Massacre sense treva que es pot parar
17 octubre 2020 per Enric Figueras
℘ Les darreres notícies que s’estan produint a la nació catalana són alarmants. No són només les de la independència, que va venint, sinó les del virus infernal que avança a tota màquina i sense pietat. Com en un estat de guerra amb més i més morts que ploren la família i els amics. És un extermini en tota regla. I en aquesta massacre sense treva ajuda les continuades, extenses i innecessàries relacions familiars i socials. Més d’un 70 per cent dels nous infectats provenen d’aquestes trobades sense fre que, sembla, pretenen ignorar aquest virus infernal i que aguaita per tot arreu.
Ajudar al gran exèrcit blanc
Avança amb molta pressa i salta d’un individu a un altre com un exèrcit de vampirs, comandats pel famós i terrible comte de Transsilvània. Nosaltres, els humans, compten amb el gran exèrcit blanc, el de bates blanques, que els planta cara i lluita aferrissadament per salvar-nos. Però, aquest exèrcit de bates blanques, necessita l’ajuda de tots nosaltres, de tota la col.lectivitat i amb unes armes imprescindibles i poderoses: l’aïllament que es pugui, mascaretes posades, guants quan sigui necessari, distanciament social -els avançats Països Nòrdics ja ho practiquen des de sempre-, no és imprescindible parlar tant i tant, rentat de mans sovint, no és necessari esmorzar i dinar sempre fora de casa -hi ha racons a l’aire lliure on es pot menjar un dinar sa i lleuger que un mateix s’ha preparat o comprat-, utilitzar més el caminar i la bicicleta -milers i milers de bicicletes aparcades a la Universitat de Heidelberg i a altres universitats europees-, masses terrasses i terrassetes…
Volem la victòria del virus infernal?
Cal un canvi en aquesta manera esbojarrada i massificada de viure. No cal sempre circular en ramat, acostumin a agafar dreceres i a parlar menys i pensar més. Pensar en aquest exèrcit entregat de bates blanques dels CAPS, Hospitals, Residències que diuen que ja no poden més. Està bé aplaudir-los, però, també està bé ajudar-los a no quedar col.lapsats. Si la situació segueix com ara de victòria del virus infernal, els passadissos dels hospitals es veuran amb piles de gent infectada i les cantonades dels carrers, amb piles de cadàvers esperant per ser enterrats no se sap on.
Els avis de moltíssims joves que…
Un 85 per cent dels morts pels atacs del virus infernal, són majors de 70 anys. Els avis de moltíssims joves que menyspreen una solidaritat i responsabilitat que no tenen. Moltíssima gent tampoc la té, així com l’esperit de sacrifici tant necessari en aquests moments, en la dura batalla contra una pandèmia que podria ser vençuda amb solidaritat, responsabilitat, disciplina i sacrifici.
La llibertat és responsabilitat per evitar que Catalunya, immemorial nació catalana, es converteixi en un cementiri immens.
Wikipedia
———————————————————
Art*******7
Les grans pel·lícules allunyades de la gran pantalla
Las grandes películas alejadas de la gran pantalla
Great movies away from the big screen
‘Conspiració del silenci’
‘Bad Day at Black Rock’
És una pel·lícula nord-americana de 1955, dirigida per John Sturges i amb Spencer Tracy, Robert Ryan, Ernest Borgnine, Lee Marvin, Walter Brennan, Anne Francis i Dean Jagger com a actors principals.
John J. MacReedy (Spencer Tracy) es baixa de l’tren a l’estació d’una minúscula població aïllada, Black Rock, a l’oest dels Estats Units, per lliurar a un home d’origen japonès (Komako) la medalla militar que se li va concedir a el seu fill mort en combat, durant la Segona Guerra Mundial, per la seva heroica acció de salvar la vida a MacReedy.
Els habitants de la vila es mostren inexplicablement hostils amb el nouvingut, i la tensió va en augment fins a l’extrem que arriba a perillar la vida de MacReedy, que no sap encara que al poble s’amaga un secret que els habitants pretenen guardar gelosament : entre diversos d’ells, van matar a Komako immediatament després de l’atac japonès a Pearl Harbour.
