(El present ‘post’ segueix de l’anterior que mostren les desagradables i pèssimes relacions entre Madrid i Barcelona, Catalunya i Espanya, malgrat aquest nou tren -no de rodalies- que diuen vol portar tantíssima gent de Catalunya a Madrid i a veure no se sap que. Pot ser a parar l’altra galta). 

∝ Els elevats emoluments que cobrava el senyor Rajoy, anterior president del Govern espanyol, i els que cobra ara el president Pedro Sánchez, mouen a treballar i a complir amb el deure de fer les coses ben fetes i amb responsabilitat. Catalunya, immemorial nació catalana, segueix esperant el seny per part de Madrid i que Catalunya existeix. Creure que la nació catalana no existeix o que existeix només a l’hora del ‘Catalunya, paga i calla’ i ‘qui més paga menys rep’, és empènyer cap a l’independentisme creixent a Catalunya. Cap a el dret a l’autodeterminació dels pobles que contempla la Declaració Universal dels Drets Humans que el Cristianisme -seguidors de Crist- té per bandera i norma de compliment. 

   Catalunya segueix esperant el seny per part de Madrid i per part d’Espanya, nació de nacions. No als presos polítics catalans condemnats en conjunt a 100 anys de presó, no als exiliats polítics catalans ni, tampoc, als 2.850 represaliats. Ja ho explicava en el seu dia el Diari de Barcelona: 

<<Aquest matí s’ha celebrat l’acte d’Òmnium Cultural en homenatge als represaliats, en el que s’ha disposat una multitud de cadires buides davant Arc de Triomf com a símbol dels afectats. En declaracions al Diari de Barcelona, Marcel Mauri, vicepresident de l’organització, ha admès que es tracta d’una jornada atípica per la situació de la covid-19 però també per la repressió viscuda, assegurant que hi ha 2.850 represaliats “pel sol fet de ser independentistes”. Òmnium Cultural no ha fet crides per a què la gent surti al carrer, pensant en posar al centre de tot la seguretat i la salut de les persones, “però igualment serà una Diada on no deixarem de reivindicar aquests drets i aquestes llibertats”, ha afegit Mauri>>.

   Deixar de repetir tantes eleccions a Madrid, que costen tants diners i deixar millor els assumptes polítics i públics, no pitjor. Anar cap a endavant, mai enrere. No van aprendre res del bo i recordat President Adolfo Suárez. Un president amb coratge per començar a canviar peces d’una maquinària que grinyolava i que avui torna a grinyolar. 

   L’actual creixement de l’independentisme és la gran prova del malament que es van fer les coses durant el mandat del president Rajoy (Partido Popular) i que encara es va pel mateix camí. Si s’haguessin fet d’una altra manera possiblement, Mariano Rajoy, encara seria president del Govern espanyol i les relacions amb Catalunya, immemorial nació catalana, serien molt diferents. Però, no hi hagut cap bon director (Woody Allen) per repetir l’escena.

   El que si hi va haver és una molt mala direcció per fer coses irresponsables pròpies d’una democràcia feble, d’aprenents i sense donar-li el veritable valor que la democràcia representa en el món lliure. En els fets citats en el ‘post’ anterior aquests afegits cal fer-los constar per comprendre la situació actual i la que s’acosta.

   (…segueix del ‘post’ anterior…)

   * Més de trenta lleis socials, moltes demanades per la societat civil, portades per part de l’expresident Rajoy i pel seu govern al Tribunal Constitucional espanyol. Sempre contra Catalunya. Lleis aprovades pel Parlament de Catalunya el qual, davant d’aquesta constant intervenció de l’Estat centralista, posa en evidència a una autonomia que és una farsa. Ara el ‘Partido Socialista Obrero Español’ ho torna a fer.

   * La xifra de 16.800 milions d’Euros -un 8,2% del PIB català- procedents dels impostos dels ciutadans de Catalunya que, cada any, es van cap a Madrid i no tenen retorn per part del govern central i centralista espanyol. Així es veu el perquè en altres nacions i regiones que formen Espanya, en prou feines paguen impostos o són tan baixos. Aquesta injustícia fiscal amb Catalunya provoca que estigui mal finançada, pateixi un ofec econòmic i social que ratlla amb l’espoli fiscal.

   * El menyspreu cap a Catalunya i al Molt Honorable President de la Generalitat, Artur Mas, quan una vegada i una altra va fer patent davant el president Rajoy aquesta situació d’injustícia fiscal i d’ofec econòmic. Artur Mas li va demanar les converses i diàleg per fer possible un pacte fiscal que era possible i viable. Catalunya, que aporta el 20% del PIB espanyol, es mereixia aquest diàleg i poder arribar a un acord. Però, per part de Rajoy i del seu govern, res de res. Només immobilisme i actuar per empitjorar les coses. Així s’ha arribat a la situació actual. La situació entre Catalunya i Espanya necessita intel.ligència política i ganes de treballar. No la judicialització de la política i  repressió i més repressió. 

