∠   Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol, de Madrid, ja han jurat o promès el càrrec. Així acaben mesos de bloqueix -política deficient- i es tanca la renovació del tribunal, que tenia quatre magistrats amb el mandant caducat des del mes de juny de 2022. També el ple del Tribunal Constitucional ha triat nou president de l’òrgan.

   Dels 4 membres, dos han estat triats pel Govern espanyol: Juan Carlos Campo i Laura Díez, i dos pel Consell General del Poder Judicial: César Tolosa i María Luisa Segoviano. El nou president escollit del Tribunal Constitucional és Cándido Conde-Pumpido.

   Ara queda pendent la renovació del Consell General del Poder Judicial, que té vocals amb el mandant caducat fa quatre anys. Mala política i incompliment de la Constitució. Cas insòlit en una democràcia d’un país europeu. Democràcia avançada o en regressió?

Progressistes i conservadors

   Paraules clau en tot això, però, una altra també molt important i indispensable per la democràcia, la justícia i la Pau: responsabilitat. Expliquen que el Constitucional passarà a tenir majoria progressista de 7 a 4. Els fets futurs ho confirmaran. Això de les majories i minories em recorda tot el que va passar -desastre descomunal- quan, l’any 2006, l’expresident Mariano Rajoy i el seu Govern del ‘Partido Popular’ -ara volen tornar a governar-, van portar al Tribunal Constitucional espanyol la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya ratificat pel poble. Des del 2006 al 2010. Quatre anys amb un sense fi de revocacions, baralles, odis, intríngulis polítics, imatges propagandistes de portades de diaris i, en definitiva, uns aspectes de democràcia de pèssima qualitat ,i, el tant usual en la política de l’Estat espanyol: Sempre contra Catalunya, la pagadora.

   Quatre anys per emetre la pitjor sentència contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, votat i ratificat pels ciutadans de Catalunya. Anys i més anys de menyspreu cap els anhels i aspiracions del poble de Catalunya, immemorial nació catalana. Quatre anys pel ressorgiment d’un independentisme fort i en auge.

La darrera paraula l’haurien de tenir els representants del poble

   Dèiem, el nomenament de quatre nous magistrats i el seu president del Tribunal Constitucional espanyol. Caducats, renovats, incerts i inqüestionables. Qui són? Són idonis per al càrrec? A les grans i exemplars democràcies com als Estats Units d’Amèrica i altres, són els senadors i diputats -Cambra de Representants, Congrés dels Diputats, Senat-, qui ostenta la darrera paraula en aquests nomenaments de magistrats per ocupar les altes magistratures del país.

   Després d’unes audicions llargues, extenses i molt dures -poden durar mesos- una comissió formada per senadors dels diferents partits, s’encarrega de valorar si els magistrats candidats estan preparats per ocupar els càrrecs. Informes, preguntes, cartes de ciutadans, causes en les quals han intervingut, coses ben fetes en la seva vida laboral o possibles coses no tant ben fetes, queixes que hi puguin haver-hi, etcètera. Els candidats acompanyats de les seves famílies, han de respondre a les intervencions dels senadors que estan molt ben preparats i, els candidats, explicar les seves circumstàncies. La premsa i és present per explicar, en tot moment, l’evolució de les sessions al poble nord-americà.

   El president, el govern i aquí, com hem vist, el Consell General del Poder Judicial, poden proposar un candidat, però, en les grans i exemplars democràcies qui té la darrera paraula és el Senat qui decideix. Els representants elegits pel poble. No és l’òrgan, al qual aspiren a tenir plaça els magistrats candidats, qui decideix. A través de les sessions comunicades i televisades, els ciutadans escolten, veuen i poden conèixer millor als magistrats i les seves opinions de cara a les decisions que hauran de prendre en la seva tasca i en el futur. Sobretot davant la necessària renovació d’una Constitució espanyola anquilosada i que porta molts problemes.

   A l’Estat espanyol, com hem vist, no es fa d’aquesta manera, la qual cosa aniria molt bé per enfortir la democràcia, la transparència i confiança dels ciutadans que viuen, voten i paguen impostos a les diferents nacions, Comunitats autònomes i ‘regiones’ que formen la denominació Espanya.

   <<Fortis democratia est omnium vis et agitatio>>. (Una democràcia forta és la força i empenta de tots).

Els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional espanyol

—————-

Les audicions en el Senat dels Estats Units d’Amèrica

Transparència, democràcia, coratge, exemplaritat, responsabilitat, eficàcia, confiança…

—————————————————————–