Unes preguntes des dels peus de la Mare de Déu de Montserrat -la Moreneta- al pensament i als cors de les persones humanes que estimen la llibertat, la democràcia, la bondat i la justícia de la veritat
3 maig 2018 per Enric Figueras
Primera pregunta.- “És normal que hi hagi líders socials i polítics en presó preventiva acusats de rebel.lió i sedició quan Amnistia Internacional ha demanat la seva llibertat?”. (Josep Miquel Bausset, monjo benedictí encarregat de llegir el sermó a la basílica de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- Presó preventiva des de fa sis mesos. Les seves dones, fills, pares i familiars han de recórrer 1200 quilòmetres, anada i tornada, per poder-los visitar. Rebel-lió i sedició: jutges d’importants països europeus, entre ells, la República Federal d’Alemanya, ja han proclamat que no s’ha comès rebel.lió ni sedició. Destacats juristes, polítics i entesos de les nacions que formen la denominació Espanya, ja han dit que no s’ha comès rebel.lió ni sedició.
okdiario.com
Es va preguntar en veu alta el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, encarregat de llegir el sermó de l’homilia de Montserrat
Rebel.lió, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
www.guerracivil1936.galeon.com
Rebel.lió…
www.ecorepublicano.es
Rebel.lió…
www.elperiodico.com
Rebel.lió, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
www.buscameenelciclodelavida.com
Guernica
andaquepaque.blogspot.com
www.albavolunteer.org
Guernica
Jaén, 1937
aeropinakes.com
Guernica
labocadora.blogspot.com
Bombardeo de Barcelona. 1938
Barcelona
centellesosso.blogspot.com
akifrases.com
Rebel.lió, sedició, revolta, insurrecció, alçament militar i bèl.lic, cop d’estat contra la República Espanyola, guerra civil i incivil, dictadura…
Rebelión, sedición, revuelta, insurrección, alzamiento militar y bélico, golpe de estado contra la República Española, guerra civil e incivil, dictadura…
Rebellion, sedition, revolt, insurrection, military and war uprising, coup d’etat against the Spanish Republic, civil and uncivil war, dictatorship …
Segona pregunta.- “Va ser normal la violència que es va produir l’1 d’octubre quan Amnistia Internacional també ha denunciat com a excessiva la força policial?” (L’homilia de Montserrat, 5 març 2018).
Comentari del Blog.- L’orígen dels fets ja ve de lluny. Els ciutadans de Catalunya -immemorial nació catalana- no oblidaran mai el tracte rebut per part del Partido Popular a l’oposició i durant el govern del president Rajoy. La recollida de signatures, l’any 2006, per tot el territori de les nacions immemorials que formen la denominació Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Els ciutadans de Catalunya no han signat mai en contra de cap Estatut d’Autonomia, d’altres territoris que formen les nacions d’Espanya. ¡Firmar contra Catalunya! deien. Els impostos més elevats dels ciutadans de Catalunya fan possible que altres Comunitats autònomes -autònomes?-, rebin més del que aporten i ho rebin en subvencions que no s’acaben mai. Catalunya, paga i calla. La Catalunya pagadora molt mal finançada, injustament finançada. El Congrés de Representants i el Senat ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. En el Ministeri d’Economia i Hisenda ja ho saben això, però callen i ho consenteixen. “El problema principal d’aquest país es diu espoli fiscal”, remarca el president Puigdemont. El Govern espanyol del Partido Popular, que governa amb el suport de Ciutadans, ja ho saben això però callen i ho consenteixen.
Mòlts a pals, molidos a palos, ja ve de lluny. Després de la recollida de signatures per part del senyor Rajoy, mòlts a retallades, molidos a recortes de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, revisat pel Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Parlament, retallat i aprovat pel Congrés de Representants i el Senat, ratificat pel rei i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Després del mólts a signatures, molidos a firmas, recurs del senyor Rajoy i del Partido Popular contra la Llei Orgànica de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, davant del Tribunal Constitucional espanyol no renovat. Mòlts a retallades, molidos a recortes. Del 2006 al 2010, quatre anys de retallades i sentències. Finalment, la pitjor. Un Estatut d’Autonomia irreconeixible del que el poble havia ratificat. A partir d’aquí el desastre i l’obertura d’una doble via. La de la pressió constant de l’intervencionisme sobre l’autonomia de Catalunya per convertir-la en una autonomia de pantomima ,i, l’enorme augment de l’independentisme a Catalunya que ja supera l’independentisme existent en altres nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades, que formen la denominació Espanya i en altres països de l’hemisferi occidental.
