⇑ Ja ha transcorregut l’hora del berenar -pa amb xocolata- recorden alguns. Al darrere de les cortines de la finestra, a prop de la taula dels conversadors, el Sol ens mostra, encara, qui és l’amo de la Terra. La tarda es fa notar.

   La veu és alta, tot i que el so de la caixa televisiva, plantada a dalt d’un cantó de la sala, vol ofegar la paraula dels cafeters.

   “És allò d’en Juli Cèsar”, exclama en Faust de ‘cal geperut’. “Així es troba ara la independència”, diu, entre algunes paraulotes, “Divideix i venceràs, divideix i domina”.

   “No, si ens ho faran perdre tot; tot el que havíem guanyat amb esforç, llàgrimes i dolor” contesta en Pere, del Mas de Can Riera. L’anomenen ‘l’americà’ perquè sol parlar de fets de l’Amèrica del Nord. “Això no passaria als Estat Units, allà si que és una gran nació amb Estats federals lliures que també són Estat…renoi! I la bandera de les barres i estrelles sempre present a totes les llars!” “I ningú els obliga a fer-ho!”, respon des del final de la taula en Quimet de ‘Cal ferrer nou’, mentre es va acostant als llavis una copeta de brandi del Penedès.

   La Tina, cambrera del cafè de ‘Cal Independent’ corre lleugera com un coet -com aquell que l’any 1969 va arribar a la Lluna- i deixa sobre la taula de marbre blanc una tassa grossa que conté un ben proveït cafè amb llet. El fum que desprèn envolta als presents d’una acostumana, però, sempre agradable olor a cafè. “Descafeïnat, Tina, que sinó no podria tancar el ulls en tota la nit i m’haig de despertar molt aviat per donar el menjar al personal!”. Vol dir el bestiar de la masía.

   La tassa la deixa davant del senyor Vidal, farmacèutic del poble, el qual s’afanya de fer un glopet d’aquell cafè fumenjant com els senyals de fum dels indis de la praderia americana. “Mireu, ja us ho diré jo; sabeu que passa? Les manifestacions pel dret a decidir i per la independència més grans del món; les urnes, ai, les urnes! que van ser fabricades a la Xina, traslladades en vaixell fins al port de Marsella i desprès transportades en tres camions cap a uns magatzems de Catalunya”. 

   “Diuen que ni havien unes vuit-centes d’urnes, oh! I la gent que les va guardar a casa per anar a votar com un tresor de la democràcia”, afegeix el Delegat de la ‘Caixa de Pensions’, assegut a la taula i vestit amb l’americana i corbata, marcant disciplina i tradició.

   El senyor Vidal, que vol acabar la seva intervenció, ho diu cridant i esverat com un home boig i es posa de peu: “Mireu, jo hi era! El cop de porra que en van ventar la policia de Madrid!, la Declaració de la Independència de Catalunya!, el ‘155’, el judici! la repressió! Els nostres representants polítics tancats quatre anys a la presó! Els nostres representants polítics exiliats a Europa! I el nostre Molt Honorable President de la Generalitat der Catalunya! I ara ja ho veieu. Com deia en Faust: “Divide et vince!”.

   Assegut a la barra, un home observava a través del mirall del bar i  escoltava. Corpulent, cap i cara amplis, unes selles negres i abundants, quedava retratat en el mirall del darrere del mostrador. De tant en tant, s’acostava a la boca un ‘whisky’ amb un glaçó. Nombroses ampolles d’alcohol li feien costat. Ell, a través del mirall, podia observar als conversadors i, aquests, el podien veure a ell.

   De sobte, el desconegut, fa girar amb ímpetu el tamboret, es posa de peu, i, amb crits semblants a una tempesta de llampecs i trons, exclama com un gegant: “Amb les seves continuades baralles els representants polítics independentistes -ja no sabem si ho són-, ens estan fent perdre el camí i la força del poble per treballar i aconseguir la mereixedora independència de la nació catalana. Ens fan perdre l’il.lusió i van donant força als que ens volen lligats permanentment a continuar sent la sínia d’Espanya”. Quatre cops es colpeja fort les mans i denúncia: “Mireu, 20 mil milions surten cada any dels impostos dels ciutadans de Catalunya -un 9 per cent del PIB català- i que no tenen retorn per part de l’Estat central i centralista i nacionalista espanyol, ni en forma de serveis ni d’infraestructures. És clar que a Espanya no volen pagar impostos, ja els paguem els catalans! I sinó ja treuen la carpeta del ‘155’!”.

   Mentre el desconegut es torna a seure al tamboret, una veu femenina, l’única, crida: “I els nostres representants independentistes barallant-se cada dia, tot el dia, entre ells. Vergonya, senyors, vergonya!”. És la Tina, l’empleada  del Cafè de ‘Cal Independent’ que, abans de plegar, passa el fregall per damunt de les taules de marbre.

   Els conversadors es van aixecant i s’acomiaden. Encara, en Faust de ‘cal geperut’, diu: “Com riuen a Espanya!”

   Pot ser riuen, però, l’independentisme del poble de Catalunya, immemorial nació catalana, cada vegada és més nombrós i més fort.

