♥ Els avis, principalment, sempre m’ho havien avisat així. O, també, l’altre refrany català que diu: <<les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats>>. Era una costum quotidiana escoltar-los a casa. <<És que és un nen molt mogut>>, sentia dir. O aquell que em feia certa por, <<a aquest nen el dimoni el té agafat>> i que, ara, al recordar-ho, em fa pensar amb Russell Crowe a ‘L’exorcista del Papa’. Refranys familiars, avui, gairebé desapareguts com molts altres que feien rumiar, pensar i moure la matèria cerebral. Allò que alguns governants del món -apòstols de la guerra i la mort- tenen paralitzat: el cervell.

   Jugar al carrer era un divertiment indescriptible, ara, malauradament, els mòbils i el seu mal ús ho estan destrossant tot. Són l’exemple del ‘no persona’. El trencament de la convivència escolar i altres fets pitjors. Se’n parla per tot arreu i, per això mateix, erudits de tot el món en la matèria i del comportament humà i escolar, reclamen la no disposició dels mòbils fins per sobre dels 16 anys. Ho avisa el catedràtic de psicopatologia de la Universitat de Lleida, Anton Aluja quan explica que “l’ús problemàtic del telèfon intel.ligent pot contribuir a problemes i trastorns de conducta, especialment en adolescents” i, per tant, “cal prestar especial atenció a la prevenció en programes escolars”. Pares!

A mesura que es fan grans, evitar perdre la il·lusió per l’art, la lectura, el cinema, el paisatge, el jugar i compartir, les aventures, davant del bombardeig massiu irracional per l’ús i mal ús dels mòbils. El parany dels mòbils. Conviure en companyia per viure en llibertat i la felicitat en una Terra que, entre tots, cal respectar i estimar.

——————————————————————————–