-americanes.>> (President John F.Kennedy, discurs no pronunciat a Dallas, 22 novembre 1963).
“…i dir-los algunes paraules sobre alguns assumptes que em preocupen com a president, i espero que els preocupin a vostès com a ciutadans…”
“…and to say a few words about some issues that concern me as president, and I hope you care about them as citizens…”
———————————————————————–
Què és Catalunya. El naixement d’una nació
Aquesta desclosa primarenca o esperit català novell abraçà l’exercici científic, les arts i tot l’obrar col.lectiu. Durant la segona meitat del segle X, hom desenvolupà una tasca intensiva de fundació i ampliació d’esglésies, monestirs i cases religioses, centres d’estudi i d’explotació agrària, de repoblament, etc., impulsada per comptes i bisbes, presidits per la nissaga del Pelós, entre la qual Borrell II (947-992), <<comte i marquès per la gràcia de Déu>> o bé <<príncep, duc de Gòtia>> -denominació que comprenia la província Narbonesa i el nord-est de la Tarraconense- i encara esmentat amb altres títols. L’arquitectura, l’escultura, la pintura mural i sobre còdex, la música, foren objecte de nova inspiració. Les formes del neixent art romànic es feren paleses. (Ulisses, 11).
Arquitectura Medieval – blogger
Arcs de ferradura de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols
Sant Esteve de Canapost
La nau romànica també té planta rectangular. Està coberta amb volta de canó fetes amb pedres petites unides amb abundant morter.
Les naus amb volta de pedra foren una aportació trascendental, com remarca A. Cirici Pellicer, de l’Alta Catalunya a l’arquitectura europea. La penombra de la volta, romput el límit de la coberta plana, responia a la recerca d’infinitud espiritual i de plenitud interior.
Els primers exemples de la nova arquitectura romànica aparegueren a la regió de Tramuntana i dins una àrea compresa entre les valls de la Tet i del Tec. En el curs del segle X, hi esdevingueren abundoses i es van estendre devers ponent, a la Garrotxa i el Ripollès. En destaquem Sant Llorenç de Sous (922), Sant Quirze de Colera (reconstrucció del 935), Santa Maria de Roses (reconstrucció del 940), Sant Pere d’Albanyà (957), Sant Esteve de Banyoles (957), nova església de Sant Genís de les Fonts (981). L’església del monestir de Ripoll, del 888, fou reconstruïda en 935 i novament en 977, concebuda en estil romànic, de cinc absis i cinc naus cobertes amb voltes. Esment a part mereix Sant Pere de Roda, exemplar primerenc i singular, d’una importància cabdal en la gènesi del nou estil. (Ulisses, 11).
Monestir de Santa Maria de Ripoll | Web del Monestir de Santa Maria de Ripoll
Patrimoni Cultural – Gencat.cat
Monestir de Sant Pere de Rodes | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya
———————————————————————-
La frase
———————————————————————–
La cançó
———————————————————————–