Un passat pendent i viu, condiciona i paralitza el present
Recollida de firmes del PP contra l’Estatut del 2006. / FRANCESC MELCION
Joves del PPC durant un acte de recollida de signatures contra l’Estatut el 2006
loqueveoenelcamino.blogspot.com
1/07/2006 Trillo y Sáenz de Santamaría registran el recurso al Estatuto catalán en el registro general del Tribunal Constitucional |
“Gracias, Tribunal Constitucional, contigo empezó todo” ( Carles Puigdemont 130 President de la Generalitat de Catalunya, exiliat i refugiat a la República Federal d’Alemanya)
Tercera pregunta.- “No és injust que una part del govern legítim de Catalunya, com va dir el bisbe de Solsona, estigui empresonat?”
Comentari del Blog.- No només és injust sinó que no es comprèn en el segle XXI. Molts ciutadans espanyols demòcrates, creients amb la llibertat d’expressió i els drets fonamentals, no ho comprenen ni ho accepten. Tampoc els ciutadans europeus, moltíssims dels quals visiten o visitaven Espanya, ho poden comprendre. O els Estats Units d’Amèrica gran nació d’Estats federals lliures. O el Canadà amb dos referèndums al Quebec per preguntar als votants si desitjaven separar-se de Canadà i convertir-se en un Estat independent. O a Escòcia. I sense crits, ni baralles, ni cops, ni autoritarisme, ni judicialització de la política, ni inhabilitats, castigats, multats, embargats, exiliats refugiats, amb representants polítics elegits pel poble honrats, honestos, bones persones, pares de família que van demanar i demanen diàleg, empresonats amb presó preventiva des de fa sis mesos en la llunyania extrema. Les nacions europees on els seus ciutadans es fan creus de tot el que està passant a Catalunya i Espanya. De les grans diferències amb els països europeus tal com s’està veient -entre altres actuacions- amb els òrgans judicials. La justícia espanyola i l’europea no s’assemblen en res.
Moltíssims joves catalans i espanyols treballen i estudien -les mateixes empreses els faciliten i ajuden en la seva formació- ja han dit que no pensen tornar a Espanya, on els pressupostos destinats a l’educació, estudis, formació, preparació són infinitament inferiors als de les grans nacions federals europees. Pel que fa a Catalunya, immemorial nació catalana, el pes econòmic està fent marxa enrere. L’anomenat ‘155’ ciento cincuenta y cinco, article d’una Constitució que no ha funcionat per protegir la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ratificat pel poble, ha estancat Catalunya. Està paralitzant el progrés econòmic i social de Catalunya. “Los catalanes hacen cosas”, diu Rajoy. Els catalans feien coses, abans. Els tremends i injustos efectes de l’aplicació, per part del govern espanyol del ciento cincuenta y cinco, es començaran a notar amb força durant el 2019 i el 2020. Que Déu ens assisteixi! Sense diàleg polític, sense treball, sense enteniment i amb un PIB a la baixa a Catalunya. Los catalanes ya no hacen cosas.
www.barcelonas.com
Mare de Déu de Montserrat
Als peus de la Mare de Déu de Montserrat, el monjo benedictí Josep Miquel Bausset, va encoratjar l’Església a “no callar com si no passés res”: L’Església, com Jesús, no pot mirar cap a un altre costat i ha de denunciar la mentida, la injustícia i la corrupció.”
El monjo de Montserrat també va tenir un record per a la tragédia dels refugiats: “L’Església tampoc pot callar davant el drama dels refugiats que continuen morint al Mediterrani, mentre la Unió Europea, amb indiferència, mira cap un altre costat.”
———————————————————————-
El Deure i la Glòria
Com ocuparem a la nostra mà d’obra a l’atur?
¿Como ocuparemos a nuestra mano de obra en paro?
How will we occupy our workforce unemployed?
(JFK)
(segueix dels ‘posts’ anteriors)
<<No vull que em interpretin malament. Una productivitat creixent i
l’avanç en els mitjans tecnològics són essencials a la nostra capacitat de competir i progressar. Però també tenim l’obligació de trobar ocupació a gairebé dos milions de persones que han estat desplaçades per aquests avenços>>.