   * Conseqüències. No les de la Pau, no, no, aquestes no. L’aplicació del nomenat 155 innecessari, injust, repressiu, propi d’un Estat autoritari i d’una democràcia encotillada. Un nomenat 155 -nombres frets i sinistres- per ofegar la ja farsa d’autonomia de Catalunya. Un nomenat 155 per castigar Catalunya i als seus ciutadans. Un nomenat 155 imposat per l’expresident Rajoy (Partido Popular), el seu govern i amb el suport de (Ciudadanos) i el vist i plau del Partido Socialista Obrero Español. Cada vegada més lluny d’una actuació política pròpia d’Europa.

   (Com a les aventures del recordat ‘Capitán Trueno’ continuarà en el següent ‘post’. Però no aventures sinó les desventures  entre Catalunya i Espaya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades i tan llunyana d’Europa com la distància entre la Terra i el Sol).

 

———————————————————

EL DEURE I LA GLÒRIA

 

XOC RACIAL A BIRMINGHAM

CHOQUE RACIAL EN BIRMINGHAM

RACIAL SHOCK IN BIRMINGHAM

(Alabama)

   

<< A la ciutat de Birmingham, fa algun temps, el Departament de Justícia va dur a terme una investigació per comprovar l’existència de discriminació en el camp electoral. I, conseqüentment, va recolzar un atac al Tribunal Suprem, contra les pràctiques segregacionistes de la ciutat. Més a més, hem estat testimonis de l’actual controvèrsia entaulada per descobrir qualsevol violació dels drets civils federals o d’una altra classe d’estatuts. En absència de tal violació, hem dirigit els nostres esforços perquè les dues parts es posin pacíficament d’acord i acabin d’una vegada per sempre els abusos que fins ara han estat objecte els ciutadans negres d’aquella comunitat … >>.

(President John F. Kennedy, Conferència de Premsa 8 de maig de 1963)

<< In the city of Birmingham, some time ago, the Department of Justice carried out an investigation to verify the existence of discrimination in the electoral field. And consequently, he supported an attack in the Supreme Court, against the segregationist practices of the city. In addition, we have witnessed the current controversy to uncover any violation of federal civil rights or other statutes. In the absence of such a violation, we have directed our efforts so that both parties peacefully reach an agreement and end once and for all the abuses that the black citizens of that community have been subjected to until now … >>.

(President John F. Kennedy, Press Conference, May 8, 1963)

Durant uns dies, a principis del mes de maig de 1963, Birmingham va ser l’escenari d’uns disturbis que van commoure a la nació i al món sencer. Els negres manifestant-se pacíficament mitjançant unes ben organitzades desfilades en els que així mateix figuraven molts nens, van protestar contra la indignitat i desigualtat a què estaven sent sotmesos; les autoritats van emprar gossos policies i mànigues d’incendis per dissoldre aquestes manifestacions.- (Alan Nevins).

For a few days, at the beginning of May 1963, Birmingham was the scene of riots that shook the nation and the entire world. The blacks, demonstrating peacefully through well-organized parades in which many children also appeared, protested against the indignity and inequality to which they were being subjected; the authorities used police dogs and fire sleeves to dissolve these demonstrations.- (Alan Nevins).

 

———————————————————

ELS COLORS DEL MÓN

 

<El coixinet humà>

A Anglaterra, fa alguns anys, la petita Elizabeth Andrews es va veure afectada d’un inflor a les cames que els seus pares i el metge van atribuir a reumatisme infantil. Però la inflor va persistir i es va agreujar. Pocs mesos després els metges van examinar la nena amb raigs X i van trobar que tenia trencats diversos ossos del maluc. Elizabeth no havia notat res quan se’ls va trencar. Elizabeth és una de les onze úniques persones al món (registrades en els últims 50 anys) que molt rares vegades, i en alguns casos mai, s’han sentit dolor. Si és el cas altres persones manifestarien greu angoixa, però Elizabeth es trobava tan tranquil·la com si res li hagués ocorregut.

(Reader’s Digest)

 

El maluc

 

———————————————————

LA MÚSICA EXPRESSIÓ DE LA CULTURA I LA LLIBERTAT

 

Que la prestigiosa Escola de Música ‘Adrià Sardó’ de Calonge i Sant Antoni, amb més de 30 anys de funcionament, i amb 140 alumnes vocacionals que cada any entren al Conservatori, no hagi de tancar les seves portes després de tants esforços i sacrifici per aprendre i mantenir viva, tants anys, la flama de la música i la cultura. Perquè l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, mantingui el seu suport a l’Escola de Música ‘Adrià Sardó’.

 

 

———————————————————

LA FRASE

 

<<…entaular un diàleg sense condicions per trobar una solució política que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític. Perquè el diàleg sigui un èxit la repressió ha d’acabar i és necessària una amnistia per a les persones represaliades…>>

(del manifest ‘Dialogue for Catalonia’

Entre els signants hi ha quatre premis Nobel de la Pau, l’expresidenta del Brasil Dilma Roussef o la cantant Yoko Ono.

 

———————————————————