El cacic de poble, Reno Smith (Robert Ryan), va ser l’instigador de l’crim després d’haver fracassat en el seu intent d’allistar en l’exèrcit per anar a la guerra, així com per la seva ressentiment amb Komato, que havia aconseguit trobar aigua en un lloc desèrtic de les terres que aquell posseïa i que havia arrendat a l’americà-japonès estant convençut que era un paratge totalment sec …
El 1956, la pel·lícula va ser candidata a tres premis Oscar: a el millor director, a el millor actor (Spencer Tracy) i a el millor guió adaptat. Spencer Tracy va guanyar el Premi d’interpretació a el millor actor al Festival de Cinema de Cannes de 1955. (Viquipèdia).
Direcció: John Sturges
Producció: Herman Hoffman, Dore Schary
Guión: Millard Kaufman
Música: André Previn
Fotografía: William C. Mellor
Protagonistas: Spender Tracy, Robert Ryan, Ernest Borgnine, Lee Marvin, Walter Brennan, Anne Francis, Dean Jagger
———————————————————
EL DEURE I LA GLÒRIA
Igualtat d’oportunitats per als habitatges
Equal opportunity for housing
<< No és equitatiu ni humà el que se’ls negui als nord-americans els beneficis d’habitar habitatges posseïdes pel Govern federal, o finançades mitjançant ajuda federal … >>
<< It is neither equitable nor humane for Americans to be denied the benefits of living in homes owned by the federal government, or financed by federal aid … >>
(JFK)
<< A fi d’ajudar als departaments i agències a portar a la pràctica aquesta política i a coordinar els seus esforços, he creat el Comitè de President per a la igualtat d’oportunitats en l’habitatge. No és equitatiu ni humà el que es negui als nord-americans els beneficis d’habitar habitatges posseïdes pel Govern federal, o finançades mitjançant ajuda federal, basant-se simplement en la seva raça, color, credo o origen nacional … >>.
(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 20 de novembre de 1962).
<< To help departments and agencies implement this policy and coordinate their efforts, I have created the President’s Committee for Equal Opportunity in Housing. It is neither equitable nor humane for Americans to be denied the benefits of living in housing owned by the federal government, or financed through federal aid, simply on the basis of race, color, creed, or national origin … >>.
(President John F. Kennedy, Press Conference, November 20, 1962).
Miller Center
<< La nostra política nacional és la d’una igualtat d’oportunitats per a tothom, i el Govern federal continuarà adoptant les necessàries mesures legals per aconseguir la realització d’aquest objectiu >>.
(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 20 de novembre de 1962).
<< Our national policy is that of equal opportunities for all, and the Federal Government will continue to adopt the necessary legal measures to achieve this objective >>.
(President John F. Kennedy, Press Conference, November 20, 1962).
———————————————————
LA FRASE
“La llibertat d’expressió és un dret fonamental”
Jan Jambon defensa que la política es fa “amb diàleg” i no “apartant” al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, del càrrec.
Jan Jambon defiende que la política se hace “con diálogo” y no “apartando“ al Muy Honorable Presidente de la Generalidad de Cataluña, Quim Torra, del cargo.
Jan Jambon defends that politics is done “with dialogue” and not “removing” the Most Honorable President of the Generalitat de Catalunya, Quim Torra, from office.
Avui
El ministre-president de Flandes critica la inhabilitació de Torra: “La llibertat d’expressió és un dret fonamental”
———————————————————
Pancarta / Cartell pel balcó – Llibertat Presos Polítics i Exiliats – Olga Palahi Jordi
olgapalahijordi.wordpress.com
Representants presos polítics catalans i exiliats polítics catalans, tres anys de presó. La marxa cap a la independència de Catalunya, immemorial nació catalana, més viva i forta que mai.
Representantes presos políticos catalanes y exiliados políticos catalanes, tres años de cárcel. La marcha hacia la independència de Catalunya, immemorial nación catalana, más viva y fuerte que nunca.
Representatives of Catalan political prisoners and Catalan political exiles, three years in prison. The march towards the independence of Catalonia, an immemorial Catalan nation, more alive and strong than ever.
———————————————————
MÚSICA IMMORTAL PER L’ENTENIMENT POLÍTIC,
LA CULTURA I LA PAU
———————————————————