¢ El present ‘post’ és una continuació de l’anterior. Com les recordades històries del ‘Capitán Trueno’ l’heroi justicier català, de Castelló d’Empúries, que cada setmana sortia un capítol diferent. Temps d’ànsies per llegir, només en castellà és clar. Fèiem esment, en el comentat ‘post’ anterior, de l’embolic dels pactes municipals després de les darreres eleccions. Verborrea d’insults, odis i amenaces, en alguns d’ells, contra Catalunya -immemorial nació catalana- i la llengua catalana. Una altra vegada la infame i mala política d’estratègia electoralista, davant les properes eleccions generals. L’afany dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta per fomentar, avivar, impulsar  i enfortir  l’independentisme és d’una insistència frenètica. I encara persegueixen revistes escrites en català/valencià alguna d’elles com el ‘Cavall Fort’ per a nens i nenes fundada l’any 1961.

   I és que, realment, vista aquesta situació malaltissa contra les nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades que formen la denominació Espanya, i més amb el constant espoli fiscal que pateix Catalunya, no li queda altra solució que la independència. L’invent de la pèssima política centralista i nacionalista espanyola del denominat – 155-, encara hi dóna més força. Les amenaces, en plena campanya electoral, per part dels partits de la dreta, extrema dreta i l’ultradreta, d’un altre ‘155’ del terror, impulsa i dóna raó a la independència.

HISTÒRIA ÉS MEMÒRIA

‘La granota i l’escorpí’

   <<Un escorpí que desitjava travessar un riu, li va dir a una granota: -Duu-me a la teva esquena. -Que et dugui a la meva esquena! -va comentar la granota-. Ni pensar-ho! Et conec! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! -No siguis estúpida -li va dir llavors l’escorpí-. ¿No veus que si et pico t’enfonsaràs en l’aigua i que jo, com que no sé nedar, també m’ofegaré?

   Els dos animals van seguir discutint durant una estona, i l’escorpí es va mostrar tan persuasiu que la granota va acceptar passar el riu amb ell. El va carregar sobre la seva lliscosa esquena, ell s’hi va agafar, i van començar la travessia.

   Arribats enmig del gran riu, de sobte, l’escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s’estenia pel seu cos i, mentre s’ofegava, i amb ella l’escorpí, li va cridar:

   -Veus! T’ho havia dit! Però què has fet?

   -No puc evitar-ho -va contestar l’escorpí abans de desaparèixer en les glauques aigües-. És la meva naturalesa.

Amb el Pacte de Munic, el 30 de setembre de 1938, França i el Regne Unit van creure haver desactivat els ànims bel·licistes de Hitler; aviat descobririen que s’havien equivocat.

(La granota i l’escorpí)

———————————————————————