§ Del Madrid, de Rajoy, Partido Popular, suport Ciudadanos, -tot segueix igual- la guerra freda entre Catalunya i Espanya. Un conflicte espanyol. L’espoli fiscal, 16.800 milions d’Euros -un 8’2% del PIB català- que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn per part del Govern central i centralista. Dotze de les disset Comunitats Autònomes -autònomes?- reben molt més del que aporten i ningú responsable explica el perquè. És una costumbre? Catalunya ja paga? Doncs això provoca un desequilibri econòmic i fiscal de gran envergadura. Catalunya paga i calla. I sinó el ‘155’ , tribunals i judicis, presons i exilis. Amb una autonomia que és una farsa, Catalunya, immemorial nació catalana, sense independència roman ofegada.

Nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades

   El majúscul i contumaç error de privar a les nacions que formen Espanya, del bressol del federalisme reformat i segons els diferents i diversos regnes territorials que, durant segles, havien conviscut a la península. Regnes arrabassats per la força de les armes. Ara, nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades.

   Aquesta evidència hauria de portar cap a un acte de política intel.ligent per reformar la Constitució, i, fer possible un Estat federal de nacions-estat lliures com el gran encert dels Estats Units d’Amèrica. El centralisme sempre ha estat un signe d’endarreriment, mediocritat i de dominació. A Espanya, davant el conflicte i problema espanyol amb Catalunya, encara pitjor.

Pretendre dividir a la nació catalana

   Per això vénen de Madrid. No volen acceptar ni comprendre que Catalunya és una altra nació. Ara, després de la inhabilitació del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra -tots castigats, inhabilitats, empresonats, exiliats…- vénen de Madrid a Catalunya per dividir a la nació catalana. Catorze anys després del desastre polític i social de la recollida de signatures, per tots els territoris de les nacions que formen Espanya, contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya -inici del gran augment de l’independentisme-, 14 anys, sense cap taula de diàleg i treball per l’enteniment front el conflicte i problema espanyol amb la nació catalana, doncs, que vénen a fer ara?

  Només una paraula…

   S’escolta pels carrers, avingudes, places, mercats, muntanyes, turons, camps, platges…de Catalunya: Independència! L’independentisme que amb tant entusiasme han forjat i forgen els governs nacionalistes i centralistes espanyols. Els governs dels càstigs i la por. Malmesa democràcia!

UNITS A LES URNES!

UNITED TO THE URNS!

———————————————————