Œ   Binyamín Netanyahu, d’Israel, és el gran creador i instigador de futurs nous defensors i lluitadors àrabs palestins per recuperar els ocupats, retallats i més retallats territoris palestins. Més de 41 mil àrabs palestins morts, entre ells, ancians, dones, nens, civils. Ascendeix cada dia els morts al Líban i els milers de desplaçats i refugiats. Terres de sang i odi sense treva per les quals, Jesús de Natzaret, caminava predicant la bondat, la germanor i la Pau. 

   Netanyahu, d’Israel, que posseeix la bomba atòmica i el més gran poder destructiu armamentístic amb el suport dels EUA, mantè una guerra que Israel ja ha perdut. Una guerra per sempre en lloc d’una Pau per sempre.

Els Deu Manaments o el Decàleg, dits per Déu

(Per la Pau)

——————————————————————————–

EL DEURE I LA GLÒRIA

SIGNATURA DEL TRACTAT DE PROHIBICIÓ DE PROVES NUCLEARS

FIRMA DEL TRATADO DE PROHIBICIÓN DE PRUEBAS NUCLEARES

SIGNING OF THE NUCLEAR TEST BAN TREATY

Cap a una política i presidència responsable

<<Calmosa, però indestructible, aquesta nació ha buscat el camí cap a un desarmament efectiu en un món on la pau pot ser segura, i val a dir que en aquesta tasca tampoc no hem estat sols. Avui hem començat, i és just que reconeguem la tasca dels que durant anys han ajudat que aquest començament d’avui pugui ser realitat>>.

(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).

<<Calmly but unwaveringly, this nation has sought the path to effective disarmament in a world where peace can be assured, and it is fair to say that in this work we have not been alone. Today we have begun, and it is right that we recognize the work of those who for years have helped to make today’s beginning a reality.>>

(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).

<<El que el futur ens porti és una cosa que ningú no pot predir amb seguretat. Aquest primer fruit d’esperances pot ser o no seguit de grans collites, de collites molt més grans que aquesta. Fins i tot aquest limitat tractat, gran com és en les seves promeses, només pot sobreviure si compta amb el suport determinat d’altres, amb un suport que el recolzi en lletra i esperit, cosa que en aquest moment prego facin en nom dels Estats Units>> .

(President John F.Kennedy, Saló de la Casa Blanca, Washington, DC, 7 d’octubre de 1963).

<<What the future may bring is something no one can predict with certainty. This first fruit of hope may or may not be followed by great harvests, by harvests far greater than this one. Even this limited treaty, great as it is in its promise, can survive only if it has the determined support of others, a support that will back it in letter and spirit, which I now urge you to do on behalf of the United States.>>

(President John F. Kennedy, White House, Washington, D.C., October 7, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

“Mentre els homes siguin lliures per preguntar el que deuen; lliures per dir el que pensen; lliures per pensar el que vulguin; la llibertat mai es perdrà i la ciència mai retrocedirà.”

“Mientras los hombres sean libres para preguntar lo que deben; libres para decir lo que piensan; libres para pensar lo que quieran; la libertad nunca se perderá y la ciencia nunca retrocederá.”

“While men are free to ask what they must; free to say what they think; free to think what they want; freedom will never be lost and science will never retreat.”

Perfil

Robert Oppenheimer

——————————————————————————-

QUAN LA MELODIA ÉS VEU

El violí té la seva pròpia veu i ens parla. Fa batre el cor del públic i els seus sentiments, tot escoltant una música immortal, de tots els temps. L’Alan ho fa perquè ho sent i estima la música, el violí i l’esforç. Judy Garland se’l mira i l’escolta: “Que bé que ho fas noi”! I ella també ho ha de fer molt bé en la seva interpretació a ‘El màgic d’Oz’. Decebuda per la realitat quotidiana, és arrastrada per un tornado fins a un indret més enllà de ‘l’arc de Sant Martí’, el ‘maravellós país d’Oz’. La música és cultura i, en aquest cas, un Oscar a la millor banda sonora, un Oscar a la millor cançó original per ‘Over the Rainbow’, i una nominació a la Palma d’Or al Festival de Canes d’aquell any ( 1939), per la millor direcció, Victor Fleming. Cultura, música i cinema en un moment en què la ment i el cor busquen els valors de la Pau.

——————————————————————————–