(JFK)
<<Finalment, i subratllant tot això, hi ha el tercer fenomen, alhora maleït i lloat, és a dir, l’avanç tecnològic conegut correntment sota el nom d’automatització. Durant els últims sis anys, la nació va augmentar la seva producció de fabricació en un vint per cent, però ho va fer amb vuit-cents mil obrers menys, i l’augment dels empleats d’oficina o professionals d’un altre tipus no va afectar per a res aquesta pèrdua a la mà d’obra. Des de la Segona Guerra Mundial, la veritable producció de l’economia privada es va elevar en un seixanta-set per cent amb només un tres per cent d’augment en l’hora-home>>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<<Finally, and underlining all this, is the third phenomenon, both cursed and praised, that is, the technological advance commonly known as automation. During the last six years, the nation increased its manufacturing output by twenty percent, but it did so with eight hundred thousand fewer workers, and the increase in office workers or other professionals did not affect this loss at all. working. Since the Second World War, the true output of the private economy rose by sixty-seven percent with only a three percent increase in the man-hour>>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch), Chicago (Illinois), March 23, 1963).
<< Aquesta ciutat no és aliena a cap d’aquests problemes. Vostès hauran vist que en els seus ferrocarrils desapareixien els maquinistes i fogoners a mesura que les locomotores Diesel constituïen el quinze per cent de les locomotores existents l’any 1947, fins arribar el noranta-set per cent d’avui dia. Hauran vist així mateix que en les mines de carbó d’aquest Estat desapareixien els obrers a mesura que apareixien noves màquines, que amb l’ajuda de quaranta-sis homes extreien el carbó que picaven cent homes al 1947. I també hauran estat vostès testimonis que en seus siderúrgiques avui només fan falta setanta homes per produir el mateix acer que produïen cent homes fa deu anys. Chicago, podria afegir jo entre parèntesis, és ciutat que pateix aquests problemes potser en major mesura que altres ciutats >>. (President John F.Kennedy, Dinar Cívic, Chicago (Illinois), 23 de març de 1963).
<< This city is not immune to any of these problems. You will have seen that in their railroads machinists and stokers disappeared as diesel locomotives constituted fifteen percent of the existing locomotives in 1947, until reaching ninety-seven percent today. You will also have seen that in the coal mines of this State the workers disappeared as new machines appeared, that with the help of forty-six men they extracted the coal that was stung by a hundred men in 1947. And you will also have witnessed that in Its steelmakers today only require seventy men to produce the same steel that a hundred men produced ten years ago. Chicago, I might add in parentheses, it’s a city that suffers from these problems, perhaps to a greater extent than other cities >>. (President John F.Kennedy, Civic Lunch, Chicago (Illinois), March 23, 1963).
Chicago Bears bench before the beginning of a game against the Pittsburgh Steelers on Nov, 25, 1963. The Bears bow their heads in memory of President John F. Kennedy. From left are: Bennie McRae (26), Bob Kilcullen, Joe Fortunato, Steve Barnett (73), Wetoska, Willie Galimore (28), Joe Marconi (34), and coach Phil Handler. — Chicago Tribune historical photo
El president Kennedy a l’ONU
“Ser responsables y trabajar sin descanso a favor de la libertad, la democrácia, la igualdad de oportunidades, el trabajo, la dignidad de la Família del Hombre y la Paz, no solo para hoy sinó para las futuras generaciones”
“Ser responsables i treballar sense descans a favor de la llibertat, la democràcia, la igualtat d’oportunitats, el treball, la dignitat de la Família de l’Home i la Pau, no només per avui sinó per a les futures generacions”
“Be responsible and work tirelessly in favor of freedom, democracy, equal opportunities, work, the dignity of the Family of Man and Peace, not only for today but for future generations”
———————————————————————————————————————————————–
La frase
“Vici intolerable és al jutge condescendir a tot el que li demanen, però també és gran extrem no fer res del que li preguen, perquè el bon jutge ha de ser sempre,en el que sentencia, just, i en el que li preguen, algun cop humà “. (Fray Antonio de Guevara).
“Vicio intolerable es en el juez condescender a todo lo que le piden, mas también es gran extremo no hacer nada de lo que le ruegan; porque el buen juez ha de ser siempre, en lo que sentencia, justo, y en lo que le ruegan, alguna vez humano”. (Fray Antonio de Guevara).
“Intolerable vice is in the judge to condescend to everything they ask, but it is also extreme to do nothing of what they beg, because the good judge must always be, in what sentence, fair, and what you pray, ever human. “ (Fray Antonio de Guevara).
genealogiadelcheguevara.blogspot.com
Fra Antonio de Guevara
———————————————————————-
La cançó
‘Començar de zero‘
(amb agudesa)
———————————————————————–