   

Diada 2022 i Manifestació 11 de setembre

 

—————————————————–

ART*******7

 

Els grans arguments i pel.lícules apartats de la gran pantalla

 

Los grandes argumentos y películas apartados de la gran pantalla

 

The great arguments and films removed from the big screen

 

‘Xantatge a Broadway’

 

‘Sweet Smell of Success’

Sidney Falco (Tony Curtis) és un amoral agent de premsa la principal tasca del qual és aconseguir que els seus clients apareguin esmentats a la columna de J.J. Hunsecker (Burt Lancaster), al diari ‘The Globe’, de repercussió nacional, de manera que aconsegueix donar fama a qui hi apareix esmentat. Amb l’objectiu de trencar la relació entre Susie Hunsecker (germana de JJ Hunsecker) i el guitarrista Steve Dallas (Martin Milner), però sense perdre l’afecte de Susie, JJ. demana a Falco que aconsegueixi publicar una informació difamatòria sobre Steve, per així acabar amb la relació però sense que ningú sospiti de J.J. Hunsecker. (Wikipèdia).

Falco accepta, amb l’objectiu que J.J. publiqui a la seva columna el nom dels seus clients, i acudeix a un altre columnista, Leo Bartha, competència de J.J. Hunsecker, perquè escrigui a la seva columna que Steve Dallas està relacionat amb assumptes de drogues. Falco val d’una de les seves nombroses jugades per convèncer el columnista, i obté el resultat desitjat; Dallas perd la feina i la reputació i la relació entre ell i Susie Hunsecker arriba al final.

Steve Dallas pren llavors represàlies contra J.J. Hunsecker i Sidney Falco, convençut que són ells els que estan darrere de la campanya difamatòria, i s’hi enfronta, anomenant difamador i corrupte JJ, que se sent ofès per aquestes paraules i decideix agreujar la campanya contra Steve. Per tal de perjudicar-lo encara més, demana a Falco que continuï publicant calúmnies sobre el músic. Falco, en principi oposat a ajudar J.J., accepta a canvi de la redacció de la columna de l’escriptor durant el seu període de vacances, i aconsegueix que tanquin Dallas per possessió de drogues que ell mateix fica a la jaqueta del guitarrista.

El clima de corrupció i amoralitat acaba destruint la relació entre JJ. Hunsecker i Sidney Falco, i amb Susie Hunsecker intentant suïcidar-se. Després de l’escena, cadascun pren un camí diferent, i Susie torna a reprendre la seva relació amb Steve Dallas.

‘Sweet Smell of Success’ ha obtingut el reconeixement tant de mitjans de comunicació com d’institucions i personatges destacats del món del setè art. La cinta es troba entre les mil millors pel·lícules de la història segons el ‘New York Times’, i al lloc número 171 del rànquing de ‘Sight and Sound’ de les 250 millors pel·lícules de la història. Directors com Martin Scorsese o els germans Coen han destacat la seva qualitat i admès la influència que la cinta ha tingut al seu cinema.(Wikipèdia).

   Direcció: Alexander Mackendrick. Producció: James Hill. Guió: Ernest Lehman, Clifford Odets. Música: Elmer Bernstein. Fotografia: James Wong Howe. Muntatge: Alan Crosland. Protagonistes: Burt Lancaster (J.J Hunsecker), Tony Curtis (Sidney Falco), Susan Harrison (Susan Hunsecker), Martin Milner (Steve Dallas), Sam Levene (Frank D’Angelo), Barbara Nichols (Rita), Jeff Donnell (Sally), Joseph Leon (Robard), Edith Atwater (Mary), Emile Meyer (Harry Kello)…

 

The End

 

—————————————————–

LA FRASE

 

Monarquia, democràcia, llibertat

“La funció de la monarquia constitucional és personificar l’Estat democràtic, sancionar l’autoritat legítima, assegurar la legalitat dels mitjans i garantir l’execució de la voluntat pública. És el meu desig ardent que cap ciutadà dels meus regnes pateixi restriccions”.

 

“The function of the constitutional monarchy is to personify the democratic state, sanction legitimate authority, ensure the legality of the media and guarantee the execution of the public will. It is my ardent wish that no citizen of my kingdoms suffer restrictions.”

 

Reina Isabel II 

 

Asamblea Provincial de Quebec, 9 de octubre de 1964.

EL PAÍS

Isabel II del Reino Unido ; Reina del Reino Unido y de los otros Reinos de la Mancomunidad de Naciones ; Queen Elizabeth II

———————————————————————- 

ELS COLORS DEL MÓN

 

Converses a les profunditats

 

   Durant milers d’anys, l’home ha considerat els dofins com a animals juganers i, sobretot, com a excel·lents amics que salvaven els nàufrags empenyent-los amb els musells cap a la superfície.

   Recentment hem comprovat que el cervell dels dofins és tan voluminós com l’humà. Se sap també que aquestes nobles criatures, tot i no tenir cordes vocals, fan servir un vocabulari en què s’han destacat 32 sons diferents. Entre ells figuren espetecs, xiulets, xiscles, lladrucs, roncs, xiscles i grunyits.

   Els dofins produeixen sons fent passar l’aire a través d’unes vàlvules i ventricles situats sota les fosses nasals. Cada individu té una veu característica.

(READER’S DIGEST)

(CONTINUARÀ AL PRÒXIM ‘POST’)

 

—————————————————-

L’APOCALIPSI

 

Hitler y Mussolini, las caras del fascismo

 

Ells i altres dictadors envien per la força milers d’éssers humans a morir a la guerra.

La guerra va implicar uns 100 milions de militars i fou causa de la mort d’entre 50 a 60 milions de persones, la major part civils, el 3% de la població mundial de l’època; esdevingué així el conflicte més mortífer de la història humana i el primer (i per ara únic) en què es van usar armes nuclears.

 

—————————————————-