РA qualsevol país de l’Europa democràtica i lliure -que no sempre es passen el dia jugant a futbol-, Catalunya, immemorial nació catalana, ja seria un Estat independent d’una denominació Espanya, nació de nacions constretes i amargades; no reconegudes ni acceptades. L’odi permanent contra Catalunya i els catalans que aporten a l’administració estatal de Madrid, cada any,  l’enorme xifra de 22 mil milions d’Euros -un 9,5% del PIB català- i que els catalans paguen amb els seus impostos però que ja no tenen retorn. Un veritable ofec econòmic i social que dóna raó a la independència i als independentistes que, a sobre, fan possible ajudar amb els seus vots que Espanya tingui un govern estable i progressista.

Per acovardir als catalans

   I per acovardir als catalans el Partido Popular va instar a signar per tots els territoris contra la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Però també el Partido Popular la va impugnar davant el Tribunal Constitucional espanyol -sempre contra Catalunya- que va fer miques l’Estatut d’Autonomia votat pel poble. Ara, Catalunya, no pot desenvolupar l’Estatut ratificat. I, per acovardir als catalans, -propi d’una actitud colonialista- mantenir i augmentar l’espoli fiscal de Catalunya que provoca el seu ofec econòmic i social. I, per acovardir als catalans, les garrotades als ciutadans per impedir votar en el Referèndum del Primer d’Octubre de 2017 -pacífic i democràtic-, per denunciar i expressar el mal tracte i injustícia rebut per part de l’Estat espanyol sota el govern del Partido Popular. I, per acovardir als catalans, el denominat ‘155’ per suprimir l’autonomia -miserable autonomia- de la Catalunya nació, així com l’anomenada ‘operación Cataluña’ pròpia d’una dictadura. I, per acovardir als catalans, els representants presos polítics tancats a la presó durant quatre anys i inhabilitats, així com els representants exiliats polítics que des de l’any 2017 romanen a la presó de l’exili i, entre ells, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont. 

L’incompliment de la Llei d’Amnistia

   La Llei Orgànica 1/2024, de 10 de juny, “d’amnistia per la normalització institucional, política y social de Catalunya” aprovada pel Congrés dels Diputats no es compleix. Situació única, incomprensible i inacceptable a l’Europa democràtica i lliure.  Sembla que el Congrés dels Diputats, representants del poder legislatiu, no són res. Fins i tot, el Tribunal Europeu de Drets Humans,  pregunta a Espanya sobre l’aplicació de la Llei d’Amnistía. Així ho destaquen els titulars de la premsa : “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si està aplicant l’amnistia als polítics de l’1-O”. “El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a Espanya si aplica l’amnistia”. “El Tribunal Europeo de Derechos Humanos pregunta cómo afecta la amnistía a Oriol Junqueras i a otros condenados por el ‘procés’.

   El Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’ha mostrat a favor d’indultar la malversació (inexistent) dels polítics catalans -presos polítics-, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull. Que si rebel.lió, que si sedició, que si tumult, que si malversació…quina malversació? Quins diners es van emportar? Presó sí, quatre anys i exili perpetu, diners cap. L’incompliment de la Llei Orgànica de obligado cumplimiento de l’Amnistia, dóna la raó a l’independentisme català.

El Tribunal Europeu de Drets Humans pregunta a l’Estat espanyol si ha amnistiat els líders independentistes.

——————————————————————————-

EL DEURE I LA GLÒRIA

LA TASCA DE CONSTRUIR LA PAU

LA TAREA DE CONSTRUIR LA PAZ

THE TASK OF BUILDING PEACE

<<La reducció de la tensió mundial no ha de ser una excusa per a una mesquina persecució d’interessos egoistes. Si la Unió Soviètica i els Estats Units, amb tots els seus interessos mundials i compromisos d’ideologia, i amb les seves armes nuclears encara apuntades mútuament, poden trobar àrees d’acord i interessos comuns, aleshores, amb tota seguretat, altres nacions poden fer el mateix … nacions immerses en conflictes regionals, en problemes racials o en l’angoixa del vell colonialisme. Les disputes cròniques que prenen preciosos mitjans i riqueses a les necessitats del poble o esgoten les energies d’ambdues parts no serveixen als interessos de ningú, i el distintiu de responsabilitat al món modern sens dubte ha de ser el bon desig de buscar solucions pacífiques>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

  <<The reduction of world tension must not be an excuse for petty selfish interests. If the Soviet Union and the United States, with all their world interests and ideological commitments, and with their nuclear weapons still pointed at each other, can find areas of agreement and common interest, then surely other nations can do the same… nations mired in regional conflicts, in racial problems, or in the anguish of old colonialism. Chronic disputes which rob precious means and wealth from the needs of the people or exhaust the energies of both sides serve no one’s interests, and the badge of responsibility in the modern world must surely be the good will to seek peaceful solutions>>.

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

<<Mai és massa aviat per intentar-ho; i mai no és massa tard per dialogar; i ja és hora que moltes disputes que figuren a l’agenda d’aquesta Assemblea se suprimeixin dels programes de debat i es col·loquin sobre la taula de negociacions>>.

(President John F.Kennedy, Nacions Unides, Nova York, N.Y., 20 de setembre de 1963).

 <<It is never too early to try; and it is never too late to talk; and it is high time that many disputes on the agenda of this Assembly were removed from the agenda and placed on the negotiating table.>>

(President John F. Kennedy, United Nations, New York, N.Y., September 20, 1963).

——————————————————————————-

LA FRASE

 

<<No et comparis amb els altres, cada persona té el seu propi camí i les seves pròpies batalles>>.

<<Don’t compare yourself to others, each person has their own path and their own battles>>.

Wikipedia

   Morir o viure. Un noi de 18 anys sobre el qual han de dictaminar si és culpable o innocent de l’assassinat del seu pare. Si existeix algun dubte deuen emetre veredicte de <<no culpable>>. Si se’l troba culpable serà <<sentenciat a mort>>. Des d’un principi i per anar ràpid tot semblava molt clar: culpable. Però un dels membres del jurat no ho veu d’aquesta manera i vol dedicar-hi tot el temps que calgui per exposar la seva versió, segons els fets exposats durant el judici. S’escolten murmuris, però, està en joc la vida d’un noi de 18 anys i és necessari arribar fins al final. Apareixen confrontacions i vivències personals molt fortes. Un dels membres del jurat estalla en llàgrimes. Precisament, està vivint una conflicte amb el seu propi fill i que no hauria d’afectar la presa de decisió del jurat. El raonament de la conducta humana que defensa la raó, la veritat, la justícia, la bondat, ho poden canviar tot. Ho poden veure a ’12 hombres sin piedad’, el cinema real i de valors humans.

——————————————